9 Setembre 2018
Exposicions Girona

“Espacialisme gestual” de Teo Asensio a la Galeria Richard Vanderaa

bonart

La Galeria Richard Vanderaa de Girona inaugura la nova temporada amb l’exposició Teo Asensio. Espacialisme gestual 1961-66, amb el de recuperar de l’oblit aquest artista informalista que al seu moment va ser nominat el ‘nou nom important’ per Cirici Pellicer. És podrá visitar del 15 de setembre al 13 d’octubre del 2018.
Nascut a Barcelona el 1935, Asensio estudia dibuix i pintura a la Llotja i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi a Barcelona. El 1954 participa en una exposició col·lectiva i el 1956 celebra la seva primera exposició individual, mostrant una obra fortament influenciada pel cubisme.
El 1959 marxa a Suècia on descobreix l’art abstracte i als anys següents aconsegueix exposar la seva obra d’inclinació expressionista abstracte a Suècia,  Dinamarca, Holanda i a la Gran Bretanya.
Un cop tornat a Barcelona, funda el Grup Síntesis amb Carlos Mensa i Enric Maass i exposen com tal a Barcelona, Madrid i Palma de Mallorca. El 1962 funda el Cicle d’Art d’Avui al Cercle Artístic Sant Lluc de Barcelona i organitza el Premi de Dibuix Joan Miró. El mateix any guanya el IV Premio de Pintura Granollers.
Del 1963 al 1966 forma part de la Escuela de Zaragoza (més tard nomenat Grupo Zaragoza), amb Otelo Chueca, Santiago Lagunas, Daniel Sahun, Ricardo Santamaria i Juan José Vera. El grup exposa en aquest període a Barcelona, Lleida, Osca, Saragossa, Pamplona, Lisboa, Bagdad, Damasc, Beirut i París, e.a.
És en aquest període que Asensio desenvolupa el seu ‘espacialisme gestual’ amb una tècnica semblant al grattage d’Antonio Saura a mitjans dels anys 50. Per Saura, això era el ‘miracle de la bellesa instantània’ com explica en el seu ‘Note book‘: «...en el transcurs d’uns instants, mitjançant el gest més elemental, sobre una preparació adequada, podia entrar-se en competència amb la naturalesa i fer sorgir d’un fons inert i continu tota classe de frenètics ritmes i atzars biològics, ciclons amorosos, cristal·litzacions fastuoses i complexos teixits orgànics: un món indecís entre la formació i l’extinció, un univers de gestació i autodestrucció permanent, el miracle de la bellesa instantània.»
Amb aquesta tècnica, Asensio aconsegueix dibuixar, modelar i manipular de manera quasi escultòrica una mena de nova fguració imaginativa, on, amb els gestos, construeix figures i màquines oníriques. Anys més tard trobem una mà gestual semblant a la sèrie ‘Col·lecció Chicago’ dels anys 70 de l’artista Martin Chirino.
Tot i això, no és fins al 2006 quan és inclòs en l’exposició itinerant Informalisme a Catalunya 1957-1967 comissariada per Joan Gil (Sala d’exposicions Caixa Tarragona; Museu d’art Jaume Morera, Lleida; Museu Víctor Balaguer, Vilanova i la Geltrú. Catàleg) que es pot tornar a gaudir de l’obra de Teo Asensio.
L’última notícia que rebrem és la de la seva mort el 2016.

A la imatge, oli i llenç, 1963 de Teo Asensio.

Etiquetes: · ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies