21 març 2018
Exposicions Barcelona

“L’Odissea” de Bárbara Sánchez Barroso a l’Espai 13 de la Fundació Miró

bonart

L’Espai 13 de la Fundació Joan Miró presenta L’Odissea de Bárbara Sánchez Barroso. Aquesta és la quarta mostra del cicle La possibilitat d’una illa, el programa d’exposicions de l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró per a la temporada 2017-2018, amb la col·laboració de la Fundació Banc Sabadell. Comissariat per Alexandra Laudo, el projecte s’articula a l’entorn dels significats simbòlics i socioculturals que ha tingut al llarg del temps un espai paradigmàtic en l’imaginari col·lectiu: l’illa.

El treball de Bárbara Sánchez Barroso (Lleida, 1987) és una aproximació interdisciplinària —des de la performance, el vídeo o la instal·lació— a temes com els feminismes, les relacions personals o tot allò que habita la perifèria. Els seus projectes aborden sovint la dimensió política del vessant personal i celebren la naturalesa de la fragilitat i vulnerabilitat. El potencial de la narrativitat en totes les seves formes és un dels motors de la seva pràctica artística, en la qual dialoguen amb fluïdesa l’escriptura, el cinema i la poesia.

Per a La possibilitat d’una illa, Sánchez Barroso presenta L’Odissea, una videoinstal·lació que parla de com, sovint, marxem vers un destí que no és sinó un retorn al punt de partida. L’obra relata la travessa per mar que un personatge realitza a la recerca d’un indret vinculat al seu origen: una cova ubicada en una illa. Més lloc mental que enclavament geogràfic, aquesta destinació opera com a metàfora de diferents conceptes: l’espai de la ficció, l’inconscient, la noció mítica d’origen o, fins i tot, la vida intrauterina. Durant la navegació, una locució en primera persona rememora un record d’infància entreteixit amb reflexions diverses sobre les interseccions entre la ficció i el relat biogràfic, la funció que les històries fundacionals tenen en l’imaginari col·lectiu o la pulsió humana de transformar l’experiència en narració.

Des del títol mateix, la peça de Sánchez Barroso fa referència al mite d’Odisseu: esmenta el seu funcionament com a arquetip literari i estableix una analogia entre la recreació de la història a través dels mites i la reconstrucció de la identitat mitjançant els records. En aquest sentit, l’artista reformula frases d’obres literàries d’autors tan diversos com Joseph Campbell, Joan Didion, Jean-Paul Sartre o Emily Wilson, entre d’altres, i les incorpora al seu propi discurs sense explicitar-ne les fonts, tot construint un relat sobre la ficció en què es confonen els límits entre la literatura i la vida.

El treball parteix d’un interès pels arguments essencials, els quals, versionats, donen lloc a totes les obres literàries i cinematogràfiques de la història. L’artista escull per al seu film una d’aquestes trames clàssiques, la del personatge que emprèn un viatge, però és ella, una figura femenina, qui la protagonitza. L’Odissea de Sánchez Barroso és sobretot un periple interior, psicològic i antiheroic que no passa per la resolució i en què no es donen ni el conflicte, ni la lluita, ni el domini. Reforcen aquesta perspectiva les despulles d’un vaixell que jauen a la sala d’exposicions acompanyant el film. Es tracta d’un objecte que remet a l’experiència viscuda, però que, lluny de commemorar la gesta, evoca algun tipus de naufragi.

Bárbara Sánchez Barroso (Lleida, 1987) és llicenciada en Belles Arts (2012) i Comunicació Audiovisual (2011), i màster en Teoria de la Literatura Comparada, per la Universitat de Barcelona. Ha impartit classes de comunicació i educació a la Universitat de Barcelona, a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Univerzita Karlova de Praga, entre d’altres. Forma part del col·lectiu Nenazas, amb el qual edita fanzins i realitza performances. Entre d’altres premis, Sánchez Barroso ha estat seleccionada per a formar part de la videoteca del Museo Reina Sofía.

Recentment ha presentat el seu treball en exposicions col·lectives a Madrid, Tunis i Quito. En l’últim any també ha realitzat residències a Addaya Centre d’Art Contemporani (Alaró, Mallorca) i, a través de l’associació JISER, a Tunis. Ha guanyat beques de la Sala d’Art Jove i la Fundació Guasch Coranty i ha exposat el seu treball de forma individual a La Capella en el marc de BCN Producció 2016. En l’actualitat
Bárbara Sánchez Barroso cursa estudis de postgrau al Hoger Instituut voor Schone Kunsten (HISK), a Gant, Bèlgica, amb el suport d’una beca de la Fundació Han Nefkens.

La possibilitat d’una illa és el cicle d’exposicions de l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró per a la temporada 2017-2018, amb la col·laboració de la Fundació Banc Sabadell. Comissariat per Alexandra Laudo, el projecte s’articula a l’entorn dels significats simbòlics i socioculturals que ha tingut al llarg del temps un espai paradigmàtic en l’imaginari col·lectiu: l’illa. Una illa és símbol d’autonomia i autosuficiència, però també de segregació i confinament; pot ser una evocació paradisíaca i alhora un enclavament d’explotació turística; l’illa ha estat històricament objecte de domini colonial i un lloc per a la utopia social i política. Per sobre de tot, l’illa és metàfora d’un estat de solitud, de recolliment, d’introspecció.

A la imatge, Fotograma de “L’Odissea”, de Bárbara Sánchez Barroso. Cortesia de l’artista

Etiquetes: · ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Avís legal   Política de privacitat   Política de cookies