3 juny 2019
Exposicions Madrid

Nogueras Blanchard recorda a Jacques Tati en una mostra col·lectiva

bonart
La galeria Nogueras Blanchard de Madrid, carrer Doctor Fourquet 4, presenta la mostra col·lectiva Playtime de l’1 de juny al 27 de juliol, que reuneix les obres dels artistes Ignasi Aballí, Ana Jotta, Samuel Labadie, Lea Lublin, Mònica Planes i Isidoro Valcárcel Medina.
El 1967 Jacques Tati estrenava Playtime, una crítica a la modernitat per sobre d’argument o personatges. Monsieur Hulot -personatge universal en les pel·lícules de Tati- es veu convertit en un home que ni tan sols pot lluitar contra l’entorn que l’envolta i que contínuament queda atrapat en espais dels que no sap com sortir. En les seves anteriors films, quan el seu personatge es trobava amb un problema, buscava una solució per resoldre-que sovint tenia conseqüències còmiques, però en Playtime la modernitat no només ha desplaçat a l’individu, sinó que ha acabat amb la creativitat de Hulot, que es va troba sense mitjans amb què enfrontar-s’hi.

NoguerasBlanchard presenta l’exposició homònima Playtime, una temptativa de fer un pas més enllà del gag i observar la realitat que hem creat i que ara se’ns fa estranya. L’articulació d’aquesta realitat és un procés conflictiu: l’home ha perdut la seva relació natural amb el món, però la modernitat no lamenta aquesta pèrdua, considera que tal relació només va ser un engany. La imposició de desenvolupaments francament hostils al ciutadà per escala i per sentit és una tendència creixent; aquests obliguen a l’individu habitar la ciutat a través d’un cúmul d’activitats que bé podrien resumir-se en produir-consumir. L’arquitectura esdevé metàfora develadora d’atrocitats totalitàries. Ja no cal posar-se a l’escolta d’aquestes construccions i estètiques obedienciales -obediencia, d’etimologia llatina, vol dir sentir audire, el que es té davant ob-; ob-audire: obeir -, ja que són un constant soroll de fons.

Per la seva banda, més que una crítica sense més de l’arquitectura moderna, Tati va voler reflectir els efectes despersonalitzadors de la mateixa i realitzar així «la defensa de l’individu enfront d’aquesta organització social superautomatizada que patim». L’exposició Playtime fluctua a través de les idees llançades per Tati en la seva pel·lícula, abordant des de diversos angles l’estranya relació de l’individu amb la vida moderna.

A la imatge, fotograma de Playtime de Jacques Tati (1967).

Etiquetes: ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Avís legal   Política de privacitat   Política de cookies