2 Agost 2017
Exposicions València

La mirada rebel de les dones àrabs arriba a l’IVAM

bonart

L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), carrer Guillem de Castro 118 de València, presenta del 14 de setembre de 2017 al 28 de gener de 2018 l’exposició En rebel·lia. Narracions femenines en el món àrab. La mostra indaga en la producció artística sorgida en els països àrabs a través de les diferents perspectives d’artistes dones, de la seva capacitat d’acció i de la representació que s’ha generat de la feminitat des dels anys noranta fins a l’actualitat.

La mostra reuneix vora un centenar d’obres, incloses dues instal·lacions, de 24 artistes, com ara Mona Hatoum (Beirut, 1952), Amal Kenawy (El Caire, 1974-2012), Ahlam Shibli (Palestina, 1970), Rula Halawani (Palestina, 1964), Raeda Saadeh (Palestina, 1977), Zineb Sedira (París, 1963), Ghada Amer (El Cairo, 1963) o Leila Alaoui (París, 1982- Burkina Faso, 2016), que aborden qüestions com les prohibicions i tabús morals i religiosos, la crítica als clixés masclistes, les experiències en l’exili, així com l’impacte de l’ocupació israeliana als territoris palestins.

Les artistes que formen part de l’exposició pertanyen a una generació de dones formades en molts casos fora dels seus països d’origen, o són filles de la diàspora que tenen accés a la fotografia i el vídeo i que usen aqueixes eines de menor cost i major circulació per a expressar el que els preocupa.

El títol de la mostra, En Rebel·lia, al·ludeix al desig de trencar amb els discursos dominants de gènere presents no solament en els països àrabs, sinó també en altres parts del món. Encara avui, l’any 2017, l’ordre patriarcal continua tenint un suport social de gran importància. Paral·lelament, existeixen iniciatives que permeten entendre que la visió estereotipada i unilateral de les dones àrabs com a individus submissos, incapaços de defensar-se a sí mateixes, no s’avé amb la realitat.

L’exposició pretén erosionar el dualisme que ha separat Oriente d’Occident, basat en el binomi Modernitat versus Tradició, partint d’un conjunt d’obres que proposen diferents narracions femenines (en les seves diferents modalitats) i discursos sobre la feminitat en el món àrab. Les obres exhibides són fruit de l’activitat d’artistes que travessen fronteres mentals i culturals, que es bolquen en tot tipus de problemàtiques (polítiques, socials, sexuals..), que han estat presents en espais de conflicte i en situacions difícils (guerres, devastació, ocupació de territoris, emigració…) i que han mostrat, en definitiva, amb el seu treball un agenciament crític i qüestionador de les lleis i de les normes socials establides.

El marc cronològic de l’exposició abasta el període 1990-2015, encara que a manera d’introducció també formen part de la mostra alguns treballs d’artistes homes que reflexionen sobre les diferents concepcions d’allò femení anteriors a aqueixes dècades. Aquestes fotografies mostren dones de diferents sectors socials (unes riques i acomodades; unes altres de famílies humils) procedents de països com Líban, el Marroc, Síria i Egipte, abillades amb robes tradicionals i/o modernes, la qual cosa permet entendre els canviants usos i hàbits socials que es donaven en diferents moments del passat segle.

La decisió d’arrancar als noranta, amb l’excepció de l’obra pionera de Mona Hatoum de la qual es mostra el vídeo Measures of Distance, 1988, i de la fotografia documental de Farida Hamak, Ma mère. Histoire d ́une immigration, també de 1988, obeeix als canvis produïts per l’aparició d’internet i el seu ús massiu, la qual cosa va facilitar l’intercanvi d’una infinitat d’imatges i l’acostament entre persones que vivien allunyades les unes de les altres. D’altra banda, la creació de galeries i centres d’art i l’impuls de fires i biennals, sobretot als Emirats Àrabs Units, va promoure la circulació d’obres i el coneixement dels seus autors/es. Així mateix, en països com França, Regne Unit, Alemanya i Estats Units, alguns d’ells amb forts llaços culturals, polítics i econòmics amb el món àrab, la implantació de galeries centrades en la cultura contemporània del Magrib i del Màixriq va impulsar l’accés a pràctiques artístiques fins a fa unes dècades totalment desconegudes.

Un altre element indicatiu del canvi mediàtic està relacionat amb el llançament d’Al Yazeera Satellite Channel en 1996 que va revolucionar el paisatge televisiu i informatiu en llengua àrab, cercant punts de vista poc explorats des de la perspectiva de les cadenes occidentals.

L’exposició es divideix en quatre seccions que responen a les qüestions més freqüentment debatudes per les artistes. Espais privats, àmbits personals fa referència a les realitats que afecten a l’àmbit de la casa i el domèstic, un lloc que pot esdevenir també una presó. El segon capítol, El cos, el desig, la sexualitat s’endinsa en qüestions com la sexualizació imposada pels colonitzadors, els models de feminitat/masculinitat o l’espinosa qüestió sobre la diversitat sexual.

La secció sobre Llocs i símbols d’allò públic indaga sobre els espais considerats eminentment públics, com els carrers i les places de les ciutats, on ha d’imperar la convivència i el respecte mutu.
L’últim apartat, La història, els seus plecs i conflictes arreplega els treballs d’artistes marcades pels esdeveniments polítics i determinats fets històrics.

A la imatge, Nadia Benchallal, “Demostration for the disappearance of singer Matoub Loune”, Tizi Ozou, Argelia, 1994.

Etiquetes: · ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies