12 Juny 2019
Reportatges Venècia

Catalunya presenta un projecte de Pedro Azara a Venècia

gisela chillida

L’Institut Ramon Llull presenta a la 58a edició de la Biennal d’Art de Venècia un projecte multidisciplinari comissariat per l’arquitecte, investigador i docent Pedro Azara, que proposa una reflexió sobre la nostra relació pulsional amb les estàtues, de la iconoclàstia a la idolatria.

Catalonia In Venice_To Lose Your Head (Idols). Estructurada al voltant de quatre pilars: una performance, un documental, un llibre d’artista i una exposició, té la participació de l’actor Marcel Borràs, l’arquitecte Albert García-Alzórriz i els artistes David Bestué, Perejaume, Francesc Torres, Lúa Coderch, Lola Lasurt i Daniela Ortiz. Al pavelló català, situat als Cantieri Navali de l’illa de San Pietro de Venècia, s’exposen quatre monuments escultòrics que il·lustren i contextualitzen els fenòmens d’adoració i destrucció d’imatges.
Aquesta serà la sisena vegada que l’IRL presenta Catalunya a la Biennal d’Arts Visuals de Venècia en el marc dels Eventi Colateralli. El projecte fou escollit per un comitè d’experts nomenat per l’IRL, presidit per l’artista Dora García, i que tingué com a vocals João Fernandes, subdirector del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía; Carles Guerra, director de la Fundació Tàpies, i Cèlia del Diego, crítica d’art i directora del centre d’art La Panera.

Un projecte. Quatre pilars. A To Lose Your Head (Idols) s’aborda des de la teoria de l’art i l’estètica la destrucció d’escultures localizades en l’espai públic. Atacs i actes de veneració que demostren que amb algunes manifestacions estètiques sovint establim un vincle emocional que ens supera i que va més enllà dels seus valors plàstics o, fins i tot, religiosos i culturals. Són imatges que ens mouen, imatges que desperten reaccions apassionades, imatges que “ens poden fer perdre el cap”.
El corpus teòric neix d’una de les classes d’estètica que Pedro Azara imparteix a la Facultat d’Arquitectura de la Universitat de Barcelona i que alhora enllaça amb algunes de les seves investigacions sobre la iconoclàstia i la iconodúlia. Alhora, es relaciona estretament amb la seva estada a Síria i l’Iraq en diverses missions arqueològiques, dos enclavaments que des del 2015 han estat afectats per l’aniquilació de patrimoni a causa de l’extremisme religiós.
Azara es pregunta, i ens pregunta: per què destruïm imatges? El comissari i arquitecte apunta a la inevitabilitat de la desaparició. Per ell, la destrucció, lluny de ser un drama, és pròpiament un símptoma de l’èxit de l’obra. “L’estàtua ha aconseguit el seu propòsit de motivar-te.”
Pedro Azara ens recorda: “Ens lamentem per les ruïnes, però per què ens lamentem? Són les mateixes estàtues les que decideixen tornar a ser pedra, a punt per tornar a ser utilitzades de nou. La ruïna és un trànsit.”

La ‘performance’. Un dels quatre eixos sobre els quals gira el projecte és la performance Ella s’apropia en present, duta a terme en diferents punts de l’espai públic venecià per l’actor Marcel Borràs i la quietista Marta Aguilar. Durant els tres dies que dura l’obertura i en diferents franges horàries, alguns visitants seran convidats a recrear actes d’adoració i destrucció en el cos de l’actriu amb diferents materials i objectes –ous, pintures, piruletes, banderes, espelmes, pintura o rams de flors–, que prèviament hauran pogut adquirir en una màquina expenedora situada a l’interior del pavelló català. El comissari del projecte català, Pedro Azara, i l’artista Marcel Borràs contextualitzaran cadascuna de les escultures reencarnades per Marta Aguilar de manera que els assistents –organitzats en grups d’una vintena de persones– s’enfrontaran directament a les imatges que componen el corpus escultòric i teòric de l’exposició.

L’audiovisual. Ulls/Ulls/Ulls/Ulls, d’Albert García-Alzórriz, rodat en un magatzem barceloní on es conserven fragments d’estàtues retirades de la via pública pel seu deteriorament a causa d’actes vandàlics, explora a través del llenguatge audiovisual l’ambivalència de la imatge, la matèria i la subjectivitat.

Un llibre d’artista. Publicat per l’editorial Tenov, inclou diverses reflexions al voltant del tema de l’exposició –en forma de textos i imatges– dels artistes Perejaume, Francesc Torres, David Bestué, Lúa Coderch, Lola Lasurt i Daniela Ortiz. El llibre recull també documentació sobre els quatre monuments catalans que seran a Venècia, a més de les intervencions que hi fan el cineasta Albert García-Alzórriz en col·laboració amb el poeta Gabriel Ventura, el dramaturg Marcel Borràs i l’arquitecte Tiziano Schürch.

L’exposició. Un total de quatre monuments originals amb una biografia complexa a l’esquena ompliran el pavelló català. Es tracta d’exemples d’escultura pública que en els últims anys han suscitat manifestacions apassionades, ja sigui actes d’amor o d’odi. Concretament, es tracta del Pas de Setmana Santa del Sant Enterrament (1942-1944), de Salvador Martorell, procedent del Gremi de Marejants de Tarragona; el Monument als caiguts (1963), de Genaro Iglesias, actualment al dipòsit municipal de l’Ajuntament de Balaguer; el Record d’un malson (1991), de Joan Brossa, que està en exposició permanent al Museu de la Història de la Immigració a Catalunya, i el Monument a Lluís Companys (1998), de Francisco López, situat a la cruïlla del passeig de Sant Joan de Barcelona.
Per altra banda, al pavelló, a més d’aquestes quatre escultures presents físicament a la biennal, se’n documenten onze més que també han estat objecte de reaccions viscerals. Es tracta de la reproducció en paper de la intensa cerca que Azara i el seu equip han realitzat i que recopila documents, publicacions i altra memorabilia. Entre les estàtues documentades, hi trobem El xut de Francesc Carulla, a l’estadi del FC Barcelona; La Victòria (1940), de Frederic Marès, retirada de la via pública el 2011; el Monument a Camarón, de Nacho Falgueras, o Estàtua eqüestre a Francisco Franco, realitzada per Josep Viladomat.

A la imatge, Ella s’apropia en present. Marcel Borràs, 2019. Marta Aguilar imitant el monument de Josep Clarà a les víctimes. Via Favència. Dipòsit de Barcelona. Imatge Lluís Tudela.

Etiquetes: · · ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies