6 Novembre 2019
Exposicions La Jonquera

“Refugium, refugia” de Marco Noris al MUME

anna carreras i aubets

Del 9 de novembre de 2019 al 2 de febrer de 2020, el MUME de La Jonquera acull l’exposició Refugium, refugia de l’artista Marco Noris.

Fa uns anys, durant una visita al Museu de l’Exili de La Jonquera, vaig conèixer per primera vegada l’existència del camp Joffre de Ribesaltes, un antic camp de concentració al sud de França que es va obrir en els anys trenta del segle passat per allotjar exiliats espanyols . El camp va quedar obert gairebé 70 anys, sent també usat com a camp de concentració durant l’ocupació nazi i posteriorment com a camp d’internament d’harkis algerians.

La història de Ribesaltes és un relat dramàtic que creua tot el segle XX i es presta a ser usat per totes les investigacions sobre els esdeveniments més tràgics de la història europea contemporània. Ribesaltes no és exclusivament un lloc geogràfic, és també -o sobretot ara que les ruïnes han deixat espai a la memòria- un espai emocional col·lectiu.

El treball exposat al MUME -realitzat majoritàriament entre els anys 2013 i 2016 i renovat ara amb una nova proposta expositiva- neix de la runa del camp, botxí i testimoni de l’horror de les deportacions nazis i del drama de l’exili de milers d’éssers humans. La memòria de Ribesaltes és viva i s’enllaça avui amb els actuals camps que al voltant del món i en les portes d’Europa allotgen milions de vides, milions de refugiats, milions de drames: les ruïnes del camp són el passat que connecta amb el present i amb l’actualitat política migratòria de la Unió Europea. No obstant això aquest no és un treball sobre Ribesaltes. Tampoc pretén ser una investigació històrica. La història funciona aquí més aviat, com a guia per a un viatge per la memòria emocional col·lectiva, buscant la universalitat de l’experiència individual, més enllà d’èpoques, confins i nacionalitats.

La paraula refugi té el seu origen en la paraula llatina refugium. Aquest terme s’usava indistintament per referir-se al lloc cap al qual es fuig o indicar una via d’escapament. En altres paraules, feia referència a un lloc a recer dels perills (no necessàriament físics i immediat) o a un mitjà per escapar d’una situació perillosa. Significa també “retorn, tornada” i s’oposa al concepte de “deserció”. El plural –refugia– es referia a llocs amagats de les cases romanes on el pare de la família podia amagar els seus béns si hi havia algun atac d’enemics o algun incendi. Objecció, escapament, retirada, sortida. Termes que indiquen un recolliment que fa un moviment cap a fora, en tot cas un estat permanent de trànsit i perill.

L’obra presentada a Refugium, refugia retrata els llocs físics i emocionals del desarrelament, llocs on freqüentment l’enterrament segueix al desterrament, on la necessitat d’empara és acompanyada per la seva negació i on la solució a la tragèdia és només el mal menor. Els camps són al mateix temps refugi i condemna i certifiquen la pèrdua de dignitat i identitat del refugiat, fracturat, apartat de les seves arrels, de la seva terra, del seu passat. Fosses comunes, forats, túmuls, caixes… refugis reals o simbòlics, alternatives cíniques a les cíniques polítiques europees. El refugiat com a condició intrínseca del desterrat, on, en la  mateixa impossibilitat de tornar a casa, es troba l’absoluta i definitiva impossibilitat de tenir-ne una altra, perquè el desarrelament és un trauma irreversible que afecta els fonaments mateixos de l’ésser humà.

Etiquetes: ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies