2 Maig 2014
Exposicions Barcelona

Joan Brossa: poesia visual-poema objecte a la Galeria Miguel Marcos

fina duran

Jo / jo i una altra persona som un parell / molts com nosaltres formen un nombre  / de gent/ gran nombre de persones són una multitud / una multitud de gent un poble / un poble una nació / moltes nacions un continent / els continents la Humanitat.

La lectura d’aquest poema de Joan Brossa ens permet fer una breu reflexió sobre les nombroses mostres que apareixen al voltant de la seva obra. Una, més una altra, més una altra no deixen de formar un tot que ens permet tenir una visió cada cop més completa de l’obra d’aquest poeta que va saber traspassar límits amb la poderosa arma de la seva imaginació.

Només aquest motiu seria ja suficient  per destacar la nova mostra que sobre la seva obra organitza la galeria Miguel Marcos, i que s’ha pogut veure del 13 de març al 30 d’abril del 2014. Una galeria que té una trajectòria marcadament brossiana, des que l’any 1998 va inaugurar la seva seu amb la mostra Brossssa Quatre emplaçaments, no ha deixat de presentar periòdicamente mostres fins a arribar al passat 2011 amb la destacada Em va fer Joan Brossa, títol d’un llibre que l’any 1950 va representar “un tomb notable”, com deia el mateix poeta, en la seva trajectòria literaria, per tancar, fins al moment, el seu recorregut brossià amb l’exposició que ens ocupa.

L’expansió de l’especial revolta poètica de Joan Brossa (títol de l’exposició celebrada l’any 2001 a la Fundació Joan Miró, organitzada pel desaparegut KRTU) va ser intensa, tan intensa que a hores d’ara, i quan ens pensem que tot Brossa ja està vist, tot Brossa ja està sentit, encara podem gaudir de la sensació de conèixer noves obres inèdites, encara podem sorprendre’ns en descobrir noves mirades a la nostra realitat, com és el cas de les obres que ens presenta aquesta exposició.

Uns nous poemes objecte, aquests poemes que li permetien portar la seva poesia cap a la quarta dimensió a través de la materialitat, peces que sempre mostren una nova transformació dels objectes que els componen, però per sobre de tot una llibertat creativa que no coneix fronteres, que amb un somriure ens fa questionar no només els dogmes, sinó també  aquelles convencions que, a voltes de manera no gaire conscient, nien en les nostres pròpies estructures.

La quotidianitat qüestionada en el poema Nocturn (1990), la mirada irònica sobre les convencions religioses del poema Barrets (1989) i el somriure sobre les nostres pors que desperta l’obra Exvot en record d’un malefici (1990/1991) són algunes de les possibles lectures de les obres inèdites presentades, que juntament amb altres poemes visuals formen aquesta exposició. Línies sovint dibuixades en l’obra d’aquest poeta que proclamava

No, no / Aquest poema vol traspassar / Els límits del llenguatge.

Sigui com sigui, tots exclamem, tal com ho feia el títol de l’exposició organitzada per la galeria l’any 2004, Joan Brossa, Sempre! Sempre!.

A la imatge, “Nocturn”, 1990 de Joan Brossa.

Etiquetes: ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies