9 Juny 2019
Reportatges Barcelona

L’automoció, patrimoni cultural

jordi grau

Des que el 1885 Daimler i Benz van ser els primers a idear i construir carruatges sense cavalls accionats per motors d’explosió, Catalunya va bullir d’activitat per traslladar al nostre país l’efervescència pels nous vehicles, cosa que es va consolidar quatre anys després amb la construcció del primer vehicle amb motor d’explosió a casa nostra, el Tricicle Bonet, per iniciativa de l’empresari tèxtil Francesc Bonet. No va ser fins l’any següent que es va constituir la Compañía de Coches Automóviles E. de la Cuadra –primer fabricant d’uns vehicles dels quals se’n guarda un a la Col·lecció d’Automòbils Salvador Claret de Sils–, i sis anys després va arribar la Hispano Suiza Fábrica de Automóviles, mítica fàbrica barcelonina impulsada per Francesc Seix, Damià Mateu i l’enginyer suís Marc Birkigt, que va tenir renom europeu, va arribar a fabricar motors per a aeronàutica i va ser el germen, ja durant la dictadura, de Pegaso. També les motos van tenir el seu paper amb la construcció, el 1900, a càrrec d’Eugeni Bresson, d’un artefacte amb caldera de vapor d’aigua i, un any després, l’Antràs, amb el primer motor d’explosió accionat per petroli i, el 1904, de la Villalbí, la primera motocicleta amb motor de quatre temps. Tota aquesta activitat va fer que el 1906 es constituís el primer club dedicat al món del motor, l’actual RACC, i durant tot el segle passat i el d’aquest començament hi ha hagut una extraordinària activitat empresarial, però també competitiva i d’organització de grans esdeveniments mundials a casa nostra. I, malgrat tot, sent com és Catalunya un clúster de l’automoció de primer nivell, i que hi ha museus arreu del territori dedicats al món del motor, el país no té els mecanismes necessaris per valorar i conservar el patrimoni automobilístic (cotxes, motos, karts, tractors, camions, furgonetes, avions…) des d’una perspectiva cultural.

Un pla estratègic del patrimoni de l’automoció a Catalunya. És per aquest motiu que l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural –entitat que depèn del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya– va donar suport a un pla estratègic del patrimoni de l’automoció a Catalunya que estava impulsant i elaborant des del món privat i amb caràcter transdisciplinari Ricard Planas, editor de Bonart Cultural, amb la complicitat de Jaume Perarnau, director del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (Mnactec). L’objectiu era consolidar un pla estratègic que tingui la complicitat dels agents públics i, bàsicament, dels privats del sector de l’automoció a Catalunya.

“El motiu és que ara mateix no hi ha cap ens que vehiculi la realitat d’aquest patrimoni des d’una òptica cultural, manquen vasos basculants i cohesió entre els actors privats i, sobretot, es detecta la falta d’una plataforma de trobada institucional que doni suport als diversos col·leccionistes fundadors de les actuals col·leccions privades, alguna de les quals pot estar en perill per falta de relleu generacional”, segons indica Ricard Planas, que va presentar tota aquesta feina a l’anterior director general de Patrimoni, Jusèp Boya, que va veure amb bons ulls sumar-se a la iniciativa. Es tracta, doncs, de generar aquesta plataforma de cohesió entre els actors privats i l’administració. El resultat, després de dos anys de feina, és la creació d’una comissió interna de Bonart Cultural que aglutina gent del món del motor, com ara els pilots Salvador Servià i Víctor Sagi; difusors del món del motor, com per exemple Jordi Sellas i Alfons Fuentes, i artistes com ara Assumpció Mateu, Marcel·lí Antúnez, Cabosanroque, Francesc Torres, que va comissariar l’exposició de Pegaso al CCCB, Carlus Camps o Albert Gusí, artista i director de Grisart, i galeristes com ara Fidel Balaguer, Huc Malla i Pere Vehí. Una entitat central és la Federació Catalana de Vehicles Històrics, encapçalada per Josep-Narcís Arderiu. L’objecte d’aquest pla estratègic –Arts&Mobibility&Planet– és poder identificar, consolidar, preservar i difondre els esforços privats i públics en clau de valor de patrimoni cultural, econòmic i social de l’automoció a Catalunya.

Tenir una base. “Cal tenir un pla estratègic, que es vagi complementant amb estudis regulars, sobre el patrimoni de l’automoció al país”, assegura Josep Manuel Rueda, director de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural, amb vista a tenir una base cada cop més sòlida per saber com s’ha d’anar actuant des del moment present i mirant cap al futur. Aquest pla ha de permetre anar identificant –molta de la feina ja està quasi enllestida– com han de ser els següents passos, que inclouen el primer mapa de col·leccions d’aquest àmbit i posar èmfasi en les mesures que cal incentivar com ara exposicions temàtiques, afrontar la preservació del patrimoni detectat i trobar incentius fiscals per als col·leccionistes. “És un sector molt potent i important i des de Bonart Cultural, amb el nostre suport, ja s’estan preparant exposicions en aquesta direcció”, explica Josep Manuel Rueda. Fins i tot podria ser l’embrió d’un futur museu de referència o, el més plausible, aprofitar els museus existents, amb el pilotatge del Mnactec, per connectar-los cohesionant la xarxa i mantenint les diverses tipologies en espais diferents.

El MNACTEC. El paper del Mnactec seria el d’encapçalar, en l’àmbit museístic, aquest projecte i, per això, la complicitat de Jaume Perarnau, director del museu amb seu a Terrassa, és cabdal, i és el que apadrina aquesta proposta. “Cal prendre consciència que l’automoció és un patrimoni i desplegar polítiques en aquest sentit”, assegura; també creu fonamental vincular el pla i la seva aplicació a altres administracions, europees o estatals, per valorar, preservar i difondre aquest valuós patrimoni cultural. Aspectes com ara el de la mobilitat sostenible a les ciutats i la conservació del patrimoni cultural seran també temes centrals. I la interconnexió amb l’actual ecosistema de museus de l’automoció a la península, com, entre d’altres, el Museu Nacional de l’Automòbil, a Andorra; el Museo Automovilístico y de la Moda de Màlaga; el Museo de Historia de la Automoción de Salamanca, i, en l’àmbit internacional, La Ciutat de l’Automòbil, a França; el Museo Nazionale dell’Automobile Giovanni Agnelli; el Museu Lamborghini; el Fiat Historical Center, i el Museo Enzo-Ferrari, a Itàlia.

Catalunya ha de pilotar el projecte. Es tracta, doncs, de donar valor a les diferents col·leccions públiques i privades, buscar la complicitat del Clúster de la Indústria de l’Automoció de Catalunya (que genera un 30% de les exportacions de cotxes que surten des de Catalunya), del Circuit de Barcelona-Catalunya, el Saló de l’Automòbil i l’Espai Ferrari a Port Aventura, sense oblidar el món de l’slot i les seves marques de referència. L’objectiu final és que Catalunya, país capdavanter en el món del motor, piloti un projecte que podria ser capdavanter des d’un punt de vista cultural.

A la imatge, Motocicleta Mymsa Experimental, 1955. Col·lecció Aragall.

Etiquetes: · · ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies