Exposicions

Evelí Adam reflexiona sobre mitologia, natura i paisatge a la Sala Lucilla Atilia

Anna Carreras i Aubets castell del remei - 08/05/19

Paisatge Natura Evelí Adam mitologia Sala Lucilla Atilia

De l'11 de maig al 30 de juny de 2019, la Sala d'Exposicions Lucilla Atilia de Castell del Remei, a Lleida, acull l'exposició Miologia-Natura-Paisatge de l'artista, pintor i escultor Evelí Adam. La seva obra és una experimentació constant, sobretot amb material, amb diferents textures, amb el color i també amb els diferents suports. Vol reflectir tot el que l'envolta i que per qualsevol motiu l'ha commogut, l'ha impressionat, l'ha il.lusionat... Vol plasmar la natura i la seva estètica, color i forma. Tot el que l'envolta és el que li dona la força i la inspiració per a treballar, per descobrir, per experimentar i finalment plasmar-ho sobre fusta, tela, paper. És un projecte expositiu d’escultures de la natura i en estat natural, la natura li ofereix el material i ell l’ha de buscar, imaginar, extreure, i convertir-lo en una escultura. Cada ésser humà, cada poble, està influenciat per l’entorn, pel paisatge, que és la natura humanitzada per la cultura. “El determinant principal d’una cultura és l’esperit del lloc” segons Lawrence Durrell. Com diu en Joan Amades en el Costumari Català, “Els esperits tòpics o del lloc, actuant sobre els pobladors, influeixen en nosaltres per mitjà dels elements tradicionals originals de la cultura popular catalana, mantinguts de diverses maneres en els racons de l’inconscient de la ruralia”. Les creences en forces màgiques presents i ocultes en la natura,en el paisatge, el poble català les comparteix, doncs, amb les cultures cèltiques, pirinenques, mediterrànies... Les muntanyes, les coves, les roques, els boscos, els arbres i les plantes, els rius els estanys, el mar.... Estan animats per éssers invisibles, que es poden relacionar amb els quatre elements que són l’aire, l’aigua, la terra i el foc. La natura, sovint sembla imitar-se ella mateixa. Les arrels i els troncs adopten estranyes formes animals que a vegades exigeixen un petit retoc, o ni tan sols això. La imaginació popular ha vist des de l’Antiguitat evocacions humanes en l’arrel de la mandràgora, motiu pel qual ha estat utilitzada en diverses pràctiques màgiques.