3 maig 2017
Notícies Barcelona

Guernica: tot allò que es veu i no veiem

bonart

El Reial cercle artístic de Barcelona organitza la conferència Lo que se ve y no vemos en el Guernica de Picasso a càrrec de d’Alain Moreau.

No hi ha cap obra d’art universal tan popular com el Guernica de Picasso. Indubtablement, és l’obra més comentada, difosa i reproduïda de tot l’art modern. La seva vigència és imparable i la seva atracció icònica continua fascinant. I malgrat els ja incomptables llibres, articles i exposicions que en parlen, el Guernica encara tanca enigmes i secrets.

Però el Guernica no és només Gernika, una postal documental de la tragèdia, sinó que és un quadre global i caòtic que concentra i resumeix els impactes gràfics assimilats a la recambra òptica de l’artista malagueny (provinents de fotogravats de les notícies de la guerra civil). Entre el bombardeig de la ciutat basca, el 26 d’abril de 1937, i els primers dibuixos preparatoris, a partir l’1 de maig, només hi ha un efecte fulminant que va motivar Picasso: l’obra neix sota l’impuls del xoc emocional que provoca la notícia d’aquesta brutalitat descomunal. La concentració dels elements resulta ser l’amuntegament dels esdeveniments anteriors al 26 d’abril de 1937. Són el cúmul d’altres drames gravats a la memòria de Picasso, des dels constants bombardejos sobre Madrid, a la tardor de 1936 a la massacre dels civils innocents a la carretera de Màlaga-Almeria, després de la caiguda de Màlaga el 8 de febrer de a 1937.

Però la iconografia d’aquesta gran arca de Noè apocalíptica, no és de tot nova. Aquí l’artista hi recicla part del seu repertori obsessiu. Aquest puzle aparentment incoherent és un gran collage amb aspecte de còmic gegant, elaborat amb frenesí per Picasso al llarg de tres setmanes. És interessant recordar que Dora Maar, l’amant de Picasso, va protagonitzar un reportatge fotogràfic –que consta de vuit fotografies– de les metamorfosis del mural, complaent així un gran desig de Picasso.

Però al Guernica, Picasso no pot desmarcar-se de les obsessions de la seva vida íntima i hi incrusta les seves apetències eròtiques. La quasi monocromia de l’obra en dissimula l’atreviment. Ens posa sobre avís una confessió de Josep Renau, llavors director general de Belles Arts de la República, el responsable de l’encàrrec del mural de Picasso per a l’exposició del Pavelló de de la República Espanyola a París el 1937.

L’any 1978, al Museu Espanyol d’Art Contemporani, Josep Renau, responsable de l’encàrrec del quadre, relata a Felipe Garin la preocupació que tenia per l’obsessió de Picasso de deixar-se portar per les seves passions eròtiques d’aleshores. Al Guernica hi ha tres parells de pits amb els seus mugrons bé remarcats, un cul a l’aire i el sexe de l’egua. L’omnipresència de Dora Maar, que és probablement la protagonista de les quatre figures femenines, i completa una d’elles amb els cinc dits, cinc estilets, amb les seves famoses ungles afilades i emmarcada per dos pits esquemàtics amb els seus corresponents mugrons. Picasso i Dora, ungla i carn, mai millor dit, en aquesta gesta desenfrenada per commocionar.

Etiquetes: · · ·

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Avís legal   Política de privacitat   Política de cookies