22 octubre 2014
Exposicions Barcelona

“Anar i Tornar” de Juan Genovés a la Galeria Marlborough

bonart

Del 6 de novembre al 13 de desembre la Galeria Marlborough de Barcelona presenta l’exposició Anar i Tornar de Juan Genovés.

Des dels seus inicis Juan Genovés explora el tema de les multituds, en les seves obres representa escenes a vista d’ocell amb perspectives que descobreixen l’escorç de minúsculs éssers humans en espais intencionalment descontextualitzats. L’artista mostra una clara inquietud per diferenciar cadascun dels individus que conforma la massa i els hi dóna vida pròpia pintant figura a figura. En aproximar-se a les obres es pot distingir el volum d’aquests petits éssers que l’artista obté partint de la mateixa carnositat de la pintura.
No tots els personatges es desplacen però el conjunt transmet un cert dinamisme, les seves vestimentes de color, els seus braços aixecats i l’ocupació coreogràfica de l’espai marquen un ritme visual. D’aquesta atmosfera en moviment neix el títol de la mostra Anar i tornar. Des del punt de vista tècnic, treballa principalment amb pintura acrílica encara que introdueix en algunes ocasions altres materials com el cartó, rosques o fils que li donen més complexitat a les seves obres.

Com explica Guillermo Solana “en l’obra recent de Genovés, la matèria pictòrica pren un protagonisme cada vegada més obvi. Els diversos esdeveniments pictòrics (gotes, esclats i altres taques de pintura) congreguen i divideixen a la multitud.

En l’obra primerenca de Genovés, les figures humanes no tenien gruix: tenien alguna cosa espectral. Eren ombres. Ara les figures adquireixen una corporeïtat; són excrescències de matèria pictòrica. Aquests ‘homenets’, com els anomena el pintor, que habiten les teles recents, encarnen la vida mateixa de la pintura. L’ombra, però, segueix jugant un paper decisiu. L’ombra sosté la figura.”

A través de la representació de les multituds que fugen, l’artista plasma la desaparició de la solidaritat col·lectiva i la condició tràgica de l’individu solitari. Les seves obres conserven la força que tant el va exalçar com a emblema polític contra la dictadura i segueixen reflectint la incomoditat i la por de la societat contemporània. Tal com relata Sílvia Muñoz d’Imbert en el text del catàleg: “(Genovés) va crear el seu propi llenguatge, un llenguatge basat en una lluita contra la injustícia i una confabulació davant la por, ple d’ecos ara llunyans, sempre presents (… ). Amb el pas del temps, aquesta cartografia de la por, nascuda en plena dictadura, s’ha convertit en una imatge universal del desemparament, en una iconografia descarnada de la tensió entre víctimes i botxins, que pateixen tants éssers humans en tants llocs del món d’ahir i d’avui.”

Juan Genovés es va formar a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles (València). Des dels seus inicis va mostrar inquietud i preocupació per la necessitat de renovar l’art espanyol així com per la funció de l’artista a la societat. La seva ferma convicció sobre l’art transformador i compromès amb l’entorn el va portar a formar part de col·lectius molt significatius del panorama espanyol de postguerra: Los Siete (1949), Parpalló (1956) i Hondo (1960). En aquest últim grup, que va suposar nous plantejaments figuratius davant de l’Informalisme, Genovés va desenvolupar una pintura de caràcter expressionista i provocador.

A la dècada dels seixanta, després d’una breu crisi pictòrica i una relació profunda amb els moviments d’oposició a la dictadura franquista, va començar a plantejar dos temes: “l’individu sol”, resolt inicialment com un “collage” en relleu; i la “multitud”, tractada amb tintes planes i estructures plàstiques d’aspecte cinematogràfic.

Aquesta última proposta es concretarà amb el temps en un singular realisme polític de forta denúncia social, confeccionat a partir de la manipulació d’imatges proporcionades pels mitjans de comunicació de masses. Els anys vuitanta va iniciar un nou període en el qual es va interessar pel paisatge urbà, reduint-lo a una gamma cromàtica de grisos, blaus i ocres que constitueixen el que s’ha anomenat “espais de la soledat”.

Genovés ha estat guardonat amb la Menció d’Honor (XXXIII Biennal de Venècia, 1966), la Medalla d’Or (VI Biennale Internazionale de San Marino, 1967), el Premi Marzotto Internazionale (1968), el Premi Nacional d’Arts Plàstiques (1984), el Premi de les Arts Plàstiques de la Generalitat Valenciana (2002) i la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts (2005).
Entre les seves exposicions més recents, cal destacar la realitzada a la Marlborough Gallery, Nova York (2012), A Retrospective al Naples Museum of Art, Naples, Florida (2012), Crowds, al Centre del Carme, València (2013) iRecent Paintings a Marlborough Fine Art, Londres (2014).

L’obra de Juan Genovés es pot trobar al voltant d’un centenar de museus i institucions espanyoles i internacionals com, per exemple, The Museum of Modern Art (Nova York), The Solomon R. Guggenheim Museum (Nova York), The Art Institut of Chicago (Chicago), Museum Moderner Kunst, (Viena), Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia (Madrid), Col · lecció La Caixa (Barcelona), Museu Rufino Tamayo (DF), Museu d’Art Modern (Rio de Janeiro), The Israel Museum (Israel), etc.

 

Etiquetes: ·

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Avís legal   Política de privacitat   Política de cookies