11 Febrer 2019
Biblioteca Barcelona

Antoni Marí i Maria Rubert de Ventós presenten “Art i blasfèmia” de Lluís Quintana

bonart

Art i blasfèmia. El cas Veronese, del professor Lluís Quintana, serà presentat per Antoni Marí, catedràtic de teoria de l’art a la UPF, i Maria Rubert de Ventós, arquitecta i catedràtica d’Urbanisme a l’ETSAB, a més de l’autor, el 19 de febrer de 2019 a les 19.00h a la llibreria Laie  del carrer Pau Claris 85 de Barcelona. L’acte serà presentat per l’editor de Fragmenta i professor de la UPF, Ignasi Moreta. Entrada lliure. Aforament limitat.

El 18 de juliol de 1573 Veronese va comparèixer davant la Inquisició acusat d’heretgia per una pintura del sant sopar. L’acusació, que assenyalava la introducció d’elements profans en un quadre religiós, posava sobre la taula el debat sobre la interpretació de les escenes bíbliques. Obligat per les circumstàncies, però empès per l’astúcia, Veronese va trobar una sortida amb un procediment inusual a l’època: titular el quadre Sopar a casa de Leví, remetent-se a un passatge menor de l’Evangeli, de manera que la blasfèmia es diluïa. Així, per la màgia del text escrit, el quadre canviava totalment de sentit sense retocar res del que s’hi representava.

En el segle XIX, aquesta col·lisió de Veronese amb la Inquisició va esdevenir un model de l’enfrontament entre l’artista i el poder eclesiàstic, fet que permetia abordar el diàleg entre el sagrat i el profà. Ara sabem que la solució que Veronese va trobar per satisfer els inquisidors va significar una innovació a l’hora de resoldre els conflictes dogmàtics amb l’Església, a més d’un canvi substancial en l’àmbit de la interpretació artística.

Lluís Quintana Trias (Barcelona, 1953) és professor de llengua i literatura catalanes a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat estudis centrats en autors de la literatura catalana contemporània com Foix, Pla, Calders i, especialment, Maragall, sobre el qual va publicar la monografia La veu misteriosa. La teoria literària de Joan Maragall (1996). El seu llibre sobre l’esnobisme, La paradoxa del majordom (2000), li valgué el premi Josep Vall­verdú 1999. Ha estudiat la presència i la presentació de la memòria individual­ i col·lectiva a Més enllà de tot càstig. Reflexions sobre la transició democràtica (2004) i en el seu darrer llibre, Caminar per la vida vella. La memòria involuntària en la literatura i l’art (2017). Ha editat, juntament amb Antoni Marí, Catalans de 1918, de Foix (2018). Actualment dirigeix l’edició crítica de l’obra completa de Joan Maragall.

A la imatge, Antoni Marí, Lluís Quintana i Maria Rubert de Ventós.

Etiquetes: · ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies