2 novembre 2020
Notícies Barcelona

LOOP Barcelona mostra les preocupacions del moment a través d’una programació entre presencial i virtual

bonart

La 18a edició tindrà lloc del 10 al 22 de novembre i celebrarà la gran vitalitat del panorama artístic local així com el compromís dels professionals i de les entitats involucrades.
Els projectes exploraran de forma natural algunes preocupacions comuns i recurrents en el moment actual, interrogant la nostra relació amb l’entorn i la necessitat de fer comunitat.
La programació comptarà amb la participació de més de 150 artistes, 40 comisari@s i 60 espais d’art i culturals.
La plataforma VIDEOCLOOP acollirà 4 programes online concebuts en col·laboració amb col·leccions i productores internacionals especialitzades.
LOOP Barcelona decideix seguir endavant, apostant pel sector de l’art visual, tot i les circumstàncies generades per la pandèmia de la covid-19 i adaptant la programació a les restriccions exigides per les autoritats.

Carolina Ciuti, Directora Artística Festival LOOP ha escrit l’article Aprenent dels líquens, assajant l’avenir que fa referència a questa edició:

“Tal com ens ensenya l’etimologia grega, una crisis defineix un moment de separació o ruptura radical entre un abans i un després. Així mateix, evidencia un buit i, per tant, produeix un espai fèrtil per l’anàlisi i la reflexió. En aquest punt de tensió entre la inèrcia del status quo i la seva brusca alteració emergeix llavors l’horitzó de la possibilitat, un context -privilegiat, això sí- per imaginar o assajar el futur avenir.

En un dels primers articles que componen la sèrie acabada de publicar per Caja Negra, titulada Crónicas de la psicodeflación, Franco Bifo Berardi reflexiona sobre la pandèmia actual i defensa que el virus, entre altres coses, ha generat «la condició d’un salt mental que cap prèdica política hauria pogut produir». En altres paraules, una contingència crítica per repensar l’espai-temps que ocupem i acabar amb les patologies estructurals d’un sistema que ja està al límit del col·lapse.

Tot i que els efectes socialment positius no son visibles en l’immediat, aquests exercicis d’imaginació podrien establir les bases per a construir un horitzó col·lectiu més inclusiu. De fet, si d’una banda el contagi ha arribat a exposar els cossos, individuals i institucionals, com a entitats increïblement vulnerables, per l’altre ha accentuat la insostenibilitat d’un sistema basat en la supremacia humana enfront de la proliferació d’interespècies.

Cal «seguir amb el problema» –insisteix la teòrica Donna Haraway en el seu cèlebre assaig sobre el Chthuluceno–, desentranyar-lo des de dins per a reconfigurar la nostra relació amb el planeta terra i els seus habitants. Es tracta d’adoptar la fabulació especulativa com a metodologia alternativa de treball i pensament, i de construir relats visionaris que infectin i s’apropiïn de les institucions per a reconfigurar-les.

Potser hauríem d’aprendre dels líquens, dels coralls i de tots aquells organismes que viuen en relació simbiòtica. Potser és, efectivament, el pensament eco-socialista, o «tentacular», una via possible per a frenar la maquinària esquizofrènica de la producció neoliberal: pensar junt@s, col·laborar, conviure.

Sense ser sectors totalment lliures de contradiccions, la cultura i l’art podrien llavors convertir-se en espais de trobada per a fomentar el canvi, germinant noves relacions al marge del relat construït per les institucions tradicionals. Des de l’horitzó de la creació artística, els inicis del videoart podrien propiciar eines molt valuoses: d’aquest moment s’haurien de recuperar l’ímpetu polític i la urgència compartida a debatre qüestions com l’accés democràtic als mitjans, les aspiracions d’igualtat i el sentiment de comunitat.

El cansament emocional, físic i social provocat per la incertesa –i, massa sovint, per la precarietat i l’absència de sistemes de tutela col·lectius– és innegable. És probable, també, que el cos malaltís de la societat tardi a curar-se, però val la pena intentar-ho.

Travessant aquestes complexes circumstàncies, en la seva edició 2020 el Festival LOOP proposa una programació híbrida, presencial i virtual, construïda de la mà de professionals i entitats compromeses amb la creació d’aquests espais d’intercanvi i reflexió tan necessaris ara.

Destacant especialment l’entramat artístic local i els seus colaborador@s, els projectes que conformen la programació exploraran finalment, i de manera natural, algunes preocupacions comunes i recurrents al moment actual. Com ens relacionem amb el que ens envolta, ja sigui el paisatge natural, el context urbà o els cossos pròxims dels objectes i dels altres éssers vivents?”

La programació

Treballant junt@s per a destacar l’entramat artístic local

En el marc d’una edició especial, el festival proposa una programació híbrida, presencial i virtual, que celebra la gran vitalitat del panorama artístic local així com el compromís dels professionals i de les entitats involucrades.

Amb la voluntat d’acostar-se «als artistes que ens envolten», el festival inaugurarà la seva nova edició el dimarts 10 de novembre a l’Arts Santa Mònica amb l’exposició col·lectiva Ara mateix: tot està per fer i tot és possible, comissariada per Chus Martínez (Directora, InstitutKunst, FHNW Academy of Art and Design, Basilea) i Rosa Lleó (Directora, The Green Parrot, Barcelona).

L’exposició, que es podrà veure fins al 17 de gener de 2021, presentarà el treball de Mercedes Azpilicueta (La Plata, l’Argentina, 1981), Blanca Casas Brullet (Mataró, 1973), Fito Conesa (Cartagena, 1980), Patricia Dauder (Barcelona, 1973), Bernat Daviu (Girona, 1985), Regina Giménez (Barcelona, 1966), Núria Güell (Vidreres, 1981), Anna Malagrida (Barcelona, 1970), Javier Peñafiel (Saragossa, 1964), Gema Polanco (València, 1992), Tere Recarens, Eulàlia Rovira (Barcelona, 1985) & Adrian Schindler (Périgueux, 1989), Irene Solà (Malla, 1970) i Pedro Torres (el Brasil, 1982) amb l’objectiu de «crear situacions en les quals poder veure i parlar del seu treball, situar les preguntes que proposen en l’horitzó de les relacions canviants que defineixen la nostra identitat, el nostre gènere, els nostres drets, la nostra voluntat de continuar amb la transformació de la forma en la qual sentim la realitat, la vida.»

Seguint aquesta mateixa línia, el programa 1+1+1… presentarà un recorregut audiovisual per diferents centres culturals i artístics del Barri Gòtic i el Born, concebut per comisari@s i artistes vinculad@s amb el territori. Entre el 10 i el 22 de novembre, el Museu Picasso, el Centre Cívic Convent de Sant Agustí, el Museu Frederic Marès i el Reial Cercle Artístic acolliran 1 vídeo d’1 artista local presentat per 1 comisari@ resident a Barcelona, en una ideal operació en cadena dirigida a posar en valor l’entramat artístic de proximitat i tots els seus agents. L@s comissari@s són Gisela Chillida Espinosa (Barcelona, 1987), edurubix (Barcelona,1997), Blanca del Riu (Sevilla, 1988) i Gabriel Virgili Luciani, que presentaran, respectivament, les obres d’Alejandro Palacín (Barcelona, 1989), Blanca Arias (Barcelona, 1998), Irene d’Andrés (Eivissa, 1986) i Agustín Ortiz Herrera (Barcelona, 1970). El recorregut s’ampliarà online a la web del festival, amb un vídeo de l’artista Anna Dot (Vic, 1991) presentat per Marta Pol Rigau.

El vídeo d’Agustín Ortiz Herrera estarà acompanyat per «aportacions matèriques» de les participants del taller Exànime: repensant els objectes, activitat que ha estat organitzada per l’artista en col·laboració amb Centre d’Art Maristany de Sant Cugat del Vallès, el mes d’octubre passat.

Paral·lelament, altres institucions col·laboradores dedicaran exposicions individuals a artistes o duos actius a Barcelona. Entre elles, l’acabada d’inaugurar I si veure era el foc a la Filmoteca de Catalunya, una proposta dedicada al treball fílmic de la veneçolana Valentina Alvarado Matos (Maracaibo, 1986) i del xilè Carlos Vásquez Méndez –totes dues residents en L’Escocesa–, comissariada per Carolina Ciuti (Directora Artística, LOOP Barcelona) i Marina Vinyes Albes (Cap de programació, serveis educatius i exposicions, Filmoteca de Catalunya). L’exposició, que consisteix en la primera col·laboració d’aquest tipus entre LOOP i la Filmoteca, proposa múltiples reflexions sobre la representació del temps, el poder narratiu i canviant de les imatges, així com una reflexió subtil sobre l’hegemonia de la mirada i de la llum. Es tracta, en definitiva, d’una invitació a l’espectador a expandir el pensament sobre el cinema i a experimentar-lo en la seva dimensió canviant. Inaugurada dijous passat 8 d’octubre, l’exposició –actualment tancada– es podrà tornar a visitar del 10 al 22 de novembre, coincidint amb les dates del festival.

Entre altres projectes recentment inaugurats, destaca la proposta site-specific House of the Sun de l’artista brasiler establert a Barcelona Pedro Torres (el Brasil, 1982), la primera col·laboració del Festival LOOP amb el nou espai cultural de CASA SEAT a Barcelona. Desdibuixant les fronteres entre videocreació, escultura i instal·lació, l’exposició proposa un recorregut lumínic i sonor a través de les diferents plantes de la Casa i pren com a punt de partida la nostra relació amb el Sol, abordant conceptes com la distància, el moviment i els cicles temporals. Es podrà visitar gratuïtament fins al dissabte 21 de novembre.

Del 16 al 27 de novembre el centre cultural Casa Elizalde acollirà l’exposició Anestesia, sota el comissariat de la crítica i investigadora catalana Laura Baigorri amb obres dels artistes cubans Javier Castro (l’Havana, 1984) i Adrián Melis (l’Havana, 1985). La proposta s’articula entorn de les idees enllaçades d’incertesa i esperança, tan presents des de fa dècades en la societat cubana, i que ara han cobrat vigència a escala global. Partint d’aquest paradigma, les situacions que aborden són extrapolables al nou ordre mundial impost per l’actual era de la Covid-19.

Del 17 de novembre de 2020 fins al 17 de gener de 2021, Palau Güell presentarà la nova instal·lació de l’artista Helena Vinent (Barcelona, 1988), guanyadora de la Beca d’Arts Visuals 2019 de la Fundació Güell en col·laboració amb Homesession. Sota el títol Hi ha una xarxa immensa, un oceà de possibilitats, la instal·lació inclou vídeo i escultura i qüestiona les nocions binàries de capacitat i de discapacitat, presentades com a ficcions polítiques.

Es recordaran també les figures de dos col·leccionistes que van ser col·laboradors estrets de LOOP al llarg de la seva trajectòria. D’una banda, Sisita Soldevila Casals (1951-2020), reconeguda per la seva gran col·lecció de videoart, amb una instal·lació en els espais del Museu Can Framis-Fundació Vila Casas. Per l’altra banda, Ernesto Ventós (1945-2020), fundador de la col·lecció olorVISUAL, el compromís de la qual amb l’art i la videocreació se celebrarà a Casa Vicens a través de l’exposició Travelling Scent, comissariada per Cristina Agàpito. La proposta recollirà les obres de Juan Carlos Brancho (Cadiz, 1970), Daniel Canogar (Madrid, 1964), Jordi Cabestany (Vilafranca del Penedès, 1979) i Alfredo Porres Pla (Amposta, 19679, pertanyents a la col·lecció olorVISUAL.

Així mateix, la programació de la present edició inclourà una sèrie de propostes dedicades al treball d’artistes internacionals, que han estat realitzades en col·laboració amb institucions i centres culturals que enriqueixen la xarxa de col·laboradors de LOOP.

El nou centre KBr – Fundació MAPFRE acollirà la instal·lació Made in Dublin del fotògraf irlandès Eamoon Doyle (Dublin,1969); a Casa de Rússia de Barcelona es podrà veure l’exposició col·lectiva Mare Nostrum: Fragile Vita presentada per Maritima0, amb obres d’Enrique Ramírez (Santiago de Xile, 1979), Fermin Jemenez Landa (Pamplona, 1979), Xsenia Dranish (Dinamarca), Mariagrazia Pontorno (Catània, 1978), Yann Presa (Neuilly-sud-Seine, 1969); a Zumzeig es projectarà, el 21 de novembre, la pel·lícula Nostalgia de la luz del director xilè Patricio Guzmán (Santiago de Xile, 1941), amb el comissariat de Caterina Almirall; a L’Hospitalet de Llobregat, el centre TPK-Art i Pensament Contemporani presentarà la proposta Cinema mut – o una cerca interminable de la Veritat de l’artista lituà Arvydas Zalpys (1955).

Com cada any, el City Screen complementarà el programa del festival. Sota la coordinació de Victoria Sacco, la selecció presentarà una sèrie de propostes independents que oferirà un ampli panorama sobre la videocreació actual a la nostra ciutat. Entre elles, una sèrie de programes online. Els espais participants són: 3.L.4 S1.T1X, ADN Galeria, Alalimón Galeria, àngelsbarcelona, àngelsbarcelona – espai2, BombonProjects, CAGE Contemporary Art Gallery Exhibition, ChezXefo Art Gallery, Chiquita Room, Cordova, Dilalica, ESPRONCEDA – Institute of Art & Culture, Espai Souvenir, FASE xyz, Fundació Ideograma, Galeria Alegria, Galeria Die Ecke Arte Contemporáneo, Galeria Joan Prats, Galeria SENDA, Galeria Uxval Gochez, HOMESESSION, Juan Naranjo Galería de Arte & Documentos, L&B Gallery, Metàfora’s Studio ArtsPrograms, Nogueras Blanchard (almacén), ProjecteSD, Projekteria [Art Gallery], RED03, RocioSantaCruz, TangentProjects, Trama34, i URBAN Gallery.

VIDEOCLOOP: col·laboracions internacionals i virtuals

Surfejant els mars digitals, el festival proposarà, a més, un ampli programa d’exposicions online concebudes per comisari@s reconocid@s internacionalment a partir dels fons de col·leccions i productores especialitzades.

Entre elles: el CNAP-Centre Nacional d’Arts Plàstiques (París); TBA21-Thyssen Bornemisza Art Contemporary (Viena i Madrid); la Julia StoschekCollection (Dusseldorf i Berlín); i In Between Art Film (Roma). Les exposicions online seran presentades respectivament per: Pascale Cassagnau (Responsable de la col·lecció d’audiovisual i nous mitjans, CNAP); Daniela Zyman (Directora Artística, TBA21) i Soledad Gutiérrez (Comissària, TBA21); Hans Ulrich Obrist (Director Artístico, Serpentine Galleries, Londres) i Cao Fei (Artista); Carolina Ciuti (Directora Artística, LOOP Barcelona).

Els programes s’allotjaran en la plataforma online VIDEOCLOOP (https://loop-barcelona.com/videocloop/) i estaran disponibles per al seu visionat a partir del 10 de novembre i fins al 10 de desembre de 2020. Les propostes sorgeixen d’una reflexió sobre les maneres de distribució i recepció de la imatge en moviment en línia, després de l’experiència del confinament. VIDEOCLOOP funciona com a plataforma per a donar accés a obres d’artistes rarament vistes, duent a terme també un important treball de mediació en línia.

Premis per a fomentar la videocreació

Per sisè any consecutiu, LOOP presenta el premi de Videocreació, impulsat en col·laboració amb la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya, formada pel Pati (Amposta), La Panera (Lleida), el Bòlit (Girona), el ACVIc (Vic), Ca Xalant (Mataró), Tecla Sala (L’Hospitalet de Llobregat), el CA-Centri d’Art Tarragona i la Fabra i Coats-Centri d’Art Contemporani de Barcelona. A partir del dimarts 10 de novembre, Arts Santa Mònica albergarà, una vegada més, la presentació de la peça guanyadora de l’edició 2019, Lladres de l’artista Mabel Palacín (Barcelona, 1965). L’obra aborda la qüestió del llenguatge i els models de comunicació, amb un enfoc en la veu com a textura i el so com a identitat. Al seu torn, el dilluns 16 de novembre s’anunciarà el guanyador de l’edició 2020.

El festival presentarà també dues propostes inèdites que formen part del programa A-Place (2019-2023) impulsat per Europa Creativa, el Programa de la Unió Europa per al sector cultural i creatiu. D’una banda, el projecte guanyador de la convocatòria A-Place Vídeo Production Open Call, Città Dentroy Black, I Pixen Normalde Anna de Manincor/Zimmerfrei a La Capella; d’una altra banda, el projecte TERRApolis del col·lectiu Sitesize, que es presentarà a la Tecla Sala, acompanyat per l’exposició A Weaved Place a La Salle-Escola d’Arquitectura.

Per últim, un jurat internacional es reunirà virtualment per a decidir el guanyador de la segona edició del premi Han Nefkens – LOOP Barcelona Vídeo Art Production.

En paral·lel a Barcelona

Altres institucions destacades de la ciutat també presentaran exposicions individuals d’artistes reconeguts pels seus treballs en el camp del vídeo.

En el CCCB-Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, es podrà veure l’exposició William Kentridge. Tot el que no està dibuixat comissariada per JaapGuldemond; la Fundació Antoni Tàpies presentarà les noves produccions d’Aziz Hazara gràcies al compromís de la Fundació Han Nefkens, a l’exposició titulada The Restless Tiro of Tomorrow, comissariada per Hilde Teerlinck i Sona Stepanyan; a la Fundació Joan Miró es podrà veure el treball de l’artista Nalini Malani, a l’exposició No em sents, comissariada i ideada per Martina Millà i la pròpia artista; i, per part seva, el MACBA acollirà una exposició dedicada al treball de Tony Cokes, comissariada per Anna Cerdà Callís.

Etiquetes:

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Avís legal   Política de privacitat   Política de cookies