Performance en el marc de l'exposició "El 85% de la matèria" (Centre d'Art Maristany)

El que ha de passar, ho farà al voltant d'un angle de 90 graus, en el vèrtex d'un quadrilàter, allà on concorre més d'una cosa. Quin de tots és l'objecte d'estudi? Quina de totes les matèries és la que palpita? L'únic que sabem, és que algun cap n'ha sortit perjudicat. No estem segurs qui és que parla. Ets tu, homuncle? O són els àtoms quan xoquen i s'acaricien? La imaginació -i la mentalitat del màrqueting- posa cares per tot arreu. Les coses ens somriuen quan són al fons de la nostra retina, i és clar, qui no s'estovaria... Sempre ens ha agradat molt la representació. Probablement, perquè amaga la putrefacció. Però no pateixis, en aquest vèrtex fa segles que tot sembla ser de pedra. Un cos exaltat governa una ment residual és una performance concebuda per l'espai del claustre del monestir de Sant Cugat, en el marc de l'exposició El 85% de la matèria, comissariada per Caterina Almirall al Centre d'Art Maristany. Tindrà lloc el dia 3 de febrer a les 17h. El claustre és el lloc on es va trobar, durant les darreres excavacions arqueològiques, un misteriós “préssec alquímic” d'origen desconegut o múltiple i que actualment s'exposa al centre d'art. Un préssec alquímic és una fruita natural transmutada en pedra per mitjà d'un elixir alquímic, que el fossilitza, el torna immortal. Amb aquesta activitat que es desplegarà als peus d'una tomba funerària, buscarem un lloc entre les pedres, una història sense principi ni fi. Eulàlia Rovira és artista visual i entre altres pràctiques treballa la performance vinculada al text. La seva obra desplega una mirada amb profunditat sobre les coses que ens envolten, de manera que fa fixar-nos en allò que de passada no veiem. Parteix d'una recerca meticulosa i curiosa sobre els materials, les formes i les arquitectures entrelligant-la amb els significats i les paraules que els designen.