27 novembre 2018
Exposicions Sant Joan Despí

La pintura d’Esther Xandri omple el Centre Jujol-Can Negre

bonart

El Centre Jujol-Can Negre, plaça de Catalunya 1 de Sant Joan Despí,  presenta del 13 de desembre  al 4 de gener de 2019 la mostra individual d’Esther Xandri, Acolliment. 

Com explica Carles Duarte i Monserrat, President del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, “estic convençut que ningú se sorprendrà que a l’hora de referir-me a l’obra d’Esther Xandri, una pintora amb una trajectòria sòlida, hagi començat amb aquestes consideracions, perquè al seu treball trobem precisament un protagonisme decisiu del cos en la seva nuesa, del gest com una experiència càlida de proximitat, d’acompanyament.

Els vermells, els marrons, els verds, els grisos… tan personals que caracteritzen la pintura d’Esther Xandri confereixen a cada quadre una pell pròpia, un batec intens, una llum densa. Al llarg de l’exposició percebem amb tota la seva força un missatge que ens interpel.la i que ens convoca a trencar el mur rere el qual sovint ens arrecerem per inhibir-nos de la realitat de l’altre, fins i tot en circumstàncies excepcionalment adverses, com succeeix amb els qui fugen d’una guerra, quan altera el territori confortable de la nostra quotidianitat. L’acolliment és una exposició quetransmet tristesa, desolació, que ens recorda que som vulnerables, però la resposta commoguda i colpidora que hi dóna EstherXandri és pintar, amb mà de veritable mestra, cossos que es toquen, que s’abracen i es fan costat, que es consolen, perquè noméscompartint l’experiència d’existir podem afrontar els nostres dies sense deixar-nos arrossegar per l’angoixa i la desesperança.

En aquests quadres el despullament, sense perdre mai del tot la sensualitat de les formes harmòniques, ens convida al tacte no per alplaer, sinó per a la comunió i l’agermanament, i constitueix un territori d’intimitats fecundes. Carles Duarte i Monserrat President del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts L’art té una dimensió estètica, perquè en la bellesa ens sentim més joiosament units a la vida. La celebrem, la venerem. Per assolir-la en la creació artística cal, a més de la intuïció, el domini de les tècniques que en cada una de les seves etapes l’autor tria com a més idònies i expressives.

No hi ha art sense llenguatge, sense que en la forma concebuda es plasmin reeixidament un estil, una mirada en què alhora reconeixem l’autor i ens retrobem, com si es tractés d’un mirall, dins de nosaltres mateixos. L’artista, des de l’aprofundiment previ en la tradició i en un diàleg crític i exigent amb la contemporaneïtat, es qüestiona constantment per poder continuar exercint de mèdium entre l’etern i l’ara, entre l’infinit i el concret, entre la construcció humana que ens precedeix i l’efímera petjada de cadascú de nosaltres.

En l’art hi ha l’essència enaltidora de l’esperit humà. Més enllà del goig que suscita dins nostre la bellesa que és fruit del talent, de la creativitat i del sentit estètic, valoro sobretot l’art que es fonamenta en la perspectiva de l’humanisme, sensible al dolor, és a dir, l’art compromès que no es desentén de l’emoció estremida, sinó que la proclama i, fent-la perdurable, la dignifica. He parlat d’humanisme i ho faig per reivindicar l’art que afirma la fraternitat, la solidaritat, la compassió, la tendresa. Estic convençut que ningú se sorprendrà que a l’hora de referir-me a l’obra d’Esther Xandri, una pintora amb una trajectòria sòlida, hagi començat amb aquestes consideracions, perquè al seu treball trobem precisament un protagonisme decisiu del cos en la seva nuesa, del gest com una experiència càlida de proximitat, d’acompanyament.

Els vermells, els marrons, els verds, els grisos… tan personals que caracteritzen la pintura d’Esther Xandri confereixen a cada quadre una pell pròpia, un batec intens, una llum densa. Al llarg de l’exposició percebem amb tota la seva força un missatge que ens interpel.la i que ens convoca a trencar el mur rere el qual sovint ens arrecerem per inhibir-nos de la realitat de l’altre, fins i tot en circumstàncies excepcionalment adverses, com succeeix amb els qui fugen d’una guerra, quan altera el territori confortable de la nostra quotidianitat. L’acolliment és una exposició que transmet tristesa, desolació, que ens recorda que som vulnerables, però la resposta commoguda i colpidora que hi dóna Esther Xandri és pintar, amb mà de veritable mestra, cossos que es toquen, que s’abracen i es fan costat, que es consolen, perquè només compartint l’experiència d’existir podem afrontar els nostres dies sense deixar-nos arrossegar per l’angoixa i la desesperança.

En aquests quadres el despullament, sense perdre mai del tot la sensualitat de les formes harmòniques, ens convida al tacte no per al plaer, sinó per a la comunió i l’agermanament, i constitueix un territori d’intimitats fecundes.

A la imatge, obra d’Esther Xandri.

Etiquetes: ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Avís legal   Política de privacitat   Política de cookies