24 gener 2015
Notícies Madrid

La Fundació Beyeler cedeix “Paisatge amb gall” de Miró al Reina Sofia

bonart

Els visitants que s’acostin al Museu Reina Sofia al llarg dels mesos vinents, tindran l’ocasió de contemplar la pintura de Joan Miró Paysage (Paysage au coq), (1927; oli sobre llenç; 131 x 196,5 cm), generosament cedida en préstec per la prestigiosa Fundació Beyeler de Riehen / Basel (Basilea), i que desenvolupa habitualment una fructífera política de col·laboració amb el Museu que ha contribuït, entre altres èxits, a la realització d’importants exposicions temporals organitzades per ambdues institucions.

El Museu Reina Sofia compta entre els seus fons amb una àmplia representació de pintures de Joan Miró (cinquanta-cinc en total), la majoria d’elles de l’últim període de l’artista. No obstant això, no disposa de moltes pintures datades a la segona meitat de la dècada dels anys vint i, d’elles, cap pertany al grup dels “paisatges animats”. Per tot això l’exhibició d’aquesta peça, generosament cedida ara en préstec per la Fondation Beyeler, Paisatge (Paisatge amb gall), és molt interessant en el context de les col·leccions del mateix Museu, tant per tractar-se d’una obra clau des del punt de vista artístic i històric, com per venir a completar una faceta essencial en la trajectòria de Miró fins ara no representada al Reina Sofia.

En 1911, quan tenia divuit anys, Miró passa un període de convalescència a la masia que posseïen els seus pares a Mont-roig, una població propera a Tarragona, a la qual tornarà posteriorment en nombroses ocasions. Allà, el contacte directe amb la natura havia de determinar la major part de les seves creacions inicials, servint així mateix com a punt de partida per al seu estil madur. El mateix Miró reconeixia els seus forts vincles amb el camp català i els seus pobladors gairebé vint anys després, quan ja instal·lat a la capital francesa, assegurava en una entrevista: “Jo sóc molt més feliç amb els agricultors de Mont-roig que [… ] entre les duquesses en grans palaus a París”. (F. Trabal: “Una conversa amb en Joan Miró”. La Publicitat, 14 juliol 1928). El resultat de la seva proximitat a la terra i al paisatge catalans seria la creació d’un conjunt d’obres, entre les quals destaca La masia (1921-1922, National Gallery of Art, Washington), emblemàtica pintura considerada com l’obra clau de l’anomenat període detallista del seu autor.

Durant el bienni 1924-1925, la minuciositat amb què Miró sembla disseccionar cada un dels elements del paisatge i el paisanatge del seu país, es transmuta en símbols propers a l’abstracció, emblemes, al seu torn, del nacionalisme català. En 1926, en una nova volta de rosca, el pintor imprimeix un altre gir a les seves representacions inspirades a Mont-roig, sorgint així els anomenats “paisatges animats”, en què la tècnica surrealista de l’automatisme té ja un destacat paper. En aquestes realitzacions, l’exemple més conegut és el popular Gos bordant a la lluna (1926, Philadelphia Museum of Art, Filadèlfia), utilitzant com a suport una altra tècnica surrealista, la desorientació reflexiva, Miró introdueix animals que fan referència a la vida rural catalana juntament a objectes aparentment estranys. Així, la llebre protagonista del llenç de títol homònim (1926, Solomon R. Guggenheim Museum, Nova York) apareix al costat d’una esfera, i el ca de Gos bordant a la lluna està situat al costat d’una escala, cosa que també passa en paisatge (paisatge amb gall). Les formes, ja molt simplificades, es retallen en aquestes composicions contra extensos i sucosos camps de color, identificats amb la contraposició cel / terra.

En Paisatge (Paisatge amb gall) s’adverteixen totes les constants d’aquest interessant grup de pintures conegudes com a “paisatges animats”, la realització es limita només als anys 1926 i 1927, el que indubtablement incrementa el seu interès. Una escala -l’escala de l’evasió- que, per efecte de la perspectiva, va estrenyent a mesura que s’eleva, sembla penetrar misteriosament al cel, combinant així terrenitat i misticisme, alhora que actua com a potent eix de la composició. El gall protagonista vola o canta -o potser ambdues coses- a la dreta del llenç, mentre sota la seva figura es albira inscrita la lletra “E”, en possible al·lusió a Espanya, rememorada i enyorada per Miró des de sòl francès. La resta dels objectes -una estranya roda, una no menys estranya núvol i algunes pedres disseminades per la terra roja- competeixen entre si per proporcionar un aire d’al·lucinació i misteri a l’escena. Tal com asseguren els responsables de la Fondation Beyeler, propietaris d’aquesta esplèndida peça, en contemplar […] “ens sentim atrets cap a les profunditats dels records de la infància, un tema surrealista pel qual Freud ja s’havia interessat”.

A la imatge, Paisatge amb gall de Joan Miró.

Etiquetes: · · ·

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Avís legal   Política de privacitat   Política de cookies