3 febrer 2015
Exposicions Segovia

La col·lecció cubista de Telefònica a Museu d’Art Contemporani Esteban Vicente

bonart

El Museu d’Art Contemporani Esteban Vicente de Segovia Amb la col·laboració de Fundació Telefònica presenta a les Seves sals 1 extraordinària selecció de 40 obres d’01:00 Qualitat excepcional. És tracta potser, de la més Important col·lecció cubista d’entre les Institucions privades de l’Estat espanyol. Articulada al Voltant de la figura de Joan Gris, que reformula el cubisme, la Col·lecció Cubista de Telefónica fa una revisió Pla del moviment, Posant de Relleu la diversitat de les Propostes i Tècniques cubistes a Llarg del temps. La mostra Col·lecció cubista de Telefónica és podrà veure del 4 de febrer al 3 de maig del 2015.

L’Exposició s’articula en tres ámbits:

1. Juan Gris

Juan Gris, el més pur dels cubistes, va reformular el moviment desenvolupant 01:00 nocions rigorosa de la pintura, dotant d’unitat al Quadre. Realitza obres ben estructurades en Què part d’una estricta composició geomètrica que combina Amb la Incorporació de rimes plàstiques, atorgant a l’obra emoció i Serenitat.

El 1906 dalt a París i lloga un taller al MATEIX edifici on vivia Picasso, a l’ambient on es desenvolupa el cubisme analític. En 1912 mostra als seus primers quadres de gran harmonia, rigor i unitat, Partint de la Fragmentació de la imatge, el cromatisme contingut i la geomatització rigorosa de les formes.

A poc a poc anirà desenvolupant 01:00 mètodes propi, en el qual concilia el paper de la imaginació amb les lleis estrictes de composició que va Descobrint. Una matemàtica que l’ajuda a establir l’estructura, l’arquitectura del Quadre. D’ella, de l’Abstracte de la geometria i el pla de color, naixerà el tema per la necessitat d’objectivació de l’espectador. Gris “Qualifica” aquestes superfícies plans introduint signes o traços per tal de dirigir la mirada de l’espectador a través de relacions poètiques. “Fer d’1 blanc 1 plat, d’1 vermell una butllofa, d’1 negre 1 ombra …”. Inventor de les rimes plàstiques o metàfores estètiques, als seus llenços amaguen jocs simbòlics, correlacions de formes i figures. Una manera de pintar poètica.

A partir dels anys 20 el color és fa més viu; les obres seran més líriques, més naturalistes, inclouran l’exterior, la vida orgànica i la corba, en una dualitat entre el breu naturalisme i l’afirmació cubista del Quadre.

Per a Juan Gris, el cubisme no era un procediment pictòric sinó una estètica, un estat de l’esperit, en el qual obris reflecteixen als avenços filosòfics, Científics i Tecnològics del Moment i alhora contribueixen al seu desenvolupament.

2. El moviment cubista a París. 1914-1924

A la primera avantguarda artística del segle és van sumar piada artistes que van adoptar inicialment l’estètica cubista. Altres s’incorporen més tard. Des d’Abans de la guerra Juan Gris mantenia relacions estretes amb moltes d’ells, als que explicaria directament la seva teoria. Models i solucions per ell aportades es troben en obres dels artistes presents a la Col·lecció Cubista de Telefónica: Herbin, Lhote, Gleizes, Metzinger, Maria Blanchard, Marcoussis i Valmier. Excepte en el cas d’Herbin, com un llenç de 1912, són obres realitzades durant el Període del cubisme sintètic o segon cubisme.

En línies generals destaca en elles la dialèctica entre la permanència i el canvi, l’abstracció geomètrica de l’MOTIU i els possibilitats plàstiques del color, apostant per les qualitats estètiques. La referència a la Realitat és més llegible i la combinació d’e plànols abstractes més aleatòria i dinàmica.

A l’ambient parisenc entre 1914 i 1924 veuran la llum nous textos, entre ELLS, el del poeta G. Apollinaire “Els pintors cubistes”, que servirà de fals manifest, o “Sobre el cubisme”, Escrit per Gleizes i Metzinger, que establia el “carcassa” teòric de la nova formulació, en el qual exposaven la seva teoria de la forma plana i les perspectives pluridimensionals.

3. Expansió internacional a Espanya i Llatinoamèrica

Diversos artistes i poetes que van participar del cubisme van Tenir un paper principal en la Modernització de l’art espanyol i Llatinoamericà transportant i Transformant el moviment a banda i banda de l’Atlàntic, on l’Empremta de Gris estarà patent. Les diferents derivacions del cubisme demostren que su identitat no és Pot Reduir a una sola fórmula, ja que su Capacitat de Transformació l’va convertir en un llegat estètic que ha perdurat en el temps.

La Col·lecció Cubista de Telefónica incorpora obres d’artistes Molt diversos. A Espanya l’obra de Manuel Angeles Ortiz reflecteix l’herència cubista sintètica entre el classicisme lineal i el pictòric; Daniel Vázquez Díaz, influït més paper cubisme incipient de Braque i Picasso incorpora un cert il·lusionisme paisatgístic. Joaquín Peinado reflecteix l’assimilació cubista de l’escola de París. A l’uruguaià Rafael Barradas s’observa l’assimilació del moviment cubista a través del futurisme, com a l’Argentí Emilio Pettoruti. Xul Solar, también Argentí i artista de difícil classificació, incorpora al costat- del cubisme nombroses influències. El brasiler do Rego Monteiro, postcubista amb una economia cromàtica i sintètica, està influït per les arrels primitives de Brasil.

Menció a part mereixen, per su transcendència, a els casos del poeta Vicente Huidobro i del pintor Joaquín Torres-García, Tots dos formen part d’una tradició universalista dins d’un classicisme, que deriva dels postulats de Juan Gris. Gris influirà a Espanya a través de la seva faceta teòrica i literària, ja que su “mètode” el porta a ser el mentor del creacionisme o cubisme literari d’Huidobro. Un moviento que influirà en l’ultraisme, primera avantguarda espanyola. Amb el temps germinarà a l’universalisme constructiu de Joaquín Torres García. Són estils de síntesi que simplifiquin els formes i promouen les relacions geomètriques abstractes, sobre una estructura que atorga unitat a l’obra.

Juan Gris estableix la carcassa geomètrica de la composició: l’arquitectura. Partint d’aquestes Abstraccions estableix relacions, rimes, Acords, colors i textures, i componguin Quan als colors es converteixen en Objectes. Aquesta és la Dimensió poètica de la pintura que influirà en Huidobro. Gris, a més, introdueix el primer text imprès que dialoga poèticament amb les formes plàstiques.

Huidobro és relaciona AMB Gris a París des de finals de l’any 1911. Estableix Noves relacions entre els paraules descomponent a els elements idiomàtics, Tant des de del punt de vista semàntic i sintàctic, com de DISPOSICIÓ gràfica en forma de cal·ligrames o Altres combinacions a la pàgina, de manera anàloga al que el cubisme fa com els elements de la pintura. El poema ingressa així en els arts plàstiques.

L’uruguaià Torres-García recollirà el Testimoni de la seva herència la petjada és Pot ver en el SEU universalisme constructiu. El Seu Procés Recorda al de Juan Gris: primer estructura; Després geometria; Després signe, finalment esperit. Torres García definirà a Juan Gris com “el geòmetra perfecte i per això el més pur dels cubistes. La més pura creació dins d’una perfecte Ordenament”.

A la imatge, detall de La cantant de Juan Gris.

Etiquetes: · ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Avís legal   Política de privacitat   Política de cookies