29 juny 2018
Biblioteca Girona

Biblioteca: “Dalí: Acadèmia neocubista i altres obres”

anna carreras

El llibre Dalí: Acadèmia neocubista i altres obres, de Jordi Falgàs, és el tercer volum de la col·lecció Monografies del Museu de Montserrat, de Publicacions de l’Abadia de Montserrat. En la primera part del llibre el protagonista és el quadre Acadèmia neocubista, de Salvador Dalí, lliurat al Museu del Monestir l’any 1998 per la senyora Josefina Cusí i estudiat pel membre del consell assessor del Museu del Monestir, Jordi Falgàs, especialista de Dalí i doctor en història de l’art per les universitats de Wisconsin-Madison i de Barcelona. El llenç és un autoretrat de l’artista, una celebració del tors masculí, de la bellesa acadèmica, però Dalí, a partir de les lliçons d’aquesta acadèmia, demostra com es pot crear un nou llenguatge pictòric que va més enllà del cubisme. Culminació de l’etapa de joventut del pintor de Figueres, Acadèmia neocubista  és la pintura de més dimensió que havia pintat Dalí fins aquell moment i la més complexa des del punt de vista de la iconografia i el simbolisme. En aquesta pintura, homenatge a la visita que Dalí fa a Picasso l’any 1926 a París, hi ha, en els seus 190 per 200 centímetres, molts elements que recorden Picasso, com ara les geomètriques figures femenines vestides amb túniques inspirades en obres del malagueny. Dalí i els surrealistes van aprendre que la lliçó de Picasso representava la possibilitat d’adoptar noves formes visuals per representar la realitat entre el jo i l’espai.
La controvertida figura masculina de l’acadèmia –Neptú, Apol·lo, mariner i nu acadèmic per a uns, sant Sebastià per a d’altres– també és un alter ego de Dalí. És una celebració hedonista del cos daurat pel sol que, tal com testimonien les fotografies de l’època, tant li agradava lluir al mateix Dalí durant els mesos que passava a la casa familiar de la platja des Llaner. Sensualitat i joie de vivre eren temes essencials per a Picasso des de principis de la dècada, i en aquesta obra Dalí va començar a reinterpretar-los amb al·lusions a l’homosexualitat i al sacrifici, angoixes que sens dubte eren latents en la seva relació amb García Lorca.
En la segona part del llibre Dalí: Acadèmia neocubista i altres obres, el protagonisme és per als dibuixos de Dalí cedits per Josefina Cusí al Museu de Montserrat i el catàleg d’obres corresponent. Aquesta col·lecció de dibuixos pertany als anys de la vida de Dalí que Rafael Santos Torroella va batejar com “l’època de Madrid”, des de la darreria del 1922 fins a mitjan 1926; és a dir, des de l’ingrés de Dalí a la Residencia de Estudiantes i a la Escuela Superior de Bellas Artes de San Fernando de Madrid fins a la seva expulsió definitiva d’aquesta escola. El Madrid dels anys vint, majestuós i decadent al mateix temps, també va proporcionar a Dalí l’oportunitat de conrear una imatge de si mateix, que ja aleshores era molt cuidada i estudiada, a mig camí entre el dandi i el bohemi.

Etiquetes: ·

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Avís legal   Política de privacitat   Política de cookies