7 Juliol 2019
Opinió Madrid

Torre dels Panorames: Només Balthus

luis antonio de villena

La seva mare va ser una dona molt refinada i culta, amiga del poeta gairebé sense pàtria Rainer Maria Rilke, per això el nen Balthasar Klossowski de Rola (1908-2001) va tenir el privilegi de publicar molt jovenet –en 1921– un llibret amb dibuixos de gats, que va prologar Rilke, ni més ni menys. Per a gairebé tots, però, el bastant misantrop Balthus (que és com signaria Balthasar) és el pintor modern i clàssic no només dels gats –que van seguir apareixent en el seu obra– sinó sobretot de les noietes joves, ínfules, vistes segons uns amb innocència i amb una subtil perversió per a altres. Ara hi ha al Museu Thyssen de Madrid una gran i notable exposició antològica de Balthus, que ve de Suïssa. És fonamental.
Quan jo vaig publicar el meu ara reeditat i augmentat El llibre de les perversions (1993, 2018), vaig posar a Balthus i a les seves noietes al costat de Lolita de Nabokov. En el rus exiliat i en aquesta novel·la escrita en anglès i que va ser escandalosa i famosíssima, és possible que hi hagi un petit grau de perversió, perquè és la noieta, la nímfula, qui sedueix al cavaller Humbert-Humbert, ella és la “perversa” Igual que la Leticia Vall de la novel·la de Rosa Chacel, Memòries de Leticia Valle (1946). Leticia sedueix al seu mestre. La novel·la de Nabokov és de 1962. En aquesta època Balthus havia pintat i alguns dels seus quadres més significatius, com Lliçó de guitarra (1934) per ventura el més possiblement “pervers” o el més debatut –per subtil– Thèrese somia de 1936. Després dir-me que el meu Llibre de les perversions li havia interessat molt, el premi Nobel mexicà Octavio Paz (que era amic de Balthus) em va dir que el tema sempre era sanament discutible, però que Balthus, com a persona, detestava que li insinuessin el de la “perversió”, va dir Pau rient suau, tot i que la seva segona dona és una japonesa molt més jove que ell. Com sigui, Balthus estaria amb raó, horroritzat que un dels seus millors llenços, Thèrese somia, hagi caigut sota l’horrible i retrògrada lupa de la correcció política. Una de tantes estupideses del món en què vivim. ¿Perversió? A la noieta vestida, que s’estira en un canapè i mira somiadora al lluny (prop d’ella hi ha un gat) se li veuen les calcetes i per ventura amb molta atenció, algú observi que després de la tela tot just s’insinua el sexe púber. Balthus va repetir de moltes maneres aquest esquema, per exemple en Katia llegeix de 1974. Però ha estat Thèrese l’observada des de la bruta política. Sexe, adolescència, son o suggestions són temes d’art i l’art és somiador, ens fa pensar, és lliure i vola. Balthus -rar home- va ser un pintor singular i esplèndid. Més a prop del que pervers (però esplèndid) va estar el seu germà, Pierre Klossowski, novel·lista, assagista i dibuixant de traça homosexual. Ell va teoritzar sobre la perversió, amb gran alçada, però Balthus només va pintar el somni de la pubertat i només una vegada va insinuar que (en mans d’una dama severa) un clítoris jove, pot semblar una guitarra. Una estranya bellesa.

A la imatge, Balthaus. Thérese soñando, 1938. Oli sobre tela. The Metropolitan Museum of Art, Nova York. Jacques i Natasha Gelman Collectio, 1998 © Balthaus, 2019.

Etiquetes: · ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies