8 Febrer 2017
Exposicions Madrid

“Lewis Baltz” a la Fundació Mapfre

bonart

Del 9 de febrer al 4 de juny Fundació Mapfre de Madrid presenta a la sala d’exposicions Bàrbara de Bragança la mostra Lewis Baltz. Es tracta de la primera exposició que es realitza a Espanya de l’obra del fotògraf nord-americà així com la primera retrospectiva internacional de Lewis Baltz després de la seva mort en 2014.

A través d’al voltant de 400 fotografies, l’exposició presenta l’obra de Lewis Baltz íntegrament, des de les primeres sèries en blanc i negre realitzades en els anys 60 i 70 com The Prototypes Works, fins a l’obra en color i l’exploració de nous llenguatges artístics dels darrers anys com en Ronde de Nuit o Venezia Marguera.

Lewis Baltz (Newport Beach, Califòrnia, 1945- París, 2014) és un dels fotògrafs més importants de la segona meitat del segle XX. La seva obra s’ha relacionat tradicionalment amb la generació de fotògrafs agrupats al voltant de l’exposició New Topographics, que va qüestionar la idea del paisatge com una imatge bella i existencial, gairebé sagrada, i ho va mostrar com un fet real, com a resultat de la gairebé sempre desafortunada acció de l’home. La fotografia va ser l’instrument que Baltz va utilitzar com a mitjà d’expressió, com a eina d’investigació i coneixement, molt en la línia de la filosofia i l’art dels anys seixanta i setanta. Per això, formalment, Baltz va actuar com un professional de la fotografia directa però, pel que fa al contingut, va ser un artista de pensament conceptual i la seva formació es va forjar en el context artístic de l’època.

Lewis Baltz va començar a prendre fotografies amb tan sols 12 anys animat per William Current, el seu mentor fotogràfic. Admirador de Robert Frank però sobretot d’Edward Weston i de la valoració de la seva missió artística, Baltz va estudiar al San Francisco Art Institute (1969) i en el Claremont Graduate School de Califòrnia (1972). Ja de la seva època d’estudiant daten els seus primers treballs, The Prototype Works i The Tract Houses, sèrie que exposa el 1971 a la influent galeria novaiorquesa de Leo Castelli. El 1975 Baltz participa en l’exposició New Topographics: Photographs of a Man-Altered Landscape (George Eastman House, Rochester, NY), que suposa un trencament amb la visió idealitzada del paisatge que la fotografia americana tradicionalment havia projectat. Així, al costat de fotògrafs com Robert Adams, Bernd i Hilla Becher, Frank Gohlke, Nicholas Nixon o Stephen Shore, Baltz deixa de mirar la natura intacta, als parcs nacionals, tornant la mirada cap a les ciutats, al paisatge usat, gastat, transformat, capitalitzat, als suburbis que creixien amb rapidesa i proliferaven a les ciutats nord-americanes. El paisatge s’ha convertit en territori, delimitador, excloent, però abans de res ocupat. D’entre aquesta generació de fotògrafs, és sobretot Baltz qui torna la nova imatge del paisatge d’esquena al vell romanticisme, proveïda d’una nova comprensió de la imatge.

Les seves sèries Tract Houses, New Industrial Parks near Irvine, Califòrnia, Maryland, Nevada, Park City, St. Quentin Point, Continuous Fire Polar Circle, Near Reno i Candlestick Point exploren aquestes noves idees entorn del paisatge. Començades a finals dels anys seixanta i realitzades fins a 1989, totes elles es componen de petites fotografies en blanc i negre que el fotògraf disposava meticulosament a la paret en quadrícules ordenades d’una determinada manera segons la sèrie.

A partir de 1989 l’obra de Baltz experimenta una transformació radical. En aquesta segona etapa segueix present en el seu treball la idea fonamental que l’urbanisme (i tota la vida actual) és la materialització del poder, i que el poder és ideologia en si mateix. No obstant això, Baltz comprèn aviat que ha començat una nova era mediàtica i que els esdeveniments socials són iniciats exclusivament pels mitjans i reflectits pels mateixos. El resultat és que els mitjans produeixen una hiperrealitat i, com a conseqüència, no és possible distingir entre els esdeveniments autèntics i els simulats. Aquesta indistingibilitat entre el fet (històric) i la simulació (mediàtica) desemboca finalment a la pèrdua completa de l’accés a una realitat experimentable concretament. Obres fonamentals d’aquesta etapa són Rule without exception, Piazza Pugliese, Sites of Technology, Ronde de Nuit o Venezia Marguera.

L’exposició, per tant, presenta una visió completa de la trajectòria de Lewis Baltz i el mostra com un fotògraf el treball no s’adscriu únicament a la generació de joves artistes reunits en l’exposició New Topographics sinó que experimenta una important evolució de plantejaments i interessos .

A les imatges, a dalt, Lewis Baltz. Monterrey, de la sèrie The Prototype Works, 1967. Galerie Thomas Zander, Colònia. © The Lewis Baltz Trust. A sota, Lewis Baltz Piazza Pugliese, de la sèrie Generic Night Cities, 1992. Col·lecció del Stedelijk Museum, Amsterdam. © The Lewis Baltz Trust.


Etiquetes: ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies