28 juny 2019
Exposicions Sant Feliu de Guíxols

“Iconografies. De Sorolla a Picasso i Valdés” a l’Espai Carmen Thyssen

bonart

Obres de Sorolla, Picasso, Manolo Valdés, Sean Scully o Julian Opie s’inclouen a l’exposició ‘Iconografies. De Sorolla a Picasso i Valdés. Col·lecció Fundació Bancaixa-Col·lecció Carmen Thyssen’, que es podrà veure a l’Espai Carmen Thyssen de Sant Feliu de Guíxols. La mostra col·lectiva, que s’inaugura el 29 de juny de 2019 i estarà oberta del 30 de juny al 13 d’octubre, presenta 46 obres de 21 autors, del període que va des de finals del segle XIX al 2005. Les obres provenen dels fons de la Col·lecció Fundació Bancaixa i de la Col·lecció Carmen Thyssen.

D’aquesta manera, l’Espai Carmen Thyssen de Sant Feliu de Guíxols, localitat que en un futur acollirà el Museu Carmen Thyssen, convida així a que el públic pugui conèixer una selecció d’una important col·lecció d’art privada de l’Estat espanyol, amb la intenció d’establir un fructífer diàleg amb la col·lecció de la baronessa Thyssen. A més, l’exposició només es pot veure a l’espai guixolenc, sense cap altra itinerància. La Col·lecció Fundació Bancaixa està formada per obres que van des del segle XV fins a l’actualitat, tant d’artistes espanyols com internacionals, i és especialment rica en obres d’artistes valencians, amb una especial presència de Sorolla, i en l’obra gràfica de Pablo Picasso.

Comissariada per Pilar Giró, l’exposició proposa un recorregut, a través de pintures, escultures, dibuixos i linogravats, per una acurada tria de la Col·lecció Fundació Bancaixa amb la intenció que l’espectador s’apropi a la diversitat de llenguatges i relats que es desenvolupen en el transcurs d’un segle d’art. L’itinerari defuig d’un relat historicista basat en la cronologia per posar de relleu els contrapunts d’influències i intercanvis entre autors, estils i èpoques.

El títol de l’exposició es refereix als diferents models iconogràfics que representen les obres d’art i que mostren maneres diverses de veure, sentir i analitzar i que configuren la nostra visió del món. Pilar Giró, en el seu text de presentació del catàleg de l’exposició, afirma que en una societat on és evident el predomini del llenguatge de la imatge, “les obres dels artistes esdevenen models de representació i entre ells s’ha utilitzat com a referent, ja sigui per apropar llenguatges, per a explorar, o per a desenvolupar estètiques oposades”.

L’exposició repassa iconografies i també icones al llarg de gairebé un segle d’història de l’art, amb un especial protagonisme de la llum de les tres pintures de Sorolla presents en el recorregut, així com d’altres exponents de la pintura valenciana. En una segona part de la mostra, també s’analitza com s’han rellegit mites del passat en les narratives contemporànies i es remarca com han tractat les icones tres artistes, Picasso, Manolo Valdés i Julian Opie, els quals protagonitzen el final del recorregut amb sales monogràfiques.

Iconografies del quotidià, del paisatge i de la llum

En la primera part de l’exposició, situada a la planta baixa de l’Espai Carmen Thyssen, s’exploren les iconografies del quotidià, del paisatge i de la llum a través de l’obra d’artistes valencians internacionals. Joaquín Sorolla, el mestre de la llum, fa de fil conductor en les tres primeres sales de l’exposició amb una obra seva a cadascuna de les sales.

En el primer dels àmbits de l’exposició, les iconografies del quotidià se centren en escenes de la vida diària però aquestes són només una excusa pels artistes de finals del segle XIX i principis del XX per desenvolupar en el quadre la potència de la llum, la composició i les pinzellades. Dos pintors tenen una influència indiscutible en el modernisme de la pintura valenciana: Joaquín Sorolla, de qui s’exposa Platja de Biarritz (1906), i Ignacio Pinazo, amb el retrat Valenciana (1899). Aquests dos autors van ser referents per a la pintura d’Alberto Pla, José Mongrell i José Navarro.

El paisatge, sempre sense figura humana, centra el segon àmbit de l’exposició que de nou s’inicia amb una obra de Sorolla, Tardor. La Granja (1907), però la resta d’artistes representats en aquest apartat, ja en als anys 60 i 80 del segle XX, intenten allunyarse del sorollisme. Són Genaro Lahuerta, Francisco Lozano, Luis Arcas i Rosa Torres.

En el tercer dels àmbits, Iconografies de la llum, la selecció de peces pretén homenatjar la geografia, la bellesa i l’espiritualitat del Llevant a partir d’una pintura de platja molt emblemàtica de Sorolla, A l’aigua. Platja de València (1908), una realitzada just en el moment previ al seu gran reconeixement internacional. Les platges valencianes també són representades als anys 70, però amb llenguatges estilístics diversos, per Francisco Sebastián, Equipo Crónica, Eusebi Sempere i Joaquim Michavila.

Mites i icones

En la primera planta de l’espai s’ha instal·lat la segona part de l’exposició, en la qual el discurs s’obre a artistes d’arreu i se centra en demostrar com els artistes de la modernitat construeixen part del seu llenguatge a partir de referències estètiques molt clares. Juan Navarro Baldeweg i Sean Scully estan fascinats per Matisse, mentre que Jordi Teixidor i també Scully prenen com a referents a Mark Rothko i Ad Reinhardt. En canvi, Josep Renau i Rafael Benimodo Armengol revisen la representació de la mitologia clàssica.

La darrera part de l’exposició revisa l’obra de tres artistes de manera monogràfica. Es dediquen dues sales a l’obra de Picasso: una dedicada a Jacqueline, amb sis linogravats del 1963 que retraten a la que va ser la darrera esposa del pintor, i una altra sala centrada en la representació de la casa-taller de La Californie, en els dibuixos del Carnet de La Californie, realitzats el 1955 en el moment en què l’artista adquireix la casa.

El valencià Manolo Valdés -excomponent de l’Equipo Crónica- protagonitza una altra sala de la mostra amb dues escultures -una d’elles de bronze, que representa la Infanta Margarita velazquiana, una figura que ha esdevingut una icona de l’art de l’artista- i tres pintures.

El recorregut es tanca amb una sala dedicada a l’artista britànic Julian Opie, conegut pel seu estil sintètic en la frontera de la tradició del pop-art, el geometrisme i el minimalisme, i l’ús de les noves tecnologies. D’aquest autor, s’exposen dos paisatges i un retrat del pilot d’automobilisme, Jenson Button, del 2004, l’única peça de l’exposició que pertany a la Col·lecció Carmen Thyssen.

Activitats al voltant de l’exposició

L’exposició està complementada per visites guiades, visites amb degustacions de vins i caves i activitats especialment dirigides al públic infantil. Una d’elles és el Quadern de viatge, un fulletó que es dóna als menors de 12 anys, amb un joc de pistes a partir de fragments dels quadres. També està dedicat al públic infantil l’Espai Kids, amb la col·laboració de Milan, a la sortida de l’exposició. A més, amb l’entrada de visita escolar, els nens es poden convertir en guies dels seus pares o familiars amb dret a tornar un altre dia a l’exposició amb la visita gratis. Podeu trobar totes les activitats al voltant de l’exposició a la web de l’Espai Thyssen, www.espaicarmenthyssen.com.

Sobre l’Espai Carmen Thyssen

L’Espai Carmen Thyssen, situat al monestir de Sant Feliu de Guíxols, és un centre dedicat a exposicions temporals, que es va inaugurar l’estiu del 2012 amb l’exposicióPaisatge de llum, paisatges de somni. De Gauguin a Delvaux. Des d’aleshores ençà, el centre ha esdevingut un referent artístic de la Costa Brava i ha situat Sant Feliu de Guíxols en el vèrtex del triangle de l’oferta cultural gironina, juntament amb Figueres i Girona.

Des de la seva obertura,  l’espai ha estat un mena de laboratori previ a la futura inauguració del Museu Carmen Thyssen en un edifici de nova planta integrat al monestir que ocuparà la plaça de l’Abadia. En aquests moments el projecte executiu de l’edifici es troba en procés de licitació i s’adjudicarà durant la pròxima tardor. El museu acollirà un fons permanent de la col·lecció de pintura catalana de Carmen Thyssen Bornemisza. Una part d’aquesta col·lecció s’ha donat a conèixer mentrestant a través de les exposicions temporals que anualment ha organitzat l’espai.

El centre ha acollit des de la seva obertura mostres temporals durant la temporada estival que han tingut una bona acollida tant de públic com de crítica. El 2013 es va poder veure l’exposició Sisley-Kandinsky-Hopper; el 2014 L’ideal en el paisatge. De Meifrèn a Matisse i Gontxarova; el 2015 Barcelona-París-New York. D’Urgell a O’Keeffe; el 2016 La il·lusió del Far West; i el 2017 Un món ideal. De Van Gogh a Gauguin i Vasarely. L’any passat l’Espai va presentar la mostra Natura en evolució. De Van Goyen a Pissarro i Sacharoff. Col·lecció Carmen Thyssen, que va tenir 20.000 visitants. Paral·lelament, es va obrir l’anomenat Espai Viu, a la quarta planta del monestir, amb una mostra de l’escultor Gerard Mas (2017) i i un any més tard una exposició que recreava el taller de l’artista Pepa Poch.

Sobre la Fundació Bancaixa

Fundació Bancaixa té la cultura i l’acció social com les seves dues àrees estratègiques d’actuació. Dins de l’àrea de Cultura, desenvolupa diferents activitats com exposicions, concerts i conferències, que tenen com a objectiu comú apropar l’art a tota la societat i fomentar la cultura com a vehicle de transformació social. La col·lecció d’art és un dels pilars essencials de la Fundació Bancaixa, un patrimoni que compta amb més de 2.800 obres de diferents disciplines artístiques que es divulguen públicament mitjançant exposicions de producció pròpia i mitjançant acords i col·laboracions amb altres institucions.

En aquesta col·lecció destaca la presència d’artistes del període d’entre segles amb important presència de l’obra de Joaquim Sorolla, l’art contemporani valencià i internacional, i la col·lecció d’obra gràfica de Picasso. Dins de l’àrea d’Acció Social, Fundació Bancaixa desenvolupa convocatòries d’ajudes a associacions sense ànim de lucre de la Comunitat Valenciana per a projectes en matèria d’exclusió social, cooperació internacional, discapacitat i medi ambient. A més, ofereix activitats que, des d’una perspectiva social, acosten la cultura a col·lectius específics com escolars, gent gran, persones amb discapacitat i persones en risc d’exclusió social.

 

Etiquetes: · · ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Avís legal   Política de privacitat   Política de cookies