Gènesi i fonaments de la modernitat a CaixaForum Barcelona

CaixaForum Barcelona presenta fins al 15 d'octubre, Les avantguardes històriques 1914-1945. Construint nous mons. Es tracta d'una exposició produïda per l’IVAM (Institut Valencià d’Art Modern) en col·laboració amb l’Obra Social de “la Caixa” que s’endinsa en els moviments avantguardistes fonamentals de l’època (futurisme, dadaisme, surrealisme, constructivisme i abstracció analítica) a partir d’una àmplia selecció d’obres procedents de la col·lecció de l’IVAM i complementada amb peces de disseny de la col·lecció Alfaro Hofmann. La col·lecció de IVAM, tot un referent en l’àmbit internacional en l’art de les avantguardes del segle XX generada al voltant del llegat de l’escultor Julio González, posseeix un dels patrimonis més singulars del període històric de les avantguardes. Es tracta d’una època especialment transcendent de la història contemporània, que s’estén des del començament de la Primera Guerra Mundial fins al final de la segona, una època convulsa que va propiciar un canvi de mentalitat, radical en molts casos, i que va obrir el camí a tot l’art posterior tot plantejant els fonaments d’obertura a la modernitat. Arreu d’Europa van sorgir moviments que rebutjaven les formes d’art i pensament establertes. Des de plantejaments molt diversos i força heterogenis, tenien però en comú la ruptura amb el passat, l’anhel d’experimentació, la voluntat de refer-ho tot des de zero, fent tabula rasa de totes les tradicions i convencions, i el rebuig vehement a una suposada civilització que no havia estat capaç d’evitar la catàstrofe bèl·lica. A través de més de 300 peces de diverses disciplines i artistes, la mostra ofereix tota una panoràmica d’aquest període i s’articula en tres nuclis principals. En primer lloc, el dadaisme, el més irreverent i ferotge adversari de la cultura oficial i el bon gust, juntament amb el surrealisme que articula una fèrtil aliança entre les idees d’André Bréton amb les teories de Sigmund Freud, per explorar el món de l’inconscient, de l’oníric i de l’atzar i proclamar una plena llibertat creativa. En segon lloc, trobem les pràctiques artístiques d’ordre analític que aprofundeixen en l’abstracció i en la integració de totes les arts en un projecte global al servei de la societat mitjançant l’aprofitament dels avenços tecnològics i el disseny (La Bauhaus, De Stijl) amb l’objectiu de millorar i transformar la vida quotidiana. Per últim, l’art de crítica social i de compromís polític que es rebel·la contra la guerra, tota mena de violència i les injustícies i que empra amb aquest propòsit tècniques com ara el fotomuntatge. A partir d’aquests tres nuclis, la mostra s’estructura en diverses seccions temàtiques que plantegen factors que en aquell moment van tenir una incidència decisiva en el pensament i la creativitat. En la mostra podem gaudir de la contemplació d’obres cabdals de primeres figures de l’escena creativa internacional, com ara Duchamp, Man Ray, Miró, Torres-García, George Grosz, Francis Picabia, Paul Klee, Aleksandr Ródtxenko, El Lissitzky, Moholy-Nagy, Julio González, Jean Arp, Calder o Brancusi, tot un ventall magnífic d’autors que ens endinsa en l’autèntic esperit d’aquest període crític de la història que va configurar els fonaments del nostre present. A la imatge, Gustav Klucis. Transport, 1929. Detall d'un gravat al buit i tipografia sobre paper. Col·lecció IVAM.