16 març 2020
Reportatges Girona

Francesc Cayuela, lligam i garant de l’esport i la cultura al GEiEG

jordi grau

Francesc Cayuela López (Girona, 1959), fins ara director a Girona del Servei Estació, és el vint-i-tresè president del GEiEG en els seus cent anys d’història i representa més que ningú la relació que ha tingut l’entitat amb l’excursionisme, l’esport amateur i la cultura i el món de l’art, que sempre han anar junts en la centenària història de la principal entitat gironina que ell dirigeix des del 2011. 

La identificació entre la ciutat de Girona i el GEiEG és total. Des que sis joves inquiets es van reunir en unes golfes de la plaça de la Independència a finals del 1919 i van decidir crear una entitat que els permetés compartir estones d’oci cultural i excursionisme pels entorns de la ciutat, el GEiEG s’ha convertit en la principal entitat de la ciutat. Al llarg de la seva història “la relació entre l’entitat i la ciutat transcendeix la seva activitat natural per fer-se principi actiu de la vida quotidiana dels ciutadans”, explica l’actual president, un home que va ser cridat el 1998 a formar part de la direcció del GEiEG pel llavors president Joan Escuder, amb la voluntat de recuperar la coral del GEiEG i ocupar-se dels afers culturals, primer com a cap de la secció de la coral i després com a cap de la comissió sociocultural, pas previ a la vicepresidència i a la presidència de l’entitat, que ocupa des del 2011. Tot i que per als no gironins aquesta simbiosi entre una entitat excursionista i el món de la cultura pot resultar estranya, és del tot natural en el món grupista. Serveixi de referència que, juntament amb l’excursionisme i les primeres activitats esportives, es va posar en marxa la secció d’arqueologia, per part del senyor Francesc Riuró, que anys després esdevindria l’Associació Arqueològica de Girona. O que la coral va ser fundada el 1947 pel mestre Francesc Civil, de grat record a la ciutat i que anys després va ser també dirigida pel mestre Josep Viader. Així mateix, les activitats culturals han estat lligades sempre al GEiEG, des del grup de teatre, el cinema i la fotografia fins a les exposicions d’art.

Formació i educació. Un dels eixos centrals del GEiEG ha estat des de sempre la finalitat formativa i educativa dels més petits amb el foment dels valors que caracteritzen l’entitat. Una entitat, amb vint-i-tres seccions operatives ara mateix, que combina l’esport de competició amb la finalitat formativa que es desenvolupa des de l’Escola Esportiva, però també mitjançant l’organització d’activitats com ara el Lleuresport, el Parc de Nadal de Girona, la tradicional pujada als Àngels, la Festa del Pedal, les activitats culturals, el referent sardanista amb tres colles estables –Aires gironins del GEiEG, Galligants i Rebrolls–, el cicle d’audiovisuals de muntanya i aventura, la coral dirigida per Pilar Sanz o el concurs de pintura ràpida infantil i juvenil, que, en l’avantsala de les Fires de Girona, convoca més de 2.500 escolars de la ciutat i la comarca a participar-hi. 

Exposició pel centenari. Per commemorar els primers cents anys de l’entitat, la Casa de Cultura de la Diputació de Girona va ser el marc d’una gran exposició, de la qual va ser comissària la historiadora Rosa Maria Gil. L’exposició, per la qual van passar milers de gironins, es va desplegar a partir de quatre línies que definien el projecte del GEiEG: les persones, els espais, l’esperit i els senyals d’identitat. D’aquells primers sis impulsors als més de tretze mil socis actuals, es recollia a l’exposició el microcosmos d’una realitat gironina des que aquella societat de la segona dècada del segle passat va fer caure les muralles i va viure un regionalisme catalanista i republicà, fins als nous aires que respira ara mateix la societat gironina, passant pels anys complexos de la derrota de la República i els anys de la dictadura, en què el Grup no només es va saber mantenir, sinó que va aconseguir a finals dels anys 60 créixer en instal·lacions pròpies fins a arribar a les actuals de Sant Ponç, Sant Narcís i Palau, al marge del local social del carrer Albareda. El projecte expositiu va combinar infografies dels primers anys i imatges històriques del gran arxiu del GEiEG, posat al dia per un grups d’entusiastes socis veterans i desat a mans del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Ajuntament de Girona, que el digitalitzarà i conservarà. La museografia es va complementar amb l’ús d’elements fílmics i sonors. També es va dedicar un espai a mostrar el projecte Photoconsortium sobre l’esport amateur, una iniciativa del CRDI que forma part de la WeAre #EuropeForCulture, finançada per la Comissió Europea. Així mateix, el GEiEG ha encarregat tres llibres, que publicarà el 2020. El primer sobre la història del Grup, dirigit per l’historiador Joaquim Nadal i amb la participació dels historiadors Rosa Maria Gil i Josep Clarà Resplandis, l’escriptor Josep Maria Fonalleras i l’arxiver David. Un segon sobre fotografia, coordinat pel periodista Toni Iglesias, i un tercer sobre la història de l’art a Girona, del qual s’encarrega la historiadora de l’art Maria Lluïsa Faixedas.

Dalí i el GEiEG. Una història poc coneguda posa en relació el GEiEG i el pintor empordanès Salvador Dalí (1904-1989). El Diví, quan tenia dinou i vint anys, va presentar diverses obres als concursos de pintura del GEiEG dels anys 1924 i 1925. Tot i que documentalment no hi ha constància de les obres que hi va presentar, en un butlletí del 1960 es recull que l’any 1925 hi va participar amb una obra que portava per títol Noia d’esquena. No va guanyar, però l’obra no va passar desapercebuda. A El Autonomista, Joaquim Pla ressaltava que els treballs de Dalí “ja són alguna cosa més que una esperança, reveladors d’una forta personalitat” i, segons el cronista: “Han produït una impressió molt forta i falaguera.” Així mateix, Artur Vinardell va més enllà i critica la decisió del jurat per la seva falta de valentia i cita: “Uno de los retratos debidos al joven autor señor Dalí de Figueras. Es un semidesnudo lleno de gracia y de discreta valentía, si así podemos expresarnos, con una factura y un colorido admirables, sin hablar del dibujo, que es correctísimo.” Dalí no va guanyar, però l’obra després de l’exposició del GEiEG es va traslladar a les Galeries Dalmau de Barcelona i després al Palacio de Exposiciones del Retiro de Madrid. Va viatjar per tot el món, des de Pittsburgh (1928, Carnegie Institute) fins a Rotterdam (1970, Museu Boymans-van Beunigen) fins a arribar a Santander (1999, Fundación Marcelino Botín). I actualment es pot visitar a la Sala 207 del Museu Reina Sofia de Madrid.

A la imatge, a l’exposició dels 100 anys d’història del GEiEG es va poder veure una reproducció de l’obra pintada per Salvador Dalí que el genial artista empordanès va presentar al concurs de pintura del Grup l’any 1925.

Aquest article es va publicar en l’edició de paper de bonart n. 189 (febrer, març i abril del 2020)

Etiquetes: · · ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies