Banner-Camara-domestica-1280x150px_v1-cat-1

Exposicions

La Fundació Joan March presenta "Gleizes I Metzinger: DU Cubisme (1912)"

La Fundació Joan March presenta \
bonart madrid - 03/07/15
Entre el 14 de juliol i el 29 d'agost la Fundació Joan March presenta l'exposició Gleizes I Metzinger: DU Cubisme (1912). Albert Gleizes (1881-1953) i Jean Metzinger (1883-1956) van ser, a més de pintors, teòrics del cubisme i autors de l'assaig Du cubisme, publicat el 1912 pel poeta i editor parisenc Eugène Figuière (1882-1944). El llibre es va presentar a temps per a l'exposició del Salon de la Section d'Or a l'octubre de 1912 i pot ser considerat el primer manifest estètic del cubisme. El 1947 es va reeditar el text amb una introducció d'Albert Gleizes i un epíleg de Jean Metzinger. Gleizes va explicar així les motivacions del seu assaig: en primer lloc, la seva pròpia clarificació, l'intent de sintetitzar les premeditaciones, reflexions i combinacions intel·ligents que eren a l'origen d'aquest moviment artístic, convençuts com estaven que la pintura és sempre resultat d'una activitat reflexiva; a més, aspiraven a aclarir malentesos i equívocs al voltant del cubisme; i finalment, perquè creien que havien de ser ells, els pintors, i no els teòrics, els que tractessin de explicar-ho. L'edició de 1912 va tenir força repercussió i es va traduir a diverses llengües. Es va acompanyar de diverses il·lustracions, ordenats el moment d'adhesió dels seus autors al cubisme: Paul Cézanne, Pablo Picasso, André Derain, Georges Braque, Jean Metzinger, Marie Laurencin, Albert Gleizes, Fernand Léger, Marcel Duchamp, Juan Gris i Francis Picabia. En la reedició de 1947 el text anava acompanyat d'onze estampes, respectivament de Pablo Picasso, Jacques Villon, Francis Picabia, Jean Metzinger, Fernand Léger, Marie Laurencin, Juan Gris, Albert Gleizes, Marcel Duchamp, André Derain i Georges Braque. Es tracta de sis aiguaforts, tres puntes seques i dues aiguatintes. Els gravats d'aquesta edició es van preparar durant els anys vint, però no es van estampar i van publicar fins a 1947. Així, per exemple, la planxa de Homme au chapeau l'havia realitzat Picasso entre 1914 i 1915, encara que no va ser estampada fins a 1947 per a la seva publicació en aquesta edició. L'exposició inclou un exemplar de la reedició de 1947 i totes les seves estampes, procedents de la col·lecció de la Fundació Joan March, i es completa a més amb tres olis dels autors del llibre: Les Musiciens (1920) i Composition (1921) d'Albert Gleizes i Nature morte, fruits, verre et noix (sf), de Jean Metzinger, procedents de col·leccions particulars. El gravat de Pablo Picasso Homme au chapeau (1914-1915) és un préstec de la Fundació Picasso. Casa Natal, Màlaga.
thumbnail_arranzbravo. general 04-2014Impremta Pages - banner-180x178

Et poden
Interessar
...

banner_aire_bonart_horitzontal