27 Maig 2019
Exposicions Màlaga

“Pedro Zamora: sense art gairebé” a les sales de la Coracha del MUPAM

bonart

Pedro Zamora: sense art gairebé és el títol de la mostra que ofereixen les sales de la Coracha del MUPAM fins al 28 de juliol i que reuneix 129 peces entre pintures (no pintades) i escultures d’aquest arquitecte i artista malagueny.

La regidora de Cultura, Gemma del Corral, el mateix artista Pedro Zamora i el comissari de la mostra, Manuel Fontán, han presentat aquesta exposició, que pot visitar-se fins el 28 de juliol, organitzada per l’Àrea de Cultura. Nascut a Barcelona el 1968, Pedro Zamora viu i treballa a Màlaga.

La seva obra és coneguda fonamentalment a Itàlia, encara que a la nostra ciutat ja s’ha pogut veure anteriorment. És el cas de la mostra que es va titular Jo no pinto res, en què el visitant no trobava pintura, perquè no l’havia. La col·lecció que ara porta a les sales del MUPAM s’anomena “Sense art gairebé”. Zamora rescata trossos de matèria i de color desnonats: cartrons recollits al carrer, fustes d’obra, trossos de mobles vells que treuen el cap al contenidor, llibres i enciclopèdies o el fragment de la vora de maó d’una jardinera esqueixada del conjunt, que pot convertir-se en un símbol d’arquitectura i de civilització.

En aquesta exposició aquestes restes són els protagonistes. La història de cada tros, amb el seu desgast, els seus trencats, la seva imperfecció, és el temps incorporat a la nova obra. I com assenyala Fontán, “Pedro Zamora es treu del mig. Intervé el just. De vegades, res. Treballa sense gestos, sense pintura, sense art gairebé. I compte l’artista que quan se sent gairebé com un superheroi urbà que rescata tresors de les escombraries, llavors pensa que, en realitat, són ells els que li rescaten “. Alhora, el comissari de la mostra, també responsable de exposicions de la Fundació Juan March, Manuel Fontan, qualifica el Pedro Zamora com “un artista d’una espècie gairebé extinta. La raó és que el que vol tot artista és que parlin les seves obres, i no ell, els crítics o el mercat. Que elles siguin les úniques que parlin i, per descomptat, no amb una veu només pròpia, el que és banal, sinó amb la veu de tots …. No es tracta de morir-se, però potser sí de fer-se el mort quan no hi ha més remei que comparèixer (com en una exposició), i que només parlin les obres; d’oposar al loquaç, bel·licós i aguerrit activisme que vesteix l’art des de l’avantguarda del segle passat una mena de vaga d’art, una mena de misericordiosa no intervenció, d’art gairebé sense art, d’art que fa desaparèixer l’art, com volia Ovidi , i de posada en ridícul d’aquesta vanitat tan abundant en l’anomenat «món de l’art».

Etiquetes: · · ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies