18 Abril 2018
Notícies Alacant

Alba García i Rosell Meseguer, guanyadores dels Projectes Buitblanc per Cigarreres

bonart

Un total de 100 projectes d’una “excel·lent qualitat”, tal com ha assenyalat la regidora de Cultura, Glòria Vara, s’han presentat aquest any per poder exposar els seus treballs a la Caixa Blanca de Cigarreras. El 17 d’abril el comitè de selecció format pels següents membres: Rosa Maria Castells, conservadora del Museu d’Art Contemporani Alacant; Miriam Gilabert, responsable del Centre Cultural Les Cigarreras; Marta Mara Mira, Catedràtica de Dibuix a la Universitat i critica d’art de la Veritat (Múrcia); Lorenza Barbon, directora d’Espai d’Art Contemporani de Castelló (EACC); Ricardo Forriols i Begoña Martínez, directora Galeria Aural d’Alacant – Vicedegà de cultura Belles Arts a la Universitat Politècnica de València van escollar els següents projectes:

1- Alba García Martínez: Negoci.
Les peces que formaran el cos expositiu s’emmarquen sota un mateix concepte comú: la crítica social o la subversió dels estàndards de la realitat normativa. L’art contemporani és un punt de difusió per a la reflexió i generació de preguntes sobre el món que ens envolta. En aquest cas, es posa el punt de mira en aquelles obres que utilitzen el joc com a eina per a compondre una peça, sigui de caràcter objectual, conceptual o performàtic.

Per què la crítica social en un joc? Aquesta pregunta pot semblar anecdòtica, però és aquí on resideix l’ancoratge de la mostra. En el context actual, on s’estan qüestionant les nostres llibertats i drets civils, és on el joc es torna una eina potent per subvertir el món que ens envolta, per posar a prova mecanismes, rols, directrius, utopies o distòpies d’una manera que esquiva els canals típics d’expressió.

El joc, en els seus orígens, ha fet traspassar consciències, crear una identitat paral·lela o posar-se al lloc d’alguna cosa que funciona en un altre univers, però no té per què estar supeditat a la realitat.

En la seva perspectiva conceptual, necessita l’acceptació d’un rol per un subjecte, ja sigui en mode participatiu o representatiu. Per tant, la dimensió joc està totalment vinculada al “ritual”, a provar, comprovar i actualitzar el jo social per mitjà de l’actuació i compliment d’unes regles per arribar a l’objectiu que permet desbloquejar un nou nivell. Artistes de la modernitat com Alexander Calder o Marcel Duchamp van explorar aquesta eina amb la qual realitzar actes artístics. A dia d’avui els límits s’expandeixen i s’endinsen en territoris desconeguts, és l’actuació i la sàtira un joc en el sentit que implementa una altra realitat per explicar una qüestió?

2- Rosell Meseguer Mayoral. La Dissuasió: la marea i el límit
La Dissuasió: la marea i el límit, desenvolupa una investigació sobre les transformacions que s’han anat produint al llarg de la història en l’arquitectura defensiva i la seva relació amb la costa.

Aquestes estructures de poder i determinisme econòmic, es van articular com a models arquitectònics impulsats per Portugal, Anglaterra i Espanya durant l’època colonial, com una manera d’assentament i control. Després de la independència, les obsoletes bateries van quedar en l’espai del passat, i els països, desitjosos de Modernitat, van traduir no només en l’arquitectura civil aquest desig, sinó també en l’arquitectura militar, que es va veure influenciada per la Modernitat i la Vanguardia. D’aquesta manera, la independència, va suposar l’herència de la modernitat il·lustrada, desenvolupada en aspectes formals, discursius i culturals, cosa que es contradeia amb els sistemes de poder i economia, que els països independitzats van mantenir -com si es tractés d’un vell búnquer – en estructures tradicionals heretades durant l’època colonial.

Aquests models i estructures tradicionals són visibles en diferents zones de la costa espanyola, com vaig poder recollir en projectes anteriors, i es reflecteixen en models desenvolupats a Llatinoamèrica: Puerto Rico, Colòmbia, Brasil o Xile entre d’altres.

La proposta de Cigarreres desenvoluparà un arxiu visual i escrit sobre aquestes estructures militars ubicades a Alacant: Les Torres sentinelles de Felip II; L’Illa de Tabarca; Búnquers i bateries usats en la Guerra Civil espanyola -el denominat mur mediterrani-.

Participants en reserva:
3- Martín López Iam
sensacional Tinta

4- Carlos Pastor García
Polítiques del Selfie

5- Eduardo Nau
like

6- Marla Jacarilla Jordà
Elucubracions al voltant d’aquesta sèrie de característiques que hauria de tenir -o no- la literatura del futur.

Etiquetes: · · ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies