BONART_1280x150

Exposicions

"Tecnologies de la violència" a l'Arts Santa Mònica

\
bonart barcelona - 16/10/16
Del 18 d'octubre al 8 de gener del 2017 l'Arts Santa Mònica de Barcelona presenta al nivell 2, nivell 3 i escala Tecnologies de la violència, comissariadora de Piedad Solans amb la participació de Peggy Ahwesh, Maja Bajevic, Alicia Framis, Regina José Galindo, Mariam Ghani, Elnaz Javani, Enric Mauri, tim Parchikov, Paolo Pedercini, Molleindustria, Larissa Sansour, Sean Snyder, Eddo Stern, Thomson & Craighead i Zhou Xiao Hu. Tecnologies de la violència aborda les relacions crítiques de l'art amb la producció contemporània de violència i les tecnologies digitals, així com les tècniques utilitzades pel poder per exercir la seva imposició a través de la violència. La tecnologia, com a sistema d'organització, serveis i control del poder, té a les màquines, internet i els sistemes electrònics instruments de domini global que, després de la Segona Guerra Mundial i durant la Guerra Freda, suposen l'obertura a una «nova època de seguretat política», com subratlla Ralf Fücks, director de Heinrich-Böll-Stiftung, en una publicació titulada High-Tech-Kriege (Guerres High-Tech). El control de l'aire i del ciberespai i el «control del terror», assenyalat per teòrics com Peter Sloterdijk, Marc Augé, Jutta Weber, Herfried Münkler, Constanze Kurz i Paul Virilio, és l'objectiu de les grans potències tant com de governs, empreses i grups terroristes, que despleguen les seves zones de guerra, caos i domini global i local mitjançant sofisticats programes tecnològics: mort anònima a distància executada per operacions electròniques, perfeccionament de càmeres, drons i sensors, sistemes de lluita computeritzada i autònoma, atacs ciberespacials, vigilància per satèl·lits i polítiques de seguretat preventiva, control policial, aniquilació i èxode de les poblacions. Tecnologies de la violència planteja la configuració de la violència a l'imaginari col·lectiu, la iconografia i la simbologia de la indústria mediàtica i de l'espectacle, així com les diverses formes en què les imatges són produïdes, consumides o utilitzades per la indústria bèl·lica (dibuixos d'animació, videojocs, programes). Així mateix, seguint els pressupostos de Foucault, Achille Mbembe i Subhabrata Banerjee sobre biopolítica, «necropolítica» i «necrocapitalisme» com a sistema de producció global de mort, l'exposició proposa una mirada a les formes d'insubordinació amb què treballen els artistes des de l'any 2000 i l'anomenada GWOT (Global War on Terrorism) en el que suposa, caiguts els grans sistemes de «redempció» ideològica, la implosió del sistema neocapitalista. A la imatge, Llums i tremoloses i Sarajevo 2000. La fragilitat de la postguerra i els tractats de pau 2000-2014, d'Enric Mauri: "Sarajevo 2000 –diu l'autor– la postguerra i la fragilitat dels tractats de pau" és el resultat dels documents generats durant l'any 2000 en l'estada que vaig fer a Sarajevo, inclou imatges d'arxiu sobre el setge, performances, entrevistes, recorreguts, imatges de la ciutat i escenes quotidianes. És una immersió en la postguerra dels Balcans en el moment quan va començar a deixar de ser un punt d'interès per als mitjans de comunicació. En el format multi pantalla en què la presento, esdevé també una reflexió sobre l'operativitat dels tractats de pau".
SS_Bonart-180x180-OnlineGC_Banner_TotArreu_Bonart_180x180

Et poden
Interessar
...

0324-banner-bonart-Racisme-1280x107px