14 març 2020
Reportatges Barcelona

Barcelona i els Quatre Gats

natàlia lloreta pané

Situem-nos breument en la primera meitat del segle XIX. Barcelona era només la ciutat vella i tenia 187.000 habitants comprimits i encerclats a l’interior de sis quilòmetres de muralla. Habitatges, carrers i places ocupaven un 60% de l’espai que deixaven les grans casernes, els hospitals i les nombroses esglésies i convents. La ciutat feia pudor, era densa, fosca, estreta i insalubre, però la seguretat manava i no era permès construir fora muralla. 

No va ser fins a l’any 1854, recentment encetat el bienni progressista, que s’aprovà el demandat pla d’enderrocament de les muralles, un fet que va permetre finalment obrir la ciutat i projectar un eixample que la unís amb els barris de Gràcia, Hostafrancs, Sant Andreu i Sant Martí. I, sobretot, va permetre pensar en una nova planificació urbanística que aplicava els corrents higienistes i la joia de viure als nous habitatges. No exempt de polèmica, i en contra de la voluntat de l’Ajuntament barceloní, el govern de l’Estat va aprovar el pla Cerdà de manera inapel·lable el 14 de setembre del 1860. Per posar la primera pedra a la plaça Catalunya vingué de Madrid la reina Isabell II i, a partir de llavors, Barcelona va disposar de mil cent hectàrees de terreny per urbanitzar, construir i decorar. És a dir, per transformar-se i modernitzar-se. L’aprovació del pla Cerdà just va coincidir amb l’inici de la devastadora plaga de la fil·loxera a França, que va propiciar l’exportació de vi català. Començava la febre d’or, a la qual se sumava també el final de les colònies, i molts indians carregats de la fortuna de les Amèriques tornaven a Catalunya i trobaven en el nou eixample una ocasió d’inversió –i especulació– perfecta. L’any 1888 Barcelona es va posar guapa per primera vegada per ser escenari de la gran exposició universal. Arribaven visitants i inversors. La burgesia catalana tenia diners, forces i orgull per modernitzar tant la ciutat com la societat, i va trobar en l’arquitectura modernista una via pròpia de representació. El modernisme català és una tempesta perfecta. 

Però no només l’Eixample es transformava. La ciutat vella va viure una necessària baixada de densitat poblacional i alguns edificis, sobretot els religiosos, foren traslladats a aquesta part nova més noble, més àmplia i més lluminosa, de manera que es buidaven alguns solars. Aquest fou el cas del número 3 del carrer Montsió (llavors Montsión), on els germans Martí, dedicats al sector tèxtil, encarreguen una casa a un jove arquitecte anomenat Josep Puig i Cadafalch. El resultat fou la Casa Martí, un edifici modernista d’inspiració medievalista, que a partir del 1897 allotjaria, als seus baixos, un indret mític del modernisme: Els Quatre Gats.

Aquesta taverna cabaret esdevingué l’epicentre de tota una generació d’artistes i de la vida bohèmia de Barcelona. Concebut i promogut pels pintors Miquel Utrillo, Santiago Rusiñol i Ramon Casas, finançat pel banquer Manuel Girona i regentat pel personatge Pere Romeu, Els Quatre Gats va esdevenir el primer local multidisciplinari de Barcelona. “Por sus botellas es taberna; por sus mesas, merendero; por sus bancos, posada; por su arquitectura, palacio; por sus panoplias, sala de armas, y por sus cuadros, museo.” Així el definia La Vanguardia després d’obrir les portes el dissabte 2 de juny del 1897. Els Quatre Gats era cerveseria, restaurant, sala d’exposicions, escenari de concerts, teatre d’ombres xineses, espai de tertúlia de literats… un indret certament canalla, de portes obertes, lliure i llibertí que deixava fluir l’acció. Els promotors del local havien tots quatre visitat el mític local Le Chat Noir de Montmatre i el que volien era traslladar la modernitat viscuda a París a Barcelona. Del 1897 al 1903, Els Quatre Gats va ser un dels principals motors de modernitat i modernisme, i un espai mític i referencial de sociabilitat, experimentació, acràcia i bohèmia.

Exposició a la galeria Gothsland. 122 anys després de l’obertura d’Els Quatre Gats, la galeria Gothsland proposa una  nova revisió de la personalitat i el llegat d’aquest local i de la colla d’artistes que reunia. Barcelona i Els Quatre Gats, un gir vers la modernitat és una exposició de línia museística que mostra més de 120 peces, algunes de les quals inèdites, reunides després d’anys de recerca i documentació. L’exposició mostra una selecció d’obres –pintures, cartells, escultures, dibuixos– d’artistes com ara Ramon Casas, Joan Cardona, Pablo Gargallo, Xavier Gosé, Lluís Graner, Adrià Gual, Manolo Hugué, Joan i Josep Llimona, Eliseu Meifrèn, Ricard Opisso, Joaquim Sorolla, Pau Roig, Santiago Rusiñol i d’altres, juntament amb peces de mobiliari modernista. 

L’exposició no pretén ser un déjà vu de les obres més cèlebres i destacades del modernisme català, entre altres coses perquè aquestes formen part de col·leccions privades o de grans museus. A la galeria Gothsland totes les obres exposades són propietat de la galeria i aquest és precisament el seu valor afegit: el treball de recerca i documentació previ permet fer una lectura augmentada que fa possible aprofundir en les relacions entre els artistes i en figures que la història ha col·locat injustament en un segon pla. Barcelona i Els Quatre Gats, un gir vers la modernitat proposa una sincera immersió en l’ambient artístic d’aquell període daurat, fecund i prolífic de l’art català. Totes les obres estan a la venda amb preus que oscil·len entre els 300 euros i el milió i escaig. L’única peça no vendible és una enorme bicicleta de roda alta que presideix l’entrada de la galeria. 

Aquesta es converteix en la cinquena exposició dedicada a Els Quatre Gats; les anteriors es van fer a la Sala Parés, l’any 1954; als EUA (The Art Museum de la Princeton University i al Hirshhorn Museum and Sculpture Garden, Smithsonian Institution de Washington DC), l’any 1978; Picasso i Els Quatre Gats, al Museu Picasso, el 1995, i, finalment, Els Quatre Gats, de Casas a Picasso, al Museu Diocesà, el 2005.

Quatre perles d’Els Quatre Gats. Preguntat per quines són les quatre perles de l’exposició, el director de la galeria, Gabriel Pinós, fa la següent tria personal. La primera, un retrat d’Antoni Gaudí amb llapis sobre paper fet pel dibuixant Ricard Opisso. La singularitat d’aquesta obra és doble: per una banda, és un dels pocs retrats que hi ha de l’arquitecte i, per l’altra, és un dibuix de la seva agonia, realitzat el 9 de juny del 1926 a l’hospital de la Santa Creu, un dia abans de morir després de ser atropellat per un tramvia i confós per un vagabund perquè anava indocumentat i vestit de qualsevol manera. 

La segona perla, i també fet per Opisso, és un retrat de dimensions reduïdes del personatge Carles Casagemas i Coll, un dels amics íntims de Picasso en la seva joventut, amb qui compartia estudi a Barcelona. La figura de Casagemas no es recupera fins al cap de bastants anys i serà el mateix Opisso qui en parlarà de manera extensa en les seves memòries. Per l’amor no correspost d’una noia, Casagemas se suïcida amb 21 anys el 1901, un fet que provoca un gran impacte emocional en Picasso, que acaba traslladant a la seva pintura.

La tercera és un oli sobre tela de Santiago Rusiñol titulat Enric Clarasó al seu taller. Es tracta d’una pintura del 1889 que mostra una vista interior del primer Cau Ferrat, l’altre gran epicentre del modernisme. Abans que a Sitges, on Rusiñol es trasllada a partir del 1894, el Cau Ferrat s’origina a l’estudi que tenia Enric Clarasó al carrer Muntaner de Barcelona, on Rusiñol guardava la col·lecció de ferro i forja que havia mostrat l’any 1888 a l’Exposició Universal de Barcelona. 

I quarta, la imatge de capçalera de l’exposició i el llibre, que és el retrat majestuós de Pere Romeu i la seva capa, fet per Ramon Casas a l’interior d’Els Quatre Gats, publicat a Pèl i Ploma l’any 1900 i també publicat al número 1 de la revista Arte Joven, del 1901, impulsada per Pablo Picasso. 

El llibre. Per arrodonir i dimensionar encara més l’ambient d’Els Quatre Gats, la galeria Gothsland edita un llibre que porta el mateix nom que l’exposició i que proposa una lectura ampliada i immersiva des d’un punt de vista històric, teòric i crític. El llibre té la col·laboració d’experts i historiadors com ara Vinyet Panyella, Juan Carlos Bejarano, Sebastià Sánchez Sauleda, Pau Medrano-Bigas i el mateix Gabriel Pinós. Tots ells també han col·laborat en la selecció de les peces de la mostra.

Com a contrapunt literari, el fil conductor del llibre són uns textos de Ricard Opisso escrits durant els anys 50 que rememoren els temps d’Els Quatre Gats. Inèdites en la seva major part, aquestes memòries aporten calidesa vivencial al relat del llibre i li transfereixen també certs tocs d’humor gràcies a un anecdotari variat que s’ha d’entendre en aquell context del tombant de segle. Explica Opisso, per exemple, la visita que va fer la prostituta de Tolouse Lautrec a Barcelona i com tota la colla, seduïts per la fascinació, van visitar-la i tastar-la en un antre de mala mort anomenat casa La Sevillana i com tots, l’endemà, van haver de visitar el metge per una possible infecció de sífilis. O explica també la vegada que Casagemas tornava de París i deia que portava opi i es van posar a fumar. Opisso relata que, més que opi, devia ser camamilla perquè no va tenir l’efecte desitjat.

El llibre, que es presenta durant el gener del 2020, inclou també material gràfic inèdit que pertany al llegat dels artistes extret dels fons documentals de la família Codina i la família Rocamora, que preserven el llegat de Ramon Casas, i també de la família Sunyé, que defensa el llegat de Vicenç Bosch, i la família Clarasó, entre d’altres.

Barcelona i Els Quatre Gats, un gir vers la modernitat és un exercici immersiu important, un esforç seductor i notable que ajuda a preservar i a promoure el modernisme català i a aportar nous coneixements relacionats amb aquesta època i aquesta generació. Fins al 4 de gener, més de 9.500 persones han passat per l’exposició –una xifra important i significativa per a una galeria–, que resta oberta fins al 28 de febrer. 

Imatge actual de l’esterior dels Quatre Gats (foto Natàlia Lloreta).

Aquest article es va publicar en l’edició de paper de bonart n. 189 (febrer, març i abril del 2020)

Etiquetes: ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Avís legal   Política de privacitat   Política de cookies