1 Juny 2018
Biblioteca Barcelona

J.V.Foix: “De pujada pel carrer del Mig…”

bonart

Aquest 2018 es commemoren 125 anys del naixement de J. V. Foix. A més, fa 100 anys del mític 1918 amb què el poeta va batejar el seu Diari. Per això, setmanalment publicarem un dels 203 textos que el van acabar conformant, tot i que la idea inicial de Foix era la d’arribar als 365, igual que els versicles del Llibre d’amic e Amat de Llull.

“De pujada pel carrer del Mig…”

De pujada pel carrer del Mig he trobat el manescal davant de casa seva. Apilava palla seca, i hi calava foc. M’ha dit que acabava de buidar una caixa que contenia un joc nou de ferradures. Em plau de parlar amb els homes d’ofici entesos. Aquell qui creieu home comú, rústec i grosser, un jaques apoquinat, en la seva feina és un savi exercit, teòric i especulatiu ensems, competent i iniciat. Talment com un teòleg, un físic o un humanista, però menys pretensiós i embrollaire. El seu vocabulari és abundós, i fresc com un gra de raïm, a l’alba. Us hi deliu i hi apreneu. Com hauria sabut jo que hi havia tants d’estils de ferradures? Que cada mula, cavall o ruc té jeia pròpia que cal conèixer? Que esquivar una guitza vol anys d’aprenentatge? Mai no m’acosto a cap farga, la qual imagino sempre a través d’estampes mitològiques. Què sabia jo del ferrar i del desferrar, i dels complicats procediments que cada país aplica per a enclauar i desenclauar? Ni de tants d’estils de ferradures a cada segle? Ho ignoro tot, de les ferreries, per a mi fosques i emboirades per l’alè de carbonosos herètics. —No és pas bo tothom per a aquesta feina, observa el manescal. I, tot atiant el foc, m’ha parlat de ferradures catalanes, gascones, hongareses i cosaques. Però a mi m’intrigava el delit amb què cremava la palla al mig del carrer i a ple sol. —Us plau de fer foc… Tot transformat, ha respost: —Sóc home de nit. Ferrar de dia com fem tots i acostumen de fer a tots indrets, m’angoixa. Voldria, i no he convençut mai cap mulater, ferrar al punt de mitjanit, voltat de flames. Jo i l’animal tots sols, quan ningú no piula i güellen les rates, i encerclat de fogueres. M’ha descrit, com si en fos ja actor, el bell espectacle de les ombres d’home i cavall, agegantades i allargades, vistents a tots racons de la vila. —Tothom s’adonaria que l’acte de ferrar té essència, entitat i substància pròpies, i que guarir i ferrar bèsties hauria d’elevar el manescal de rang. Ha triat, de la seva col·lecció, una ferradura pomposament cisellada amb arabescs miniaturats i al·lusius. Era del cavall que muntava el seu avi, manescal, i capità de facció en una punya civil, l’he penjada al portal de casa, i, de nit, fa claror.

J. V. Foix: L’estrella d’En Perris

Etiquetes: ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies