Exposicions

Domènech i Sánchez a la Sala Rusiñol

bonart sant cugat del vallès - 06/03/18

Sala Rusiñol Domènech i Sánchez

La Sala Rusiñol de Sant Cugat de Vallès presenta el 9 de març a les 19.30 h. una exposició de Domènech i Sánchez.

Començà la seva trajectòria d’exposicions l’any 1985. A partir d’aquest moment la seva obra ha estat exhibida a les principals ciutats del nostre país així com a França, Alemanya, Regne Unit, Estats Units i Mèxic. També cal destacar la seva participació en exposicions col·lectives i en concursos tant dins com fora de les nostres fronteres. Guanyador de prestigiosos premis de pintura, també trobem obra seva a museus com el Museu del Futbol Club Barcelona, el Museu Olímpic de Lausanne o la Fundació Farrés Planella, entre d’altres.

Les seves obres són fruit d’una investigació dels materials que empra i, especialment, de la plasmació d’una sensibilitat cap a l’entorn dels sentiments i estats anímics que ell o la model projecta i que trasllada a la tela. Ens trobem davant d’un artista amb una tècnica pròpia. Un artista que pinta a base de treure l’empastament matèric. Com l’escultor que descobreix la imatge immersa dins el bloc de pedra, ell fa sorgir la figura des del magma inert de la pintura que va treient amb dissolvent d’essència de trementina xopa en draps de cotó, que li serveixen com a paper de vidre que desgasta la superfície fent aparèixer taques que inciten la imaginació.

Domènech i Sánchez és una persona honesta que explica la realitat que l’envolta, la qual emergeix d’una boirina que és el misteri de l’existència. La figura femenina és per a ell l’eix central de la inspiració, ja que creu en la dona –esposa, mare, filla...– com a expressió màxima de la creació i la sensibilitat humanes. Però també atrauen la seva atenció les fruites saboroses del plaer, el pas del temps que ho canvia tot contínuament, els pensaments que s’envolen com ocells, les barques que són promeses de viatges, el joc que es desenvolupa a l’escaquer de la vida, la ceguesa que patim respecte a tantes coses, el reflex de les persones al mirall que confonem tant sovint amb les persones mateixes, el desig de justícia simbolitzat en una balança, la recerca del refugi d’una llar moblada, les partitures musicals que aporten ordre al sentiment… El pintor busca donar a conèixer la manifestació de la vida i el fet espiritual que l’acompanya, i ho aconsegueix plenament amb uns quadres d’una força corprenedora.