Exposicions

"Cross-Dressing" de Daniel Verbis a la Galeria Pilar Serra

bonart madrid - 03/04/19

Galeria Pilar Serra Daniel Verbis

La galeria Pilar Serra presenta, fins al 25 de maig, l'exposició de Daniel Verbis, Cross-Dressing. Segons Verbis en l'art, quan unes coses es fan passar per altres, s'està materialitzant l'inexplicable, o el que és el mateix, s'està demostrant que res és fix, que el significat de les obres, per més que s'intenti, no està subjecte a l'estricte mandat de la raó i que el sentit és fluid, alterable, mutable, que es diu el que es fa, però que altres vegades no es fa el que es diu. Les idees i les paraules són banderetes que alcem segons convingui però que, finalment, se les emporta el vent. En aquest comerç del significat de l'art dominen les coses extremes (a és A majúscula) o les simplificacions (A és A, B significa B). Tanmateix, és cert que l'obra d'art no resisteix la seva més absoluta nuesa i s'ha de vestir amb algun discurs - de resistència, sacrifici, luxe, disciplina, literalitat, novetat, santedat, mal ..., o el que és pitjor, calculada pertinència social. Encara Verbis fa les seves obres amb absoluta autonomia és possible establir certes correspondències que facin que les seves obres vagin una mica més enllà del seu plasticitat immediata i arribin a un cert interès sistèmic. "Entre la duresa anomenada rigorosa del vidre, geomètricament ordenat, i la fluïdesa de les molècules toves i lliscants, hi ha un material intermedi que la tradició deixava per al gineceu (...): vel, tela, teixit, drap, drap, pell de cabra o de xai, anomenada pergamí, cuir escorxat d'un vedell pelat o escorxat, anomenat vitela, paper flexible i fràgil, llanes o sedes, totes les varietats planes o guerxes en l'espai, embolcalls del cos o suports de l'escriptura, que poden fluctuar com una cortina, ni líquid ni sòlid, és clar, però amb una mica de tots dos estats. Plegable, desgarrable, extensible ... topològic. Immòbils o efímeres, les protuberàncies o les esquerdes sobre el marbre, o les ondulacions en l'aigua no es comporten ni en l'espai ni en el temps com els plecs d'un teixit drapejat que flota, però que roman temporalment dret. Com si, dura i suau, resistent i tova, la carn dubtés entre fluid i sòlid, els estudiosos dels éssers vius utilitzen intel·ligentment la paraula: teixit."