17 Febrer 2019
Exposicions Vilanova i la Geltrú

La presència del Prado al Museu Víctor Balaguer

bonart

La Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú custodia un dels dipòsits del Museo Nacional del Prado més antics. Han  transcorregut més de 136 anys des de que la primera llista d’obres del dipòsit va arribar a la localitat. Era 1882, poc temps abans de la inauguració oficial d’aquesta espècie de gran acadèmia que el polític i escriptor Víctor Balaguer (Barcelona, 1824 – Madrid, 1901) va crear en la última etapa de la seva vida.

Més de cinquanta obres –ressenyades en cinc Ordres Ministerials- varen arribar de Madrid en diferents partides a meitats de la dècada dels vuitanta del segle XIX. Totes varen ser instal·lades a la gran sala, anomenada Pinacoteca, donant prestigi a una institució que a la seva vegada oferia al públic per a la seva consulta una meravellosa biblioteca, única al seu temps.
A l’octubre de 1884 es varen obrir les portes amb un solemne acte inaugural. Encara faltaven anys per a que Barcelona celebrés l’Exposició Universal (1888), on els seus pavellons allotjarien, posteriorment, els primers museus de la ciutat comtal. En aquest context es comprèn el valor, l’antiguitat i la innovació que suposava una Biblioteca Museu amb aquestes característiques, exhibint, des dels inicis, grans obres del Segle d’Or espanyol cedides per l’anomenat en aquells moments Museo Nacional de Pintura y Escultura. Destacava la pintura castellana del barroc i entre ells l’obra més coneguda i recordada: L’Anunciació d’El Greco.
Un cop va morir Víctor Balaguer al 1901, el municipi va rebre la responsabilitat de gestionar aquesta institució cultural. El dipòsit va ser exposat de diferent manera, adaptant-se a diverses ampliacions dels espais permanents i a un discurs museològic en evolució. Durant gairebé cent anys es varen poder admirar les teles en distintes sales del Museu, fins que la nit del 30 al 31 de gener de 1981 el robatori perpetrat per la banda de Erik, el Belga va afectar part dels objectes del dipòsit. Un irreversible punt d’inflexió en aquesta història. Les peces robades van ser recuperades, però el Prado havia aixecat el dipòsit i s’havien traslladat els quadres a Madrid. Els responsables polítics i tècnics del Museu Balaguer no varen deixar d’insistir en la recuperació del dipòsit. Alguns anys més tard, i un cop implementades les corresponents condicions de conservació i seguretat, el Prado va oferir un nou dipòsit, signat al maig de 1986 amb una selecció que abastava des de finals del segle XVI fins al XVIII.

Al 1996, el Museu va estar sotmès a una rehabilitació interior integral. El discurs museològic de la planta baixa potenciava el segle XIX originari del moment fundacional, i en conseqüència, l’art barroc va disminuir la seva presència. Els pocs exemples que van quedar exposats de manera regular es varen dispersar en diferents dependències, segregant el dipòsit com a conjunt.
Per aquest motiu, l’equip del Museu va inaugurar el 2008 l’anomenada “Sala Prado”, com se la coneix des d’aleshores, on es poden visitar de manera permanent al voltant de vint pintures propietat del Prado –aproximadament un cinquanta per cent del conjunt.
Amb motiu de la celebració del Bicentenari del Museo del Prado la Biblioteca Museu Víctor Balaguer proposa la celebració d’una exposició temporal en la qual es mostri la totalitat del dipòsit actual, així com l’edició d’un llibre-catàleg que detalli, després de tant de temps, tot allò relacionat amb aquest dipòsit i els seus avatars durant més de 130 anys.

L’exposició que es plantega, formada pel conjunt del dipòsit actual, ocuparà la sala d’exposicions temporals, així com l’espai permanent de la Sala Prado. Les obres del dipòsit representen una important galeria de les diferents escoles barroques de la península des de finals del segle XVI fins a finals del XVIII. Estan representades l’escola barroca castellana, la valenciana i l’andalusa, entre les que destaquen olis d’El Greco, Ribera, Murillo o Carreño de Miranda, entre altres artistes.
El missatge que es pretén transmetre amb aquesta instal·lació de tot el conjunt d’obra és que el que veiem actualment del Prado no és el que sempre s’ha pogut observar, i que al llarg dels més de 130 anys moltes han estat les històries. L’efemèride ha de servir per a explicar el relat d’aquest dipòsit històric, els seus canvis i el seu paper en la història de la institució balagueriana.
Coincidint amb la celebració dels 200 anys del Museo del Prado (1819-2019), la Biblioteca Museu Víctor Balaguer mantindrà aquesta exposició temporal amb el conjunt de tot el dipòsit al llarg de tot un any, des de la tardor de 2018 fins a la tardor de 2019.

L’antiguitat del dipòsit i la seva rellevància en els orígens de la institució
Des del primer moment en què el Museu Balaguer va obrir les seves portes, ha tingut la fortuna de poder comptar amb un important dipòsit de quadres procedents del Museo del Prado. Un dipòsit que es renova periòdicament. Quan després de dos llargs anys de construcció de l’edifici el públic va poder entrar a les seves sales, va tenir la ocasió de contemplar una pinacoteca de més de set metres d’alçada amb les parets plenes de pintures, que les fonts d’època varen denominar “quadres antics”. “Els quadres moderns”, com ressenya el mateix Butlletí de la casa, estaven en estances posteriors, per ser considerats de menor importància en contraposició als olis procedents del Prado. La seva arribada li va donar a la Fundació el to il·lustre que Balaguer desitjava. La gènesi d’aquest museu està íntimament lligada a la obtenció d’aquest dipòsit. Molt probablement, sense l’arribada d’aquest mig centenar d’obres, el projecte de Balaguer no hagués tingut la categoria desitjada. En el seu moment la premsa es va fer ressò de la inauguració. Gran quantitat de personalitats polítiques i culturals es varen desplaçar fins a Vilanova per a poder veure aquest nou “temple cultural” del senyor Ministre. Entre ells podríem anomenar a Cànovas i a Sagasta, escriptors com Milà i Fontanals, o pintors com Ramon Tusquets, Enric Serra, Àlvarez Dumont, un jove Anglada Camarasa i el propi Santiago Rusiñol, que va descobrir Sitges arrel del seu desplaçament al Museu Balaguer per a contemplar la pintura d’El Greco, precisament part del dipòsit del Museo del Prado.

Dels orígens a l’actualitat
El Museu Balaguer ha pogut continuar gaudint d’un dipòsit de qualitat que li ha permès treballar al voltant dels seus atractius continguts. La presència del Prado és una constant i protagonista en la seva difusió. Les dues institucions, Balaguer i Prado, han treballat i segueixen treballant de la mà. Les obres del Segle d’Or han estat objecte de programació i estudi al llarg dels anys, formant part de l’oferta educativa i d’activitats per a tot tipus de públic.
La instal·lació permanent del dipòsit del Museo del Prado al 2008 va promoure una col·laboració més intensa entre les dues institucions, ja que totes dues van consensuar la idea de manera conjunta i es varen implicar plenament en el desenvolupament del projecte.

Des d’aleshores i fins avui en dia, la Sala Prado ha estat protagonista de nombroses activitats i actes de la institució, convertint-se en un espai icònic de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.

L’exposició es podrà veure del 14 de desembvre del 2018 fins al 13 d’octubre del 2019.

 

Etiquetes: ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies