20 setembre 2017
Exposicions Madrid

La ruta de Luter a Alemanya comença al Museu Thyssen de Madrid

bonart

El 31 d’octubre es compleixen 500 anys des d’aquell altre de 1517 en què Martí Luter va publicar les seves famoses 95 tesis clavándolas a l’església del castell de Wittenberg. El 500 aniversari de les tesis de Luter ha donat peu a la potenciació no només de les ciutats luteranes de Wittenberg i Eisleben sinó també de les vuit rutes de Luter que permeten recórrer Alemanya en totes direccions descobrint sempre noves perspectives sobre la vida i l’obra del reformador.

El Museu Thyssen-Bornemisza presenta l’exposició Luter i la Reforma, una selecció de les obres d’artistes com Lucas Cranach, Alberto Dürer, Nicolas Maes o Zurbarán de la col·lecció permanent del Museu Thyssen-Bornemisza que millor il·lustren les fites de la Reforma iniciada per Martí Luter.

La mostra, que s’exhibeix en diverses de les sales del Museu, s’organitza en diversos apartats: “Santa Anna, el primer aleteig de la Reforma”, que va ser una figura clau per Luter des que en 1505 li va prometre que es faria frare si sobrevivia a una tempesta. Dues setmanes més tard va ingressar en un monestir de Erfurt, va estudiar Teologia i, només uns anys després, va començar a fer-se les primeres preguntes que culminarien en la redacció de les seves tesis contra la compra del perdó a través de les indulgències amb la venda va ser finançada en part la construcció de la basílica de Sant Pere; “Alberto Durero i la reforma de la pintura”, ell va ser el major representant del Renaixement al nord d’Europa i un dels primers aliats de la Reforma. No obstant això, el pintor de Nuremberg va iniciar la seva pròpia reforma artística molt abans que Luter comencés a protestar contra la política de la Santa Seu. L’obsessió de Dürer va ser apartar-se de les convencions pictòriques que imperaven des de l’Edat Mitjana. En les següents sales es mostra a Carles V, el guardià de l’Església Catòlica, l’emperador i Luter es van veure per primera vegada en persona a la Dieta de Worms, on Carlos va instar a l’impulsor de la Reforma a retractar de les seves tesis contra diverses pràctiques de l’Església de Roma.

Luter va assegurar que només obeïa les Escriptures, però no va convèncer el poderós sobirà, que malgrat els seus greus diferències amb el papa va defensar el catolicisme i amb ell la unitat del seu imperi. El millor exponent és el retrat realitzat pel major divulgador de la Reforma, Lucas Cranach el Vell. Igual que altres artistes alemanys, Cranach volia que els seus retrats reflectissin espiritualitat i individualitat, de manera que va emfatitzar el llavi inferior caigut i el mentó prominent de l’emperador. Altres temes pictòrics menys compromesos es mostra sota el títol “El bodegó i la independència de gèneres”, amb la Reforma, al nord d’Europa van emergir corrents iconoclastes que promulgaven la fi del mecenatge d’imatges religioses. Això va originar el desenvolupament de gèneres que fins llavors eren considerats menors, com el paisatge, el retrat i, sobretot, les natures mortes. El bodegó es va utilitzar per exhibir el poder colonialista d’aquests països. La majoria dels seus productes no tenia referències religioses, el que va afavorir el comerç amb Orient.

Sota el títol “Escenes domèstiques, la Reforma a la llar” es mostren imatges d’interior. A diferència dels catòlics, que recorren a la Mare de Déu com a icona de maternitat, els artistes protestants van optar per la llar per representar l’exemplaritat i el paper de la dona en la família. Un comentari freqüent entre els habitants del sud d’Europa és l’absència de persianes en aquest tipus d’escenes. L’explicació més òbvia és la lleu intensitat del sol en aquestes regions, però també la transparència associada a la Reforma: si s’és moral, no hi ha res a amagar. I, finalment, La Contrarreforma, que va sorgir com a resposta a l’establiment de la nova religió, per part de la Santa Seu que la va iniciar al final del Concili de Trento (1545-1563, amb interrupcions). El Concili va subratllar les diferències amb el protestantisme i va corregir els despropòsits més greus de l’Església catòlica d’aquell llavors. Pel que fa a les imatges, es van definir útils per evangelitzar i es va animar a les congregacions a actualitzar el seu repertori. Per quan Zurbarán va començar a pintar, se seguien necessitant noves obres a Espanya ia Amèrica. La seva Santa Casilda és un pas més enllà de l’art sagrat, ja que les faccions són les d’una persona real interpretant a una màrtir, el que es coneix com a “retrats al diví”.

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Avís legal   Política de privacitat   Política de cookies