Jordi Calafell exposa a Barcelona La Fotogràfica

Barcelona La Fotogràfica presenta l’exposició El desfici pel gest del fotògraf Jordi Calafell (www.jordicalafell.cat ), del 9 d’octubre de 2014 al 10 de gener de 2015. La mostra recull una selecció dels treballs que Calafell va realitzar entre 1992 i 1996, període durant el qual va experimentar amb la càmera a la recerca de retòriques formals allunyades del registre més documental de la fotografia. La cacera assíria (1992-93) evoca, a partir dels relleus de Nínive conservats al British Museum i al Louvre, l’èpica de les caceres i les campanyes militars d’Assurbanipal; les fotografies de París (1993) són com emergències de la mirada escòpica d’un turista de finals del segle XX que visita per primer cop la ciutat de la llum; la sèrie Les Arenes (1993-94) s’integrava en un conjunt més ampli de fotografies aèries realitzades sobre Barcelona que formava part d’un encàrrec del CCCB per a l’exposició col·lectiva Barcelona a vol d’artista; finalment la sèrie El desassossec del senyal acústic (1993), realitzada a la costa Nord d’Escòcia, evoca la ranera de l’ofici de farer ja desaparegut. La característica comuna d’aquestes fotografies és l’experimentació amb la càmera, tant de pas universal com de pas mig. El desenfoc, l’exposició múltiple i/o una rapidesa d’opturador lenta són recursos que faciliten uns resultats que allunyen la fotografia feta amb càmera del seu estatut purament documental i, en canvi, possibiliten unes retòriques formals que, en els paràmetres històrics de la Barcelona de finals del segle XX, l’apropen al territori de la creació artística i de la subjectivitat. El moviment amb la mà que sosté la màquina mentre dispara sense que, necessàriament, l’ull miri a través del visor constitueix l’acció més sublim del caçador-fotògraf que, conscient de que ni l’espai ni el temps són immutables ni lineals, confia en l’atzar de la captura per trobar un registre més essencial de tot allò l’envolta i que el seu ull no és capaç de captar. En els anys 80 i 90 aquestes pràctiques van vindicar un estatut creatiu que amb tota claredat entrava en contradicció amb la fatalitat documental de la fotografia i que en aquells anys continuava constituint el paradigma predominant. Les pràctiques resultants, que no es poden separar d’un context en el qual els autors cercaven el reconeixement en l’àmbit de la creació artística i un lloc en el mercat de l’art, s’apropen a un realisme abstracte, els exponents màxims del qual són Manuel Serra (Barcelona, 1949) i Manuel Esclusa (Vic, 1952). Jordi Calafell. Barcelona, 1961.Fotògraf autodidacta. Llicenciat en història contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona (1984). Exposa regularment des de 1991. La seva obra forma part d’algunes col·leccions públiques (MNACi Fons d’Art de la Generalitat de Catalunya) i privades, i es desenvolupa exclusivament en tècnica fotoquímica i en blanc i negre. Realitza personalment els seus propis tiratges. Entre 1991 i 1996 les seves fotografies es caracteritzen per una retòrica propera al realisme abstracte (El desassossec del senyal acústic, 1993; Barcelona a vol d’artista i Les Geòrgiques, 1994; L’espant de l’alpinista, 1996). Des de 1996 el seu treball personal adquireix un registre més documental i es desenvolupa en algunes valls del Pirineu (Baridà, 2008-2013) i comarques agràries de Lleida i Tarragona on l’impacte produït pels aerogeneradors ha canviat de manera irreversible i radical el paisatge. Els seus paisatges conviden a reflexionar sobre la tensió existent entre la nostàlgia i el temps històric. Treballa a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona(AFB) des de 1988, on realitza feines de comissariat a més d’altres tasques de divulgació del patrimoni fotogràfic de la ciutat. Entre les exposicions comissariades destaquen1909: fotografia, ciutat i conflicte (AFB, 2009) i Jacques Léonard. Barcelona gitana (AFB, 2011). Ha publicat Barcelona. 100 fotografías que deberías conocer (Ed. Lunwerg, 2011). En col·laboració amb el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona va realitzar elguió i el text pel documental El cine en casa. De la ilusión al documento del programa Soy cámara (coproduït per RTVE i el CCCB, 2012).