Alan Charlton presenta "Crosses and triangles" a la Galeria Miguel Marcos

La Galeria Miguel Marcos del carrer Jonqueras, 10 de Barcelona presenta del 4 de juny al 17 de juliol l'exposició Crosses and triangles, la tercera mostra de l'artista britànic Alan Charlton (1948, Sheffield, Regne Unit) a Barcelona. Al llarg dels últims quaranta anys, Charlton ha estat fidel als principis fonamentals de la seva obra: llenços geomètrics i monocroms en diferents tonalitats de gris. Tot i la fidelitat a les seves conviccions pictòriques, en els últims anys Charlton ha explorat una àmplia varietat de possibilitats formals que es presenten per primera vegada a la Galeria Miguel Marcos. En l'univers creatiu de Charlton, la forma i el procés, en els quals intervenen la geometria, les matemàtiques, l'igualitarisme de components, els colors monocroms i l'ús de materials industrials, han donat lloc a una visió molt particular de la creació pictòrica que s'allunya del materialisme per abraçar el moviment minimal. Pintures que volen ser "abstractes, directes, urbanes, bàsiques, pures, simples, silencioses, honestes i absolutes". La construcció tècnica de les pintures de Charlton és sempre la mateixa, part de mòduls de 4,5 cm a partir dels que determina la seva longitud i amplada, creant estructures que evolucionen per la seva pròpia lògica interna. Aquesta mesura, és el nombre d'or de l'artista. En el fons, aquesta voluntat de trobar la més perfecta i harmoniosa mesura d'un objecte ha estat un tòpic des de Plató a Euclides, de Leonardo a Mondrian. De facto, la proporció àuria com a cànon estètic, ha estat una tècnica utilitzada conscientment en manifestacions artístiques no només pictòriques sinó també arquitectòniques i musicals, com la música de Johann Sebastian Bach o del minimalista John Cage. D'altra banda, la raó d'utilitzar el color gris va començar amb la idea de fer una pintura amb materials ordinaris al voltant de 1986 mentre cursava els seus estudis a la Royal Academy of Arts de Londres. El color gris, considerat en el món de l'art com un no-color, no representa un punt d'inici o final com seria el cas del blanc o el negre, sinó un punt central, immòbil a la superfície. El crític d'art i membre fundador de Dau al Set, Arnau Puig, comentava "davant aquesta idea de puresa cromàtica, arribada progressivament, potser el millor to és el gris; allà hi caben totes les sensacions i tots els matisos de la calma de l'esperit. Aquesta és l'obra de Charlton: no-res filosòfica, dramàtica, existencial, si no res". Aquestes obres redefineixen la relació tradicional entre obra d'art i espectador, ja que en la majoria, si no en gairebé tots els casos, les pintures no es fan especialment per a un espai. La precisió dels llenços de Charlton contrasta amb les condicions variables dels diferents entorns en què es presenten, d'aquí que les seves pintures ofereixin a l'espectador una experiència visual molt diferent en funció de l'espai en què s'ubiquen. Amb motiu d'aquesta mostra, s'han seleccionat noves pintures en forma de Crosses and Triangles juntament amb pintures verticals que, disposades en un espai blanquinós conviden a un espai en què reposar i mirar. Estructures penetrables que no necessiten explicació de perquè hi ha ni per a què van ser creades, és com una paròdia de Samuel Beckett que afirmava que "No tinc res a dir i ho estic dient". I no obstant això, compleixen a la perfecció amb l'ideal d'honestedat de l'artista, un tòtem, al llarg de tota la seva carrera: "Una de les més importants, o potser la més important qualitat d'una obra és que sempre ha de ser honesta, i mostrar honestedat amb l'espai en què hi ha, la forma en què està feta, a les intencions de com es miri. D'alguna manera, jo en realitat mai vaig tenir que qüestionar-ho, només havia de saber què era el que calia fer en aquell moment. És només després d'acabar la pintura que potser entenc realment el que és". Atmosferes eloqüents i poderoses, sistemes penjants i immòbils que uneixen conceptualisme i experimentació en un espai harmònic i estructural, foscos laberints enllumenats per idees d'aquest mestre del segle XXI. Alan Charlton neix a Sheffield (Regne Unit) l'any 1949, més tard estudiarà a la Royal Academy of Arts of London, en la qual iniciarà el seu camí artístic acompanyat per unes fortes conviccions estètiques. A principis dels anys setanta comença a exposar en solitari, activitat que desenvoluparà sense interrupció, recorrent pràcticament tot el panorama mundial. Aquestes mostres serveixen per reforçar la teoria de Charlton sobre la relació de l'obra i l'espai, atès que en la majoria d'exposicions les obres no havien estat pensades per a aquest lloc. L'obra de Charlton forma part d'alguns dels museus i col·leccions públiques més prestigiosos del món com l'Arts Council Collection (Londres, Regne Unit), Castello di Rivoli Museu d'Art Contemporània (Torino, Itàlia), Centre Georges Pompidou (París, França), Col·lecció d'Art Contemporani 'La Caixa' (Barcelona) o la col·lecció de la Tate Gallery (Londres, Regne Unit).