10 Juliol 2017
Exposicions Madrid

Esther Ferrer i David Bestué, noves mostres al Museu Reina Sofia

bonart

El Museu Reina Sofia prepara per a la tardor un ampli programa d’exposicions entre les quals destaquen una mostra de l’artista sud-africà William Kentridge, recentment guardonat amb el Premi Princesa d’Astúries de les Arts 2017, un projecte de l’artista colombiana Doris Salcedo, així com una exposició dividida en dues parts d’una selecció d’obres de la Col·lecció Soledad Lorenzo. L’oferta també inclou altres propostes com les exposicions de George Herriman, Esther Ferrer o David Bestué, i es completa amb un seguit d’activitats entre les quals cal destacar cicles de cinema, nombroses conferències i seminaris i arts en viu.

Dins del programa Fissures David Bestué (Barcelona, ​​1980) presenta a partir del 12 de setembre de 2017 el seu últim treball. La seva pràctica artística es centra fonamentalment en l’escultura, tot i que de vegades aquesta té un origen performàtic i, de vegades, un caràcter efímer del que només es conserva la documentació fotogràfica. En la seva realització compten especialment els materials que aporten nous valors per oposició, lectures iròniques o històriques, etc., incorporant solucions inicialment impensables.

A partir del 26 d’octubre de 2017, al Palau de Velázquez del Parc de Retiro es podrà veure un treball d’Esther Ferrer (Sant Sebastià, 1937), pionera i una de les principals representants de l’art de la performance a Espanya. El projecte expositiu, titulat Totes les variacions són vàlides, inclosa aquesta, reflexiona sobre com fer visible el procés en el temps / espai, la mobilització i transformació del cos, que constitueixen el nucli de l’obra d’Esther Ferrer. Per a això l’espai del Palau de Velázquez es concep com un dispositiu expositiu i performatiu que permet experimentar aquesta continuïtat, activant l’obra de l’artista. L’exposició inclou performances -principal camp d’acció artística de Ferrer i instal·lacions relacionades amb les performances, així com obres de l’artista (sèries acabades), treballs preparatoris – maquetes, partitures-, i documentació de les accions (fotografies, vídeos).

Gràcies al dipòsit temporal amb promesa de llegat a favor del Museu Reina Sofia realitzat en 2014 per part de la reconeguda galerista Soledad Lorenzo, ha estat possible organitzar aquesta tardor una exposició, comissariada per Manuel Borja-Villel i Salvador Nadales, per mostrar part de les obres de la col·lecció, dividida en dues fases: la primera, Punt de trobada arrenca el 26 de setembre i finalitza el 27 de novembre i la segona Qüestions personals, obrirà les portes el 19 de desembre i es podrà visitar fins al 5 març 2018.

La selecció d’obres s’ha realitzat atenent a dos discursos diferents: Punt de trobada, aborda els conceptes d’espai i geometria i reuneix 70 obres de 14 artistes, tots espanyols. Partint dels autors més clàssics, referents a la col·lecció de Soledad Lorenzo, com Palazuelo i Tàpies, es proposa un recorregut per obres en diferents formats de reconeguts artistes, com Soledad Sevilla, o l’anomenat Grup Basc (Badiola, Irazu, Prego o Euba , entre d’altres). Tots ells treballen el concepte espacial des de múltiples òptiques. En el recorregut també serà present l’obra de l’escultora Àngels Marc -artífex també de la renovació de l’escultura espanyola- Guillermo Pérez Villalta, Perejaume, Juan Uslé, José María Sicília o Victòria Civera.

La segona part, sota el títol de Qüestions personals, a partir del 19 de desembre, se centrarà en el llenguatge figuratiu a través d’una selecció d’obres de 24 artistes, espanyols i estrangers. Partirà de l’obra de dos referents de la figuració com Luis Gordillo i Alfonso Fraile, -amb qui inaugura la seva galeria en 1986-; en el recorregut es mostraran treballs de contingut més transgressor, de Juan Ugalde, Jorge Galindo o Manuel Ocampo. Un apartat d’aquesta segona mostra es dedicarà a l’obra d’artistes nord-americans de primer rang vinculats a la Metro Pictures Gallery – David Salle, Oursler, Bleckner, Eric Fischl o George condonació; a més, es mostrarà una selecció d’obres de Broto i Barceló, al costat de treballs de Schnabel o Iñigo Manglano- Ovalle. Finalment, una de les sales es dedicarà als artistes més joves representats per la galerista, com Jeroni Elespe, Philip Frölich o Adrià Julià.

El dipòsit i promesa de llegat que la galerista va realitzar al Museu Reina Sofia està compost per 392 peces de 86 artistes, la majoria d’ells espanyols i de diferents generacions, que aborden totes les disciplines de la pràctica artística actual. Encara que predomina la pintura, l’escultura o la fotografia, preveu igualment obres sobre paper (dibuixos i gravats), obres audiovisuals i instal·lacions.
El dipòsit i promesa de llegat que la galerista va realitzar al Museu Reina Sofia està compost per 392 peces de 86 artistes, la majoria d’ells espanyols i de diferents generacions, que aborden totes les disciplines de la pràctica artística actual. Encara que predomina la pintura, l’escultura o la fotografia, preveu igualment obres sobre paper (dibuixos i gravats), obres audiovisuals i instal·lacions.

El Palau de Vidre, del Parc del Retiro, acollirà des del 6 d’octubre un projecte desenvolupat per Doris Salcedo (Bogotà, 1958) per a aquest espai. Sempre recolzada en un rigorós treball de recerca, l’artista colombiana, utilitza l’escultura i la instal·lació per abordar escenaris conflictius on la violència i les seves víctimes, la memòria i l’oblit, solen estar presents.

Palimpsesto, nom amb el qual titula el seu projecte, fa referència a totes aquelles persones que han mort ofegades a la Mediterrània i l’Atlàntic durant els últims vint anys tractant d’emigrar dels seus pobles d’origen amb l’esperança d’una vida millor i amb més llibertats. Sobre lloses realitzades amb una complexa enginyeria hidràulica, la peça escriu amb gotes d’aigua, i de manera temporal i intermitent, alguns dels noms d’homes i dones que han mort en aquestes circumstàncies de fugida.

El 17 d’octubre arrenca l’exposició dedicada a George Herriman (EE. UU., 1880-1944), considerat com un dels més importants creadors del còmic nord-americà. Pertanyent a una generació de pioners que van desenvolupar el seu treball a l’empara dels diaris que van començar a incloure tires de còmic en les seves pàgines atrets per aquest nou mitjà, el creador de de la popular tira Krazy Kat (1913-1944) va exercir una gran influència entre un ampli nombre d’artistes com Willem de Kooning o Öyvind Fahlström, així com en intel·lectuals i escriptors com ara EE Cummings, TS Eliot o Jack Kerouac.

Amb aquesta mostra es pretén elevar el còmic com un mitjà massiu d’influència artística, en contra del prejudici valoratiu del mateix com un art “inferior”, o com un subproducte artístic associat a la baixa cultura i dirigit a un públic infantil. L’exposició, comissariada per Rafael García i Brian Walker, inclourà un nombre aproximat de 120 obres, des de dibuixos originals a diaris d’època on aquests van ser publicats, mostrant no només exemples de Krazy Kat sinó també d’altres tires com Baron Bean, Embarrasing Moments o The Family Upstairs.

El 31 d’octubre s’inaugura la mostra de William Kentridge (Johannesburg, 1955), artista recentment guardonat amb el Premi Princesa d’Astúries de les Arts 2017. Des dels anys noranta ha combinat la pràctica del dibuix amb el cinema i el teatre, convertint-se en un artista multidisciplinari que ha conreat, a més, l’escenografia, el collage, el gravat, l’escultura i el videoart. A partir del 2003, Kentridge va començar a interessar-se per l’escultura i la videoinstal·lació i a incloure referències al teatre, l’òpera i el cinema en els seus nous treballs.
L’exposició que es presenta al Reina Sofia, comissariada per Manuel Borja-Villel i Soledad Liaño, explora per primera vegada la producció plàstica de l’artista a partir del teatre i de l’òpera. L’eix vertebral comprèn una selecció de sis de les seves peces, permetent un recorregut transversal que evidencia les constants de la seva trajectòria artística. Totes les peces escollides són històries d’un sol protagonista que serveixen a Kentridge per entreteixir diverses situacions i suscitar realitats més complexes.

A la imatge, William Kentridge, “Maqueta per a l’òpera Wozzek”, 2016.

Etiquetes: · ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies