28 Abril 2018
Exposicions Figueres

El Museu de l’Empordà presenta “Els Dalí de Figueres” i el número 182 de Bonart

bonart

El dia 28 d’abril, a les 12 del migdia s’ha inaugurat al Museu de l’Empordà de Figueres l’exposició Els Dalí de Figueres, la família, l’Empordà i l’art comissariada per Mariona Seguranyes i que, de fet, suposa l’inici de l’etapa que dirigeix el nou responsable del museu, Eduard Bech.

Eduard Bech, en el capítol de parlaments, ha lloat la tasca de totes les persones i institucions que han treballat per fer realitat aquesta exposició. La comissaria Mariona Seguranyes ha explicat el perquè de la mostra i ha agraït la col·laboració que ha trobat per fer factible aquesta exposició. L’alcaldessa de Figueres, Marta Felip ha posat cloenda al capítol de parlaments insistint en què es tracta d’una exposició que ningú pot deixar de veure pel que suposa per la ciutat i, també, per la família Dalí.

Els nombrosos assistents a la inauguració, a la sortida, ha rebut el número 182 de la revista Bonart, que ha col·laborat amb aquest esdeveniment i que inclou un article de Raquel Medina que fa referència a l’exposició i que reproduíem a continuació:

L’exposició Els Dalí de Figueres, la família, l’Empordà i l’art és un acurat projecte que ens planteja una relectura de l’obra de Dalí a la llum de les seves relacions familiars. Unes relacions conflictives, dramàtiques a vegades, que influeixen de manera decisiva en el personatge i que, en conseqüència, es veuen reflectides en una obra com la daliniana, que té un component autobiogràfic evident.
La comissària, Mariona Seguranyes, investigadora experta en Dalí, ha desenvolupat un laboriós treball de recerca durant els darrers quatre anys en l’arxiu familiar i altres fonts i documents, el resultat del qual és un llibre publicat per Viena edicions i aquesta exposició. La mostra inclou tota mena de documents inèdits i retrats procedents principalment del Reina Sofia, del MNAC, del Museu Abelló i de particulars que els han cedit per a l’ocasió.

El recorregut expositiu es desenvolupa en tres àmbits principals d’ordre tant temàtic com cronològic. El primer ens endinsa en l’acusada personalitat del pare, el notari de Figueres Salvador Dalí i Cusí, el seu perfil intel·lectual i el cercle de prohoms de la burgesia culta i benestant que l’envolta a Figueres, amistats i influències que posà al servei del seu fill de cara a enviar-lo a estudiar a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid i a la residència d’estudiants on coneixeria Lorca i Buñuel. Malgrat les contínues topades entre tots dos, l’orgull del pare envers les aptituds artístiques del jove Salvador fou evident en fets com ara posar al seu abast una amplíssima i moderna biblioteca internacional de llibres i revistes d’art, o arribar a ocupar-se personalment de la logística de les primeres exposicions.

El segon àmbit es refereix a la constel·lació femenina que embolcalla l’artista: la mare, Felipa, la mainadera Llúcia, l’àvia Anna i la germana, Anna Maria, amb considerable influència sentimental i religiosa. El tercer se centra en l’Anna Maria, còmplice i admiradora de Dalí des de petits, fou la seva model i secretària. Va ser un personatge clau per a la seva intel·lectualitat, l’afecció per l’escriptura i la correspondència, plena d’informació fonamental.

L’enfrontament estètic, ideològic i moral es produeix cap al 1927 –i especialment a partir de l’entrada de Gala en la vida de Dalí aquell famós estiu a Cadaqués del 1929– i trenca definitivament l’harmonia. Dalí esdevé inspirador dels surrealistes i es deslliura de la influència familiar. L’Anna Maria enyora aquell germà angelical a qui acusa d’haver esdevingut un dèspota sense escrúpols. La família arribà a expulsar-lo del seu si davant les provocacions del geni i va considerar sempre Gala un obstacle interposat entre ells. Se succeïren els episodis d’intents de reconciliació (1935, 1948…), falsos retrobaments en què les publicacions La vida secreta de Salvador Dalí (1942); el llibre de l’Anna, Salvador Dalí vist per la seva germana (1949), i el Memoràndum del mateix Dalí com a resposta tingueren el seu impacte. Malgrat tot, els germans sempre mantingueren un fil de contacte.

Una història familiar espinosa –respecte a la qual Seguranyes ens ofereix noves dades aclaridores– que constitueix un aspecte clau per entendre la complexitat psicològica del personatge i artista, i el pes en la seva obra”.

A les imatges, inauguració de l’exposició en el Museu de l’Empordà, repartiment del número 182 de Bonart i imatges de l’exposició. A la fotografia de família: D’esquerra a dreta, una minyona, Felipa Domènech, Salvador Dalí Cusí, Salvador Dalí Domènech, Catalina Domènech, Anna Maria Dalí Domènech i l’àvia Maria Anna Ferrés, al Llaner, c. 1910. A la barca, el mariner anomenat Beti. Fotografia, tiratge actual. Arxiu Pere Vehi, Cadaqués.





Etiquetes: · · · · ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies