Creació-destrucció Rosselló al Tinglado

Josep Maria Rosselló ha tornat a exposar al Tinglado 1 del port de Tarragona amb una proposta que ve de lluny i es projecta cap al futur amb la força i la voluntat de continuïtat. Creació Destrucció és el leitmotiv d’una transformació, la metamorfosi de l’obra d’art i, també, l’oportunitat que Rosselló comparteix amb els joves artistes Foham Fonezs, Aureol Sanz i Miguel Falgás, que han agafat el testimoni en la cursa d’aquest procés viu.

Josep Maria Rosselló actua com a transmissor dels seus sabers; fa de vas comunicant que bessa coneixements apresos en les ombres de les daurades muralles tarragonines que el van veure néixer, i a les nits de teatre i carnaval a Sitges, a Roma, a Madrid. Rosselló ens promet noves accions, nous reptes, eco dels herois d’una seva mitologia pròpia, empeltada de la blavor suburenca i del gust dolç de la malvasia. Per Sant Jordi tornarà amb Federico Garcia Lorca i la incògnita visita a Tarragona mentre ens parla de Tecla i la recentment descoberta humanitat d’una santa inventada. Agitador cultural, Rosselló sap moure els fils d’un teatre de titelles arruïnat i cada cop més depauperat que és el món actual. Amb l’entusiasme i la col·laboració d’amics, com el fotògraf documentalista Pep Escoda, amb la implicació (mínima) de les institucions tarragonines, amb la complicitat dels qui creuen (encara) en l’acció social i alliberadora de les pràctiques artístiques Josep Maria Rosselló destrueix el gran llenç, el retalla en trossos i el reparteix entre els seus acòlits en un acte simbòlic de comunió que el fa comunicador i entendridament valerós portador de la humanitat adolorida, gegant Cristòfor que upa els nous, incipients creadors.

Rosselló dona l’alternativa a tres joves grafiters, pintors de murs, que treballen dins el Tinglado 1 sota la premissa de la llibertat d’expressió en el context actual marcat pels atemptats terroristes i els assassinats als ninotaires francesos de Charlie Hebdó. Fa deu anys en aquest mateix espai Rosselló en convocava altres tres i els proposava aquest exercici pràctic que tenia com a resultat els cadàvers exquis, poema, pintura, obra realitzada a tres mans, a cegues, en un joc surrealista ideat per Dalí, Lorca i Buñuel.

Les quatre grans teles murals, Crists de resurrecció i Cristo gitano, varen ser realitzades el 1984 en l’escenari del teatre Quirino de Roma amb motiu del Festivale de la Pasqua al costat de l’actuació de La Cuadra de Sevilla, el Ballet Nacional de Madrid, Enrique Morente, Manolo Sanlucar i Vicente Amigo, dirigits per Salvador Tàvora en La Pascua popular flamenca, una obra de teatre, pintura, ball, art total, a partir d'una idea de José Monleon. Aquelles teles escenogràfiques executades durant les quatre representacions varen restar guardades molts anys, enrotllades i per fi retrobades en un magatzem madrileny. Rosselló les va restaurar, en la mesura de la possibilitat. Les teles pintades eren el fruit d’una performance d’action painting i per tant força efímeres, malgrat tot han perdurat fins que el mateix creador els ha donat el toc de gràcia, retallant-les i repartint-les entre els visitants de l’exposició. Metamorfosi d’Ovidi a Kafka.

Al mateix temps també ha estat exposada l’escultura Venus de Saint Phale, realitzada el 2004 a sis mans al costat de Royo, mestre del tapís, i Bartolozzi. La força de la col·laboració entre artistes és l’altre missatge que Rosselló transmet i que vol fer perdurar en els llibres d’artista que seran oferts al Port de Tarragona i al Museu d’Art Modern de la diputació de Tarragona com a Cadavre Exquis d’aquest procés teòric portat a la pràctica. Executat i esperant la pasqua de resurrecció, mentre els ametllers estan florint als camps de la tarraconense.

A la imatge, detall de Cristo gitano. Quadre-Mur que ha estat indultat en el procés de metamorfosi dut a terme per J.M.Rosselló a Tinglado 1 de Tarragona.