6 febrer 2015
Exposicions Màlaga

“Moviments i Seqüències” al Museu Picasso

bonart

Del 2 de febrer al 17 de maig al Museu Picasso de Màlaga presenta l’exposició Moviments i SeqüènciesA principis del segle XX Picasso ja vivia a París, que s’havia constituït en centre internacional de l’art en un moment en què començaven a democratitzar les noves màquines inventades al segle anterior, com l’automòbil, la càmera de fotografia o l’avió, el que va afectar les formes de vida en les metròpolis modernes. El cinema va aconseguir gravar i reproduir per primer cop imatges en moviment. La velocitat en el desplaçament de persones, mercaderies i imatges influir en la vida i en la visió del món. El moviment es va convertir en protagonista de la història i els episodis de la cultura es van produir en seqüències tan intenses com breus. Les avantguardes van aparèixer amb la mateixa velocitat amb la que aviat s’esvairien.

Atent a l’esperit revolucionari d’aquella època de canvis, Pablo Picasso va aplicar en la seva pintura insòlits efectes formals. Aquesta tàctica de transgressió li va permetre fer coincidir en una mateixa imatge elements inharmònics entre si, de manera que l’obra resultant desestabilitzava la idea del significat estàtic. L’obra cubista desafiava les convencions pictòriques de l’espai, de la bellesa i del temps proposant noves possibilitats de representació. L’artista ja no estava obligat a representar el món: podia inventar.

Temes convencionals en la història moderna de la pintura europea com el nu o la natura morta ser revisats sistemàticament per Pablo Picasso a partir de 1906 dibuixant composicions cada vegada més fragmentades. El creador reptava l’espectador a percebre l’obra artística com una construcció composta per seqüències de formes geomètriques elementals. Així s’unien diferents angles de vista en una mateixa superfície plana facetada anunciant el naixement del cubisme.

No obstant això, fidel al seu compromís amb la llibertat del creador, Picasso sempre va estar per sobre de ismes i escoles. En la seva obra va alternar constantment estils durant la dècada dels anys deu. Així, mentre l’abstracció arribava per exemple a la fotografia, com va passar en l’obra del nord-americà Paul Strand, o al cinema en les pel·lícules experimentals del germànic Hans Richter, Picasso s’interessava per les formes clàssiques mediterrànies o pels pintors del Renaixement, recreant en la modernitat estereotips de la Itàlia antiga, en el que es va cridar un “retorn a l’ordreque va ser molt criticat pels representants del futurisme italià o els dadaistes alemanys.

Moviments i seqüències aplega un conjunt de dibuixos i gravats realitzats per Pablo Picasso entre els anys 1906 i 1925. Es tracta de 30 obres de la col·lecció del MPM, a més d’una escultura de la Fundació Almiñé i Bernard RuizPicasso per l’Art (FABA ) en préstec de llarga durada, i un oli del Museu Picasso de Barcelona. Aquesta selecció dialoga amb treballs d’altres autors coetanis en el temps, com Maria Blanchard, Georges Braque, André Derain, Federico García Lorca, Ismael González de la Serna, Joan Miró, Joaquín Peinado, José Moreno Villa i Jacques Villon entre d’altres, així com amb obres del fotògraf Paul Strand i del pintor i cineasta Hans Richter.
A més, la documentació bibliogràfica d’escriptors com Guillaume Apollinaire o Ramón Gómez de la Serna testifica la importància que va tenir la paraula escrita en la constitució del gust artístic del moment. La juxtaposició amb pel·lícules, objectes científics, màquines de veure, informació escrita i documentació variada evoca l’afany investigador i l’esperit experimentador de llavors, en un muntatge expositiu que sobre la noció de museu d’art al de museu de civilització.

L’exposició es divideix en cinc ambients complementaris amb la intenció de relacionar aquesta selecció d’obres de Picasso, actualment a la Col·lecció de la pinacoteca, amb assumptes debatuts en les primeres dècades del segle XX: el profund canvi en la percepció de la naturalesa que van provocar els avenços científics com el cinema, l’automoció, l’aviació; la influència de Picasso en el grup d’artistes espanyols que van conformar l’anomenada Escola de París i en l’arribada del cubisme a Espanya; la diversificació de la mirada dels pintors moderns de la figura femenina afectada per la popularització de la fotografia; la dialèctica entre art abstracte i art figuratiu; i les renovades vinculacions que els artistes de la seva generació van oferir entre cultura il·lustrada i cultura popular.

Comissariada per José Lebrero, director artístic del Museu Picasso Màlaga, aquesta mostra desenvolupa un model d’exhibició obert, que aposta per una manera de mirar propera a l’antropologia, aventurant el visitant en un mapa cognitiu de conceptes, idees i petites càpsules d’informació que serveixen per comprendre l’escenari en el qual aquestes obres d’art van ser creades.

Man Ray. Pablo Picasso al seu taller del carrer La Boétie, París 1922. © Man Ray Trust / ADAGP, Paris 2015 Clixé: Telimage / Banque d’Images de l’ADAGP © Man Ray Trust, VEGAP, Màlaga, 2015

Etiquetes:

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Avís legal   Política de privacitat   Política de cookies