30 juny 2016
Exposicions Madrid

El Museu Thyssen inaugura “Hortus conclusus”

bonart

El Museu Thyssen-Bornemisza presenta, fins al 2 d’octubre del 2016, una nova instal·lació temàtica amb obres de les seves col·leccions, en aquesta ocasió, al voltant de la figura literària del hortus conclusus. Comissariada per Tomás Llorens, es tracta d’una selecció de dotze obres que mostren el ressò d’aquesta imatge en la pintura europea des de l’Edat Mitjana fins al segle XX.

L’expressió Hortus conclusus apareix en el Càntic dels Càntics evocant l’Edèn, un jardí idíl·lic, tancat, creat per Déu per a l’home, del que posteriorment seria expulsat. El desig de recuperar aquest paradís perdut va ser el que va impulsar el seu caràcter poètic i el que li va fer perdurar al llarg del temps. Des de les primeres representacions medievals, basades en la interpretació cristiana del relat bíblic, fins a la diversitat de tendències artístiques del segle XX, aquesta figura s’ha anat revelant sota diferents facetes: les representacions del Paradís a l’art religiós, la pintura de jardins, que va trobar el seu punt àlgid al segle XIX amb pintors com Monet, o la diversitat de bodegons que trobem al llarg de la història de la pintura, tenen en comú aquesta reminiscència del jardí tancat original, del Paradís perdut.

La selecció d’obres comença amb la Verge i el Nen en l’Hortus Conclusus (c. 1410), d’un autor anònim alemany del segle XV, que mostra la interpretació cristiana del Càntic dels Càntics representant a Crist i al seu Mare en un jardítanca i envoltats per la font segellada esmentada en elpoema i altres imatges que simbolitzen la virginitat de Maria i el seu paper com a mare del Redemptor, i continua amb Gerro (c.1485) de Hans Memling, en el qual les espècies representades tenen una evident simbologia religiosa: els lliris al·ludeixen a lapuresa de la Verge i els de Sant Martí morats són símbol del dolor perla mort de Jesús; el gerro, en què apareix inscrit el monograma de Jesús, es convertiria així en una metonímia xifrada del jardí tancat.

A partir del segle XVI, el creixentinterès científic per les espècies exòtiques, tant vegetalscom animals, i per l’observació de la natura, va provocarun canvi de gust artístic que es posa de manifest en obres com El Jardí de l’Edèn (1610-1612), de Jan Brueghel el vell, en el qual flors i plantes mantenen el simbolismereligiós però en el qual es comença a evidenciar aquest desig deexplorar la naturalesa i les seves formes; curiositat científica queveiem també en els bodegons de l’època com Got xinès amb flors, petxines i insectes (c. 1609) d’Ambrosius Bosschaert I o Gerro amb flors i dos manats d’espàrrecs (c. 1650) de Jan Fyt.

Etiquetes: · · · · ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Avís legal   Política de privacitat   Política de cookies