22 Desembre 2014
Notícies Madrid

Novetats a la Col·lecció del Museu Reina Sofia

bonart

Un Picasso de 1901, un oli de Maruja Mallo, un altre de Joaquim Sorolla, un mural de Fernando Léger, una sala dedicada a l’logicofobisme o la reposició de la pel·lícula Cançons per a després d’una guerra, de Martín Patino, són només algunes de les novetats que el Museu Reina Sofia de Madrid ofereix al visitant que s’apropi aquests dies a la segona planta de l’edifici Sabatini. Per la seva banda, en Nouvel es presenten també, entre altres obres, diverses instal·lacions d’Eugenia Balcells, Juan Hidalgo o Luis Camnitzer.

A l’espai que acull el Guernica (1937) com a nucli de la Col·lecció, el recorregut comença a la fi del segle XIX i recull des de les avantguardes al Cubisme -que ve a definir la moderna mirada, temporal i múltiple- passant pel Dadaisme i el surrealisme, que dóna via lliure al desig i al subconscient social i individual.

L’oli de Pablo Picasso, Buste de femme somrient (1901) s’exhibirà a partir d’ara a la sala dedicada a la modernitat d’inicis del XX, “enfrontat a una altra dona” pintada també per l’artista malagueny: Dona en Blau, de la mateixa any, que penja a les parets del Reina. Això és possible gràcies al dipòsit realitzat per un col·leccionista europeu i suposa una fita important, atès que és la primera vegada que s’exhibeix a Espanya i amb prou feines s’ha vist abans, a més de l’escassetat de treballs de l’artista datats en aquest temps i la impossibilitat material d’aconseguir en el mercat a causa dels alts preus. La pintura Buste de femme somrient, segons alguns experts, és una de les més belles figures femenines picassianes. Cal destacar que el Museu Reina Sofia compta amb 292 obres de l’artista malagueny de les que 29 són pintures. L’únic quadre datat en els primers anys del segle XX pertanyent a la col·lecció és el conegut Dona en blau (1901).

En aquesta mateixa sala s’ha situat un oli de Sorolla (València, 1863-Madrid, 1923) -autor de qui el Museu no disposava fins al moment d’obra alguna- que ha estat dipositada temporalment pel Museu de Belles Arts d’Astúries. Es tracta d’arribada de la pesca (1899) que ara dialoga amb els treballs d’alguns dels seus coetanis, com Rusiñol, Iturrino o Darío de Regoyos.

Una altra de les importants novetats és el quadre Antro de fòssils (1930), de Maruja Mallo, que pertany a la sèrie Clavegueres i campanars. És una composició on dominen els colors ombrívols i un contingut que avança el drama bèl·lic que anava a viure no només Espanya sinó també la resta d’Europa. Aquesta nova obra -que ha estat adquirida pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport per al Museu Reina Sofia- és una de les més representatives de la sèrie a la qual pertany i és molt destacable, tant per la seva factura i contingut, com per seva grandària, que gairebé frega els dos metres d’ample. Després d’exhibir-se a l’emblemàtica exposició individual dedicada a Maruja Mallo per la Galerie Pierre, va romandre en parador desconegut gairebé des de llavors fins a l’any 2009. El Museu només comptava fins ara amb quatre pintures d’aquesta autora.

Antonio Rodríguez Luna, (Espanya, 1910-1985), de qui ara s’exhibeixen 4 dibuixos que van estar penjats al Pavelló Espanyol del 37, és un pintor cordovès que va poder exiliar-se a Mèxic després de la Guerra Civil gràcies a la intermediació de Picasso i Miró per ser alliberat d’un camp de concentració francès. El més punyent de la seva obra s’emmarca en l’escola espanyola de l’expressionisme crític social. Militant comunista, participa en la “Exposició Internacional de París” amb el quadre Una altra víctima innocent, (en parador desconegut). En 1937 publica l’àlbum titulat Setze dibuixos de guerra; en ells es plasma el més horrible de la condició humana, mitjançant una estètica d’expressionisme radical i fruit de les seves vivències durant la guerra civil espanyola.

També en el context del Pavelló, a la zona que es mostra Guernica, s’ha situat una reproducció, donada al Museu per la Fundació Charlotte Perriand, del mural de Léger i Perriand Joies Essentielles, plaisirs nouveaux, (1937), creat per a la decoració dels pavellons d’Agricultura de França a l’Exposició Internacional del 37. Aquest treball, enfrontat a la maqueta del Pavelló i als fotomuntatges de Renau, fa referència al mural fotogràfic com a mitjà predilecte de propaganda del Front Popular francès i espanyol i permet construir una sala sobre la utilització del mateix en la els esdeveniments internacionals de la dècada dels 30.

Al costat de les sales que acullen les obres de Dalí, s’ha muntada un espai monogràfic dedicat al logicofobisme, nom que deriva d’una exposició organitzada al maig de 1936 a les Galeries d’Art Catalònia de Barcelona, en la qual es volia oferir una visió panoràmica de la situació del surrealisme a Espanya que inclogués Salvador Dalí, Joan Miró i altres artistes més joves. Seguint aquest esquema el Museu mostra ara un conjunt d’obres adquirides en els últims mesos d’artistes on s’aprecia una clara influència d’aquests dos autors, així com obres de Ramon Marinello, Àngel Planells i Arthur Carbonell.

A la sala de l’Exili Surrealista també s’ha incorporat una important obra de Luis Fernandez (Oviedo, 1900-París, 1973), un dels pintors asturians més destacats del segle XX. A partir d’ara penjarà de les parets del Museu el quadre titulat Pintura eròtica, (1939), dipositat pel Museu de Belles Arts d’Astúries.

Així mateix cal destacar que, de nou, el visitant podrà veure en una de les sales de la segona planta del Museu el documental Cançons per a després d’una guerra del director salmantí, Basilio Martín Patino, basada en l’Espanya de postguerra. Realitzada de manera clandestina el 1971, va ser estrenada cinc anys després. La pel·lícula consta d’una sèrie d’imatges d’arxiu sobre les que se superposen cançons populars de l’època.

Finalment, també es reobre la Col·lecció 3, De la revolta a la postmodernitat, amb nous artistes i noves narracions formades a partir d’adquisicions recents. Destaca la utilització dels mitjans audiovisuals i la crítica de la representació per part d’artistes com Valie Export, Sanja Ivekovi?, Martha Rosler i Eugènia Balcells. D’aquesta última, es presenta per primera vegada des de la seva adquisició una important instal·lació: Fi / The End, (1978-2010), en la qual es disseccionen els models hegemònics de gènere en les fotonovel·les, que tant van influir en l’imaginari sentimental durant el franquisme.

Per celebrar els 50 anys de la fundació de Zaj, s’exposa la instal·lació Llanes (1972-2009) de Juan Hidalgo, adquisició important dels últims anys. Com a antecedent de la sala dedicada als activismes llatinoamericans que es pot veure en Nouvel 0, s’incorpora la també recent compra de Massacre de Port Montt, instal·lació de Luis Camnitzer de 1969, en la qual les trajectòries de les bales i els noms dels executors reconstrueixen la massacre del mateix nom del 9 de març de 1969 a Xile.

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies