15 Març 2019
Reportatges Nova York

Hilma af Klintal al Museu Guggenheim de Nova York

l'altrange a.i.c.a.

Des Antoni Gaudí (1852-1926) amb alguns elements helicoidals de la seva arquitectura, passant per Frank Lloyd Wright (1867-1959) amb la pujada en espiral del Guggenheim de Nova York, és precisament en ell que s’està desenterrant del passat suec la ment helicoidal de la mateixa Hilma af Klint. (1862-1944). Per això, estem experimentant el fet de volar cap al doble món de Hilmai Frank, (pintura gairebé feta a la mida de l’Arquitectura, o a l’inrevés sense que s’hagin consultat). Qui està a la casa de qui? Fins a quin punt l’obra d’una dona discreta ha sabut trobar el seu lloc en la Via làctia de l’art universal.
El seu primer arbre s’alça fort marcant, ja per endavant, algunes de les seves estructures més verticals i horitzontals “a la Mondrian” que morirà com ella en 1944. En el seu treball, la disciplina del pensament passa tant per provocar l’espontaneïtat com per aturar-se en uns estudis molt afinat, reunits al llarg dels seus 15.000 fulls de quaderns meticulosament ordenats.

Al principi, com a gran observadora, es concentrarà a copiar escrupolosament temes de botànica però, també, paisatges i retrats que es venen molt bé. El que tranquil·litza al pare. Imagineu-vos un militar almirall de la flota sueca … Amb la seva filla en Belles Arts, fa més d’un segle!

La mort de la seva germana de 10 anys quan ella tenia 18, l’empeny a investigar el més enllà després de la mort. Per tant el seu poder de percepció s’anirà aguditzant des del més proper fins al més llunyà. Una experiència duta a terme amb 4 companyes de 1896 a 1906. Moment en el qual sentirà veus que la van estimular a realitzar obres per a un Temple. El seu temple interior, o el de la Humanitat? A partir d’aquí començarà el seu llarg viatge personal, impregnant-se de les més mínimes fluctuacions gairebé imperceptibles del seu entorn. D’aquí a cridar-la “la pintora de l’invisible”. El seu punt d’arrencada comença amb la sèrie dels cignes figuratius que, després, passaran a ser representats a força de cercles, mantenint certs codis de colors. Vermell en nom de la passió. Groc i / o blau pel femení i / o masculí. Rosa encarnat per l’amor. Blanc i negre, mantenint els oposats dins de la línia del Yini del yang.

No per res estudia la teosofia d’Helena Blavatsky (1831-1891) i l’antroposofia amb Rudolf Steiner (1861-1925). El que li donarà una base per anar dirigint entre els mons de la simbologia, també estudiats per Carl Jung (1875-1961). Qualsevol indici visiblement palpable, té la seva corresponent traduccióen el camp de la nostra imaginació. Ens atrevim a seguir-la?
Què signifiquen un símbol, els símbols, la simbologia? Si bé Kandinskyva arribar a l’abstracció per via de la música (1910), Mondrian per les estructures dels arbres (1912), Malevitch per aconseguir el minimalisme suprematista (1915),

Hilma af Klint ho va aconseguir a partir de 1906 gràcies a l’experiència d’abstreure la seva ment cap a les seves vibracions internes que connectaven amb les externes. Va seguir el camí de passar de la naturalesa òbviament descriptiva, fins a la percepció dels seus paisatges sensorials interiors. De quina manera es poden metamorfosar dos cignes blancs i negres amb potes grogues i blaves, o alhora grogues i blaves en una Paloma innocent? Si no és per l’acció alquímica dels seus contraris?

Potser, la resposta pot sorgir des de la Porta Màgica de Roma que, segons Massimiliano Palombara del segle XVII, ens diu en un dels 7 sortilegis per obrir la porta i aconseguir la Saviesa que, només podrem aconseguir-ho quan els corbs negres donaran naixement a uns coloms blancs.

Foto: Paloma Santaolalla

Etiquetes: ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies