25 juny 2018
Exposicions Vitoria-Gasteiz

ARTgia presenta les últimes peces de l’artista Txaro Marañon

bonart

ARTgia, carrer Jose Lejarreta Kalea 41 de Vitòria-Gasteiz, Arabapresenta fins al 21 de juliol de 2018 una nova exposició d’una dona artista alabesa. En aquesta ocasió la protagonista és Txaro Marañon qui presenta la mostra Itsasoa ureztatuz – Regant el mar. “L’obra està sustentada en la ceràmica però incorpora objectes reutilitzats i altres elements. L’exposició que presento en ARTgia compta amb argila i diversos elements recuperats que interactuen “. Així Plastikozko anar-la / L’illa de plàstic, explora, possibles conseqüències d’una hipotètica simbiosi entre el fang proper a la Terra i les deixalles plàstics.

Destaca també la sèrie Simbiontes. “És el títol que he donat a la sèrie en la que estic treballant els darrers anys, i bàsicament, són escultura de penjar, objectes construïts en gres amb unes estranyes protuberàncies de plàstic, que pot ser que els converteixin en una mena d’objectes artístics plasticívoros “explica Marañon, que recorda que va ser el crític Xavier Vives i Sabater qui va encunyar el terme quan va estudiar l’obra de l’artista gasteiztarra. Aquests Simbiontes estan elaborats a partir de gres i plàstic recollits a la platja “, explica.

Per explicar el per què d’aquests simbionts l’artista fa referència a “he hagut d’analitzar jo mateixa i preguntar-me, per què en un moment determinat decideixo fer servir el plàstic com a element de treball i sobretot per que decideixo confrontar-lo amb un material amb el qual he treballat bàsicament com és el fang “. Irantzu Lekue, responsable de ARTgia sorgune & Aretoa ha volgut destacar “com Txaro Marañon ha aconseguit crear a la sala en un ambient marí, que crida a la reflexió, en què les persones usuàries de cultura trobaran diferents claus per a una introduir-se al món que ens proposa l’artista “.

Així Marañon afirma que “incorporar objectes trobats, recuperats, aliens al procés ceràmic, ha estat habitual en mi, tot i que, normalment han estat trobades sorprenents, objectes diversos que em atrapaven, que considerava valuosos probablement pel significat que intrínsecament tenien i que anaven a aportar a l’obra …… i els anava incloent en el treball ceràmic en una mena de diàleg entre dos elements clarament diferenciats: la ceràmica i l’element afegit “.

Els elements conformen així un diàleg i la indagació en la qual Marañon porta anys treballant l’ha portat a “de forma natural” al lloc on realment van a parar entre cinc i quinze milions de tones anuals de plàstic, al mar, a aquestes illes de plàstic gegantines, com l’anomenada el setè continent del pacífic. “Una petita evidència són aquests trossets de plàstic que recullo a la platja i que conformaran els simbionts”. Cada simbiont és única i, per exemple, en sinbionte kiribilia es veu clarament el plàstic “s’ha introduït en el fang i li presta la seva característica textura en l’espiral que suporta”.

A la imatge, Txaro Marañon i Irantzu Lekue.

Etiquetes: · ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Avís legal   Política de privacitat   Política de cookies