13 Gener 2015
Notícies Barcelona

El febrer s’inaugura el Museu de cultures del Món

bonart

Barcelona tindrà des del mes de febrer de 2015 un nou Museu de Cultures del Món que ocuparà els espais de la Casa Nadal i de la Casa del Marqués de Llió al carrer Montcada, dabant del Museu Picasso, dos edificis històrics que al llarg de les últimes dècades ja han acollit altres centres museístics, com el Museu Tèxtil i de la Indumentària o la seu de les exposicions temporals del recentment inaugurat Museu del Disseny de Barcelona. El Museu presenta una part molt important del préstec en comodat durant vint anys a l’Ajuntament de Barcelona d’una part considerable de la col·lecció de la Fundació Folch, creada per l’empresari Albert Folch i dirigida en l’actualitat per la seva filla Stela Folch: prop de 2.400 objectes d’art representatiu d’Àfrica, Àsia, Amèrica i Oceania, que es complementen amb fons del Museu Etnològic de Barcelona i de destacades col·leccions privades del país, com ara la Fundació Arqueològica Clos i la Col·lecció Arqueològica Duran Vall-llosera. El Museu de Cultures del Món és una plataforma de difusió i coneixement de la creació artística de cultures d’Àsia, Àfrica, Amèrica i Oceania que vol donar visibilitat al patrimoni que Barcelona i els seus col·leccionistes han aplegat des de finals dels anys quaranta: un testimoni de primera categoria sobre la relació de l’home amb l’univers, les seves creences i els seus rituals.

Una figura antropomorfa de llautó, del poble edo del Regne de Benín; un reimiro de la cultura rapa nui de l’Illa de Pasqua, de fusta tallada i obsidiana negra; una figura funerària tau tau, de fusta, cotó, petxines i cabell, de les illes Cèlebes, a Indonèsia; un cap de pedra que representa un Bodhisattva, de l’antiga regió de Gandhara, Afganistan-Pakistan, i un got de ceràmica policromada de la cultura mochica, són peces d’una bellesa excepcional, elaborades amb materials diversos en diferents llocs del planeta. Parlen de cultures i civilitzacions antigues i ens permeten introduir-nos en un món de creences i rituals. Fan que el visitant es pregunti sobre la creativitat dels homes i la seva capacitat per inventar mites que expliquin el misteri de la vida. Són, en definitiva, una invitació a la comprensió, a la tolerància, al reconeixement de la diversitat cultural i a l’entesa entre els pobles.

Amb aquesta doble finalitat, artística i social, cultural i educativa, neix el nou Museu de Cultures del Món de Barcelona, un equipament dedicat a l’art d’Àfrica, Àsia, Amèrica i Oceania. El contrast amb l’entorn gòtic dels edificis que acullen les peces és un atractiu de la visita i té un significat simbòlic: de reconeixement, fascinació i apropament.

De Benín a Costa Rica

L’exposició permanent comença a l’Àfrica amb l’art de l’antic Regne de Benín i la cultura dels fang de Guinea Equatorial. També dedica atenció a les cultures de l’Àfrica occidental i de l’Àfrica central: figures cerimonials, màscares, figures reliquiari destinades al culte de les divinitats tutelars, als rituals de la fertilitat i a la protecció dels esperits. Recull obres dels pobles dogon, ioruba, senufo, baulé, bembe, songye, bamana i pende, entre d’altres. El recorregut es tanca a Etiòpia, un dels bressols culturals del continent, amb les sorprenents manifestacions d’art cristià.

La primera planta està dedicada a les peces d’Oceania i Àsia. Comença amb les arts de Nova Guinea. Un dels seus eixos principals és la Casa dels Homes, de l’àrea del riu Sepik. També s’hi mostren les cerimònies d’iniciació dels abelam, les cerimònies funeràries dels asmat, les màscares i les antigues escultures descobertes a la regió del riu Karawari. Les sales d’Oceania es tanquen amb una breu aproximació als rituals i la pintura sobre escorça d’Austràlia i a les arts de la Polinèsia.

L’àrea d’Àsia comença amb dues sales dedicades a les illes Filipines i a Indonèsia. L’Índia, amb dues sales més, aplega les representacions escultòriques de Vixnu i Xiva, del segle V al XVI, escultures i elements arquitectònics dels segles XVII, XVIII i XIX. Una de les seves atraccions és l’espai dedicat a l’art indogrec de Gandhara, d’una bellesa extraordinària, que exemplifica la fusió de les formes i la iconografia pròpies de l’art grec clàssic amb la religió budista, així com també l’expansió del budisme a l’Àsia central. El recorregut prossegueix amb un espai dedicat a l’art del Tibet, la seva imatgeria i les pràctiques religioses tàntriques, i acaba amb dues últimes sales destinades a l’expansió del budisme a Tailàndia i Birmània. A la segona planta trobem tres sales dedicades al Japó, la Xina i Corea.

Per acabar, sis sales dedicades a l’Amèrica precolombina: des de Mesoamèrica, amb les figures funeràries de ceràmica procedents de l’occident de Mèxic, fins a les ceràmiques de la Gran Nicoya i del vessant Atlàntic, a les Terres Altes de Costa Rica. El recorregut es tanca amb una aproximació a les arts de les cultures precolombines de l’àrea andina, des de les figuretes femenines de Valdivia del 3.000-1.500 aC a l’imperi inca.

A més de les obres originals, l’exposició permanent es reforça amb un conjunt de recursos museogràfics interactius i audiovisuals basat en el fons gràfic, fílmic i documental del Museu Etnològic de Barcelona i de la Fundació Folch, que permet aprofundir en diferents aspectes relacionats amb les cultures i els paisatges presents a les sales. Paral·lelament a l’exposició permanent s’organitzaran mostres temporals (la primera, dedicada a l’escriptura) i activitats educatives. El nou museu compta amb les aportacions d’especialistes d’arreu del món que han dut a terme un acurat estudi de les peces. Entre els assessors del museu hi ha personalitats de renom internacional de totes les àrees.

Una col·laboració entre institucions públiques i col·leccionistes privats que ve de lluny

El nou museu forma part de la història de Barcelona. És hereu de les col·leccions creades per l’Ajuntament de Barcelona al llarg del segle XX i de la passió pel col·leccionisme. L’antropòleg August Panyella, primer director del Museu Etnològic de Barcelona; el col·leccionista i empresari Albert Folch, i l’escultor i antropòleg Eudald Serra són els tres personatges principals de la gènesi de la major part de les col·leccions que avui podem apreciar a les sales del Museu de Cultures del Món. En els anys cinquanta, Albert Folch va participar en el finançament de nombroses expedicions del Museu Etnològic, en un cas únic de col·laboració entre les institucions públiques i la iniciativa privada al nostre país. Aquestes expedicions permetien fer treballs de camp, recopilar informació i documentació gràfica, i comprar peces úniques. Una bona part de la col·lecció d’Albert Folch, gairebé quatre mil peces, va ser cedida al museu. Paral·lelament es va crear la Fundació Folch, que va incrementar les seves col·leccions amb l’adquisició de nombroses obres en el mercat de l’art internacional i va dedicar els seus esforços a gestionar els seus fons i promoure l’estudi i la divulgació de les cultures del món. La complicitat entre August Panyella i Albert Folch va trobar la seva traducció en múltiples viatges i estudis. Per la seva banda, Eudald Serra va tenir un paper molt important a l’ADLAN, com a impulsor de l’art d’avantguarda en els anys trenta. Com altres artistes contemporanis, es va sentir atret per l’art no europeu i el 1935 es va traslladar al Japó, on va residir durant tretze anys i va començar a Hokkaido una sèrie d’escultures d’“antropologia plàstica” que també es van incorporar al Museu Etnològic.

Amb el mateix esperit de col·laboració entre institucions públiques i col·leccionistes privats, neix aquest nou museu que vol transmetre als visitants el rigor i la passió de les persones que van aplegar aquestes col·leccions.

Un escenari majestuós

La Casa Nadal és el resultat de la unió de dos edificis del segle XIV que Jeroni Nadal va convertir en un de sol el 1637. Entre els elements arquitectònics destaca una finestra de la planta baixa, decorada amb els bustos d’un home i d’una dona, retrats del mercader que va adquirir la casa el 1546 i de la seva esposa. Per la seva banda, la Casa del Marqués de Llió, a la cantonada del carrer Montcada i del carrer de la Barra de Ferro, es remunta originàriament al segle XIII. El 1705 va ser adquirida pel pare del primer marqués de Llió, de qui pren el nom. Els elements més característics són el pati central, amb l’escala noble, una galeria coberta sostinguda per petits pilars i les bigues policromades del segle XIV. Del 1982 al 2008 va ser la seu del Museu Tèxtil i d’Indumentària i posteriorment, fins al 2012, del Disseny Hub Barcelona (DHUB).




Etiquetes: · · · · · · · ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies