20 octubre 2014
Exposicions Barcelona

“Interval. Accions sonores” a la Fundació Tàpies

bonart

Del 7 de novembre del 2014 al 15 de febrer del 2015 la Fundació Tàpies de Barcelona presenta Interval. Accions sonores amb Brian Eno, Theo Burt, Hanne Darboven, Ainara Elgoibar, Lluïsa Espigolé, Laia Estruch, Jaume Ferrete, Raquel Friera, Nicoline van Harskamp, Roc Jiménez de Cisneros, Tom Johnson, Susan Philipsz, Quim Pujol, Octavi Rumbau, Terre Thaemlitz i Erica Wise.

Interval. Accions sonores és un assaig sobre els contextos d’escolta. La tradició musical occidental dels darrers dos segles (dominada per la música que es diu a si mateixa culta) ha intentat neutralitzar i fins i tot esborrar els contextos d’escolta.

En aquesta tradició, l’escolta musical només és possible i només és plena en la concentració més absoluta, i envoltada del silenci més estricte; el silenci sepulcral és doncs l’únic context adequat per l’escolta musical, un context que més aviat és un no context, una absència (ideal) de context. Però el fet és que l’escolta musical passa sempre envoltada d’altres coses, envoltada, per exemple, de soroll (el soroll que, diu Jacques Attali, és la manifestació constant de la vida). I aquestes altres coses que passen al context en què es fa efectiva l’escolta no només condicionen la nostra actitud d’escolta (no només tenen un efecte psicològic), sinó que transformen la música mateixa. A l’era digital, diu Peter Szendy, l’oient altera la música, opera amb ella (en fa obres), de manera digital, és a dir, numèricament (amb dígits), però també amb els dits, com el DJ que modifica el gir d’un vinil tocant-lo amb les mans. Es tracta, doncs, d’una escolta que toca.

Quan la música entra al museu d’art contemporani i es converteix en el que se sol anomenar art sonor deixa d’exigir la neutralització del context d’escolta; però, com si es tractés d’un mecanisme de compensació, demana ser presentada com a obra d’art. Se’n subratlla aleshores el suport físic, la dimensió escenogràfica o performativa, la partitura, l’enregistrament, la documentació de qualsevol mena. Se’n magnifica, al cap i a la fi, el context, però s’oblida precisament que també es tracta d’un context d’escolta. Se sol pensar que el museu no és el lloc adequat per a escoltar, i potser per això hi proliferen tant els auriculars (com proliferen, per exemple, al metro).

La condició de possibilitat d’Interval. Accions sonores és la Fundació Antoni Tàpies com a context d’escolta. I a partir d’aquesta condició planteja com a pregunta no només com sona la música al museu, sinó també com sona el museu. La proposta consta d’instal·lacions sonores,  vídeos, conferències, concerts i un cicle de programes de ràdio.

La mostra està comissariada per Lluís Nacenta i Laurence Rassel.

A la imatge, instal·lació d’English Forecast (2013) de Nicoline van Harskamp, obra que formarà part de l’exposició Interval. Accions sonores.

Etiquetes: ·

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Avís legal   Política de privacitat   Política de cookies