25 Gener 2019
Opinió Barcelona

Parlem d’Art: Museu Berggruen

francesc mestre bas

El mes d’agost passat, vaig ser a Berlín, una ciutat on la cultura hi és present de manera intensa. Tot i que van ser pocs dies, en un d’ells vaig tenir ocasió de visitar el Museu Berggruen, val molt la pena pel seu contingut i, a més, té l’aventatge addicional de no estar situat a l’Illa dels Museus i , per tant es pot visitar de manera comfortable sense haver de fer llargues cues.
Vaig conèixer Heinz Berggruen (Berlín 1914 – París 2007) a finals dels anys setanta, a la seva galeria de París, a la rue de l’Université. Visitava el seu local perquè era especialista en gravats de Picasso, Chagall, Braque, Giacometti… Cada any editava un catàleg amb un llistat d’obres i preus que resultava molt útil.
El que no sabia és que també era un gran col·leccionista d’obres. L’any 1936 va fugir als Estats Units (era jueu) i allí va començar la seva col·lecció. En acabar la Segona Guerra Mundial, va entrar a París amb l’exèrcit americà, s’hi va establir i va fer amistat amb els artistes més importants de les avantguardes històriques.
L’any 1995, li varen cedir un apartament a Berlín i ell va donar la seva col·lecció a la ciutat, que la va situar en un antic edifici molt digne, ben restaurat i proper al palau de Charlottemburg.
Al Museu hi ha un conjunt fantàstic d’obres que mancaven als museus alemanys ja que els nazis havien definit aquestes obres com a Art degenerat.
Gràcies a aquesta donació, hi podem veure, a més d’obres de Cézanne, Braque, Chagall i Giacometti, una vintena d’obres de Matisse, més de seixanta de Klee i una representació de més de cent obres de Picasso que resulta una veritable antològica.
Us recomano vivament la visita si teniu ocasió d’anar a Berlín. A mi em va servir per gaudir i per treure algunes reflexions que comparteixo amb vosaltres:

1.    A Europa, els països que van patir la guerra s’han preocupat de corregir les mancances culturals que la situació política va comportar.
2.    Per presentar una col·lecció molt important, no cal construir un edifici espectacular, encomanat a un arquitecte estrella.
3.    Si el Sr. Berggruen hagués optat per vendre la seva col·lecció en subhasta internacional, probablement aquesta estaria fraccionada i, encara que algunes obres serien públiques, gràcies a fundacions de països que protegeixen l’adquisició d’obres d’art, d’altres estarien en mans d’especuladors, o bé d’un milionari, nou ric, d’algun país emergent.

Esperem que, aquest any que s’inicia, comencem a corregir les gran mancances de la política cultural que patim des de fa ja massa temps.

Etiquetes: · ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies