15 setembre 2016
Exposicions Barcelona

“Renoir entre dones” a la Casa Garriga i Nogués de la Fundació Mapfre

bonart

Del 17 de setembre de 2016 al 8 de gener de 2017 es podrà visitar a la sala d’exposicions Fundació Mapfre, Casa Garriga i Nogués (carrer Diputació, 250) de Barcelona, Renoir entre dones. De l’ideal modern a l’ideal clàssic. Col·leccions dels museus d’Orsay i de l’Orangerie. La mostra inclou unes 70 peces i presenta una evolució de l’obra de Renoir des d’un punt de vista nou, basat en les diferents interpretacions de la imatge femenina a través de la seva producció artística.

El projecte desvela com la representació de la figura femenina es desenvolupa de forma paral·lela a la trajectòria artística del pintor; en conseqüència, l’espectador assumeix una visió completa de l’evolució de l’ideari femení: el protagonisme de la parisenca moderna en les seves teles impressionistes, la visió més intimista de la imatge maternal i la bellesa intemporal del nu integrat a la natura, tan característic dels seus darrers anys.

Amb aquesta exposició, Fundació Mapfre subratlla el valor del conjunt artístic del pintor francès en un recorregut per tota la seva trajectòria que s’acompanya amb l’obra d’alguns autors coetanis. Renoir es va envoltar de dones en vida i va reflectir a través del pinzell la delicadesa, la sensibilitat i la voluptuositat de les figures. Si es té en compte el conjunt de la seva obra, cal assenyalar –tal com ja van fer molts crítics contemporanis de l’artista– que Renoir es va erigir com el pintor de la dona.

La proposta que representa aquesta exposició inclou, a més, un significat català molt especial: fa pràcticament un segle, el 23 d’abril de 1917, es va inaugurar al Palau de Belles Arts de Barcelona una mostra que, titulada Exposició d’art francès i promoguda per Ramon Casas, Santiago Rusiñol i altres artistes catalans, va presentar a la ciutat prop de 1.500 obres dels grans artistes francesos del moment: Cézanne, Degas, Manet, Monet, Morisot, Pissarro, Puvis de Chavannes, Renoir i Sisley. La finalitat d’aquest esdeveniment era mostrar la importància de l’art francès sorgit a partir del darrer terç del segle XIX. Entre les obres de Renoir incloses a l’exposició –«tal vegada el més ben representat dels impressionistes»– destacava «el portentós Moulin de la Galette, que no es pot contemplar sense sentir esgarrifances d’una delectança gairebé anguniosa», comentava el periodista José Francés a La Esfera en fer-se ressò de l’exposició. Finalment, Casas, Rusiñol i altres artistes responsables de la mostra van ser condecorats pel govern francès en prova de gratitud.

Cent anys després, Renoir entre dones permet que Barcelona torni a tenir l’oportunitat de contemplar aquesta icona del moviment impressionista, i de la pintura del nostre temps en general.
Aprofitant la tornada del Bal du Moulin de la Galette, la mostra també ret homenatge als pintors catalans que van viure i treballar a París a finals del segle XIX, els quals també van dur les seves teles a aquell mític indret de Montmartre i les obres dels quals van ser, sobretot, una aportació essencial a la renovació del panorama artístic nacional d’aquells anys. És per això que s’han inclòs obres de Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Carles Casagemas i Manuel Feliu de Lemus, cedides per altres col·leccions i institucions que han volgut sumar-se generosament a aquest projecte, que ha estat pensat específicament per a Barcelona.

L’exposició
Al llarg de la seva dilatada carrera, Pierre-Auguste Renoir (Llemotges, 1841 – Cagnessur-Mer, 1919) va pintar la seva dona, les seves amants, les seves amigues. També models professionals, noies del carrer, actrius i grans burgeses. En els seus començaments artístics, en l’impressionisme de la dècada de 1870, en la tornada a la tradició i a Ingres a la dècada de 1880, en la inspiració de Rubens dels últims anys, la dona va ser el principal tema d’inspiració de l’artista, etern objecte de seducció i viva encarnació de l’art.

Renoir és una de les figures clau de l’impressionisme, moviment artístic en el qual col·labora durant les primeres exposicions organitzades a partir de 1874. Cap a 1880, el pintor experimenta una crisi artística que el porta a qüestionar, i finalment abandonar, els postulats impressionistes. En paraules del mateix Renoir: «havia anat fins a l’extrem de l’impressionisme i vaig arribar a la conclusió que no sabia pintar ni dibuixar». El seu viatge a Itàlia entre 1881 i 1882 suposa un punt d’inflexió en la seva carrera. La contemplació dels mestres italians marca profundament la seva obra i, especialment, Rafael, Ingres i els pintors venecians del segle XVI. El seu treball evoluciona gràcies a una recerca contínua del que ell considerava la pintura autèntica, així com a través del conflicte constant entre la preponderància del dibuix o del color i de la pintura a l’aire lliure o a l’estudi.

En les primeres grans composicions, com ara Bal du Moulin de la Galette [Ball al Moulin de la Galette], el pintor reflecteix els jocs de seducció dels seus contemporanis i actualitza en temps de la III República les festes galants de Watteau, malgrat que les figures masculines perdin protagonisme per donar pas a un món exclusivament femení. Renoir crea una imatge original, recognoscible, que defineix i reinventa l’ideal de la dona de finals del segle XIX i començaments del segle XX.

A la imatge, Pierre-Auguste Renoir
. Bal du Moulin de la Galette [Ball al Moulin de la Galette], 1876
. Oli sobre tela 
131,5 x 176,5 cm
. Musée d’Orsay, París. Llegat de Gustave Caillebotte, 1894
. RF 2739 
© RMNGrand Palais (musée d’Orsay) / Hervé Lewandowski.

Etiquetes: · ·

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Avís legal   Política de privacitat   Política de cookies