Guillermo Soroa, un madrileny deixeble de Sean Scully

Guillermo Soroa és un jove artista que fa poc ha acabat la seva experiència artística a Alemanya i que ara es disposa a iniciar una nova etapa a Madrid. Pel que fa referència a la situació actual de l'art a l'Estat espanyol ens comenta que “he estat recentment en ARCO i he pogut comprovar que l'ambient és interessant i positiu. És curiós que el món de l'art sempre va contra les tendències actuals. Avui en dia, sota el meu punt de vista, l'ambient és positiu. Hi ha molts artistes interessants i molts d'ells companys de la facultat de Madrid. Són artistes amb un gran talent que estan fent coses que no están malament, però crec que el millor està per arribar. Considero que molts dels artistes que actualment estan començant formaran un grup que tindrà repercussió internacional en el futur. La generació de Neo Rauch a Leipzig va sorgir per una espècie de l'últim reducte de l'idealisme comunista a Alemanya, i més tard Polònia va ser un país que també va incloure alguns noms interessants en el món de l'art. Això ha succeït amb posterioritat a Xina. Sembla que els països retardats, o que estan en conflicte amb els poders més moderns i capitalistes, són dels quals sorgeixen les aportacions creatives més interessants, probablement per la problemàtica o frustració de la qual parlen. El conflicte sempre ha estat un lloc bo perquè l'art es desenvolupi” Guillermo Soroa ha estat els últims set anys a Munich. “He estat en moltes fires. Portava molt temps sense visitar Arco. Crec que ha millorat molt el nivell. És una gran notícia veure la necessitat d'expressió artística que té l'Estat espanyol. Em sembla que serà la tònica general en els propers cinc anys. Tot el descontentament actual ha de tenir el seu reflex en el món de l'art. És la demanda espiritual de la societat, encara que estiguem en un sistema on el negoci mana. Però la gent és més interessant i prefereix relacionar-se amb les coses d'una manera més màgica i no tan consumista. L'art, al meu entendre, permet les dues coses”. Segons Soroa, l'experiència alemanya ha estat vital per al meu desenvolupament, “ja que aquest país és el lloc de més caràcter a Europa i que ha viscut amb més intensitat el segle passat. Per a mi, Alemanya és el centre del pensament a Europa. La sortida més fàcil i natural per a mí hauria estat Berlin però Munich tenia alguna cosa que m'interessava. A Munich vaig tenir la possibilitat d'estar molt prop de tres artistes que han influenciat profundament la meva obra; el primer Sean Scully amb el qual vaig estar a New York amb motiu de la seva exposició en el Metropolitan. Vaig estar un any treballant, aprenent i desenvolupant molt al costat de Scully: la relació amb la naturalesa tan especial a Munich i el contacte amb la cultura tan orgullosa d'aquesta zona. Una unió de l'esperit universal de Scully amb un lloc tan concret i tan diferent com Munich. En aquest temps em vaig fer un nom a la ciutat per haver aconseguit un record a la subhasta anual que feia la Universitat, i vaig estar treballant amb diverses galeries (Claus semerak, ARTickel 3, Haus der Bayerische Landwirtschaft en Herrsching) des del segon any. Els dos últims anys, pertanyent a la Kunst Akademie, vaig estar en la classe de l'artista francès Jean Marc Bustamante. Va estar dos supervisant el meu treball hi vaig poder anar diverses vegades a Paris, veient molt d'a prop el seu treball i el seu procés. Una visió de l'abstracció molt diferent de la de Sean Scully, més conceptual, més lúdica, no tan existencial, i més francesa. En aquest temps també vaig poder rebre en el meu estudi al pintor alemany Günter Förg del que vaig poder aprendre la seva sensibilitat i la seva relació amb la música”. Soroa ha desenvolupat el dibuix com “mitjà íntim, autobiogràfic i figuratiu, com a lloc de neteja i de tornada a l'essència. I la pintura com a mitjà per expressar el material, compondre música i desprendre una certa energia. En el taller pinto abstracte, com a homenatge a l'espai de treball. El dibuix és per solucionar drames, com una teràpia, com escriure”. A les imatges, Guillermo Soroa amb una dels seves obres. A sota, ""There 5".