1 febrer 2021
Exposicions Girona

La rauxa pictòrica de Joan March, a la galeria Richard Vanderaa

bonart/manel clot

La galeria RICHARD VANDERAA presenta l’exposició JOAN MARCH R-EVOLUCIONS, que combina una sèrie de teles de gran format exposades a la galeria Dau al Set el 1984 amb treball de petit format realitzat en els últims anys, mostrant la seva evolució cap a un traç i expressivitat cada vegada més lliure de qualsevol regla, norma o (auto) censura. Joan March i Zuriguel és un pintor català nascut a Granollers al 1952 i un creador de còmics adscrit a la malmesa tercera generació o generació del 70 de l’Escola Bruguera, al costat d’autors com Casanyes, Esegé, els germans Freixe, Rovira o Rafael Vaquer.
Al 1970 va ser contractat per l’editorial Bruguera, començant per il·lustrar acudits i com a entintador d’Escobar. Un any més tard creava els seus primers personatges per a les còmics Din Dan (Ruperto, Calixto y Damián) y Pulgarcito (Ataúlfo i Gedeón, La Família Potosí), al mateix temps que començava a col·laborar amb altres editorials. Així, en Gaseta Junior, on va crear a Don Menovell, i en Strong d’editorial Argos.
Al 1974 va abandonar el mitjà per dedicar-se a la pintura durant quatre anys. Desprès va tornar a Bruguera i crea El Mini Rei, la seva sèrie de més èxit, per a Mortadelo i Ambrosio Carabino.
Exposà esporàdicament a Barcelona (galeria Dau al Set) i creà altres sèries com Tranqui y Tronco (1986), Maxtron (1987) en Pulgarcito, Tots estem bojos (1989) en Superlópez i Els Peláez en Zipi i Zape Extra (1994).
La seva critica al poder econòmic, polític, artístic, religiós i als mitjans de comunicació, forma el leitmotiv de gran part de la seva obra, assenyalant que el control sobre les nostres vides no es tan evident com creiem. No tot és el que sembla.

Del 19 de gener al 27 de febrer

Galeria Richard Vanderaa.
AURIGA, 3 BXS · 17004 · GIRONA · WWW.GALERIARICHARDVANDERAA.COM

———————–

«No cal sortir de casa per conèixer el món, cal saber de l’home per a saber de les seves extensions. Hom ha de conèixer Joan March per trobar les arrels de la seva obra, la seva motivació i el seu propi funcionament personal. Continuador d’un món que basa tot el seu contingut i les exterioritzacions del seu discurs en un repertori exclusivament existent en la seva ment, l’experiència pictòrica de l’artista ha estat, al llarg dels anys, que fa que pinta, l’escenificació sobtada, sincopada, d’aquest bagatge experiencial. Amb una figura que remet a altres sectors del panorama artístic, els quadres que ara veiem se’ns presenten com a gairebé insòlits. Producte de la rauxa, de la follia, els personatges inquietants que poblen el món pictòric de l’autor han estat des de sempre companys de viatge i, a la vegada, violentament intransferibles, els filferros animats, a mig camí de la representació d’escultures mecàniques. Amb tot, l’essència de l’obra de Joan March és l’entossudida persistència a pintar allò que li sembla millor i en el moment més oportú, actitud que arrossega amb ells d’ençà que, en comptes de fotografiar, persistí en pintar, potser com en aquella màxima de Man Ray, pintant allò que ja no podia retratar, perquè només existia i prenia cos en la seva imaginació. Jo diria que poques vegades, hom ha trobat tanta identificació, tant emmirallament, entre el pintor i la seva obra. A part d’uns quants trets que el caracteritzen –la temàtica i a la seva realització grollera i arravatada, els fons de les teles mai resolts, l’actitud entre provocadora i cínica dels seus quadres, la voluntat de seguir únicament els dictàmens de la seva ment- “expressiu”- de l’autor, rau en la seva postura a l’hora de realitzar una tela, postura que no ha variat pas amb el pas dels anys i que consisteix en com que no se sap mai què passa en el món; només en el seu propi n’hi ha d’esdeveniments: troballa, descobertes, recapitulacions i dubte. Joan March és un pintor que porta una bona colla d’anys dedicant-s’hi i que, després de temps de nedar contra corrent, ha vist com ara la seva particular estètica devania comuna amb molta altra gent amb la qual, però no hi coincideix, ni de bon tros, en res. Llunys de determinades actituds actuals, la pintura de Joan March és un dels pocs exemples que ens queden de la pregonada convulsió de la bellesa.»

Manel Clot, catàleg galeria Dau al Set, Barcelona, 1984

Etiquetes: · · ·

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Avís legal   Política de privacitat   Política de cookies