17 Gener 2020
Exposicions València

Julio Anaya i els seus mestres, a Plastic Murs

bonart
Plastic Murs presenta la mostra individual de Julio Anaya, Travessia Litoral, del 17 de gener al 8 de febrer de 2020.
En paraules de Juan Francisco Rueda, “Anada i tornada és un concepte emprat en la definició de determinats productes culturals, especialment musicals, que són objecte d’un procés en el qual es transformen mitjançant el tràfec o viatge. És a dir, que parteixen d’una manera i tornen al seu punt d’origen, lleugera o àmpliament, modificats després de fer una metafòrica escala a una altra destinació previ. Aquest procés es desenvolupa en el temps i pren, a manera de travessia, una geografia o itinerari pels que semblen transitar les obres en aquest doble viatge que suposa l’anada i tornada.

L’art de l’estratègia de Juliol Anaya posseeix figuradament certa condició de viatge, de desplaçament o tràfec: per què no, d’anada i tornada. L’artista comporta obres preexistents -el ròssec és un altre concepte, vinculat a l’arquitectura, que il·lustra com es fan servir materials anteriors a la construcció d’obres noves- portant-les a entorns en els que queden resignificades, detonen noves interpretacions o aquests espais es transformen .

Podríem dir que, sent obres recognoscibles d’autors insubstituïbles de la història de l’art, les fa seves, les fa viatjar al seu pintura: Anaya les pinta, les torna a pintar, no es conforma amb reproduir-les mecànicament per intervenir-les mínimament a la manera d’un readymade duchampià. Un cop copiades, un cop realitzat aquest viatge d’anada, Anaya les projecta i redimensiona en la seva manera d’exposar-les i en el lloc en el qual ho fa. Aquest és el metafòric viatge de tornada. És a dir, la poètica de Juliol Anaya no consisteix simplement en un exercici de préstec, cita o paràfrasi, dins del que coneixem com apropiacionisme. Aquest exercici de còpia és -per dir-ho així- un mitjà i no la finalitat.

Formal i materialment reprodueix obres mestres o, si més no, significatives de la història de l’art sobre materials de rebuig i desclassats, absolutament precaris -no podríem dir ja extra-artístics-, com cartrons trobats pel mateix artista. Anaya sembla posar en escena, i potser en conflicte, conceptes com el de l’elevat, la icona, el prestigi, la teofania, l’aura o la distinció de la imatge i la seva condició material. La tradició -la bona pintura- acaba materialitzant o enunciándose en els seus pinzells en funció a comportaments i recursos aliens i posteriors a aquesta. En alguns casos, aquestes rèpliques, que compten sistemàticament amb la recreació dels seus marcs originals o els que posseeixen en les institucions museístiques en què es troben ingresdas, a l’ésser pintades sobre cartrons o directament a l’espai expositiu poden originar intervencions encaminades a generar ombres , de manera que Anaya desenvolupa artificis i al·ludeix a l’caràcter il·lusionista la pintura.

La pintura adquireix en aquest cas un caràcter instal·latiu que pot frisar l’ambiental, assegurant una resposta fenomenològica per part de l’espectador. És a dir, Anaya ens sumeix en la incertesa via artifici i il·lusió. Ens hem d’assegurar si allò que considerem un objecte (el marc) és tal o només imatge. Aquest procés de desvetllament ens obliga a un continu exercici cinètic davant les seves peces, encaminat a trobar els punts de vista que ens assegurin que, efectivament, és pura il·lusió.

No obstant això, el treball d’Anaya no només s’assenta en aquests pressupostos abans comentats, especialment els tècnics i formals. Fer servir registres culturals, com són els registres de la història de la pintura, permet a l’artista la possibilitat de formular relats sobre la pròpia història de la disciplina. És a dir, les seves propostes poden adquirir un sentit meta-historiogràfic, meta-històric i meta-pictòric. La selecció d’obres que articulen els seus projectes pot posar en peu una tesi o abordar un context pictòric per donar llum sobre ell.

Justament, aquesta Travessia litoral és un exemple d’això. Exemple que, a més, es converteix en una escenificació de l’anada i tornada, i no ens referim a la seva metodologia de treball, com abans es va assenyalar. I és que, Julio Anaya, pintor de pintors, creador que vampiritza a creadors anteriors, es troba permanentment en contacte amb els museus i amb totes les institucions que ho puguin acostar-se a allò que el nodreix: la pintura. Juliol Anaya, artista malagueny que enfronta des de Màlaga una exposició a València, decideix enfocar el seu projecte com a oportunitat per revelar la transcendental aportació dels artistes valencians no només a el patrimoni artístic de la seva ciutat natal, en els museus seculars i de nova promoció ocupen un lloc destacat, també, i molt especialment, per evidenciar com molts d’ells van venir a conformar la decimonònica escola malaguenya de pintura, radicant-se a la ciutat meridional i conformant-se en mestres de pintors locals.

A la imatge, obra de Juliol Anaya.

Etiquetes: ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies